Gósol, d'exemple de repoblament al New York Times a veure perillar l'escola

En només tres anys, a Gósol les coses s'han girat com un mitjó. El març del 2021, aquest petit poble del Berguedà de poc més de 100 habitants va ser portada a The New York Times com a exemple de nucli rural que havia aprofitat la pandèmia per repoblar-se. En aquell moment, la població va créixer un 10% i es va evitar el tancament de l'escola.

Avui, paradoxalment, el titular és justament el contrari: tret d'una, totes les famílies noves que hi van arribar --una trentena-- han marxat, i la continuïtat de l'escola torna a perillar.

Ara mateix, a tota l'escola hi ha 13 criatures, quatre d'elles a la llar d'infants. Durant la covid, havien arribat als 25 alumnes --gairebé el doble-- i això preocupa molt la directora de l'Escola Santa Margarida, la Carla Pautas.

Explica que, des de la pandèmia, cada any han anat patint la sortida lenta però constant d'infants que han anat marxant de Gósol fins a arribar als números d'avui, que considera "preocupants, perquè aquestes criatures que tenim ara s'aniran fent grans i no hi haurà noves entrades a l'escola". 

Quan li preguntem per què creu que ha marxat tanta gent en tan poc temps, ho té clar: durant la pandèmia moltes famílies van triar Gósol perseguint un ideal de poble de muntanya aïllat i tranquil, però no van pensar que aquestes característiques sovint van associades a la manca d'alguns serveis:

"L'hivern és dur aquí. Després del primer hivern, moltes famílies van anar marxant i buscant altres pobles petits, però potser més ben comunicats."

Carolina Botella i Aura Monclús són mares de l'escola i comparteixen la preocupació pel possible tancament. Es pregunten què passarà quan els nanos més grans marxin a l'institut i només quedin els quatre que ara mateix són a la llar d'infants. El missatge que dona l'alcalde de Gósol, Rafel López, és de tot menys esperançador:

"El futur a l'escola de Gósol pinta negre. Més tard o més aviat arribarà un punt en què els astres no es posaran en línia i no podrem sobreviure."  

El batlle afegeix que, si no entren més alumnes, la continuïtat de l'escola només es podrà allargar entre tres i cinc anys més. Explica que els ajuntaments de pobles petits com Gósol han de fer mans i mànigues per mantenir les escoles obertes. En aquest cas, hi destinen el 10% del pressupost municipal. 

La falta d'habitatge no hi ajuda

No totes les famílies que van arribar a Gósol fa tres anys han marxat perquè no s'han adaptat. També n'hi ha que han tingut problemes amb l'habitatge, com la Gabriela Calvar. Ella forma part de l'única de la trentena de famílies noves que continua vivint al poble.

La Gabriela té dos fills, porta la botiga de queviures i, a més, és regidora d'habitatge, de manera que --a més de patir el problema-- també el coneix bé.

Va venir de Castelldefels perquè, en aquell moment, a Gósol l'habitatge era més assequible. Ara, però, les coses s'han posat difícils. Aviat se li acaba el contracte de lloguer i no sap si trobarà una altra vivenda. 

I és que ara mateix a Gósol tres de cada quatre habitatges són segones residències. Segons l'alcalde, "el problema no és que la gent no vulgui viure a Gósol, el problema és que no hi ha lloc on viure". Explica que al poble hi ha més de 300 habitatges, però només hi ha censades 237 persones, de les quals poc més d'un centenar viuen realment al poble, la majoria gent gran. 

"Al final, tota la població es concentrarà a les ciutats i els pobles només seran llocs vacacionals que no tindran singularitat, ni identitat, ni seran llocs tan especials com ho són ara."

L'Aura Monclús, una veïna i mare de l'escola, també lamenta el que està passant. Sentencia que pobles com el seu, sense escola, estan abocats a ser pobles de segona residència, i "és una pena que tot això es perdi".