Gospital, programa pioner perquè malalts crònics o terminals puguin veure el gos a l'hospital

Avui és un dia especial per l'Ignasi Abenoza. Té 84 anys i des que va caure per l'escala està ingressat al centre Vallparadís. L'Ignasi està una mica moix i la família pensa que veure en Max, el gos de casa, l'animarà.

Comencem la jornada acompanyant el fill i el net de l'Ignasi, en Jordi i en Ferran, al veterinari. Aquí, l'Albert Penya Tobella, del centre Mesvet, ha d'omplir el formulari que certifica que en Max compleix els requisits acordats amb el Col·legi de Veterinaris de Barcelona per poder entrar a l'hospital.

Mentre visita el Max i omple la cartilla, el veterinari Albert Peña ens explica quines condicions es demanen per la visita d'un gos a una persona ingressada: "Que l'animal estigui vacunat, que tingui una bona condició general de salut i estigui desparasitat. I que després un cop al centre es porti bé i no hi hagi problemes amb la resta de pacients. És una forma de permetre que els animals puguin entrar a l'hospital i ajudar els malalts." 

"Al capdavall, se sap que el contacte entre l'animal i la persona que no es troba bé sempre ajuda".

Amb tots els papers a punt, marxem cap a l'hospital. En Max és el primer gos que hi entra dins la campanya Gospital. Som a les portes del centre i ens imaginem que l'Ignasi ja està esperant.

Li preguntem al seu fill si ho sap, que l'aniran a veure amb el gos:  "A veure... sí que se li ha dit, el que passa que amb les falles de memòria que té, doncs pot ser que ho oblidi... Ara fa molts dies que no el veu i s'avenen molt. S'estimen molt, tots dos". 

La visita es farà en un espai especialment habilitat al centre. Mentre arriba l'Ignasi, parlem amb la Mamen Nicolás, presidenta de la Comissió d'Humanització de Mútua de Terrassa del perquè d'aquesta iniciativa.

La idea

Ella recorda que es van començar a plantejar la viabilitat d'un programa com aquest perquè rebien moltes peticions de les famílies, sobretot dels pacients ingressats que estan a l'últim tram de la vida. "Com a centre sanitari estem molt centrats a donar resposta als problemes de salut. I a vegades obviem altres temes que hi poden tenir impacte, com podria ser la visita de la mascota al pacient".

"L'objectiu sempre és millorar l'experiència dels pacients mentre estan ingressats".

Tot això no ho han fet sols. En el programa Gospital també s'hi ha implicat el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona: "Ens han assessorat sobre quines directrius havíem de seguir, quines condicions necessita el gos per poder fer la visita".

Des de la Mútua de Terrassa també van demanar als veterinaris si el programa es podia ampliar a gats i ocells, que són mascotes molt habituals, però ho van descartar: "Ens han aconsellat que no, perquè són animals que en un entorn desconegut s'estressarien moltíssim".

Per aquesta raó, les visites s'han restringit als gossos, que són molt més socials, però complint una sèrie de recomanacions: "Els veterinaris ens van demanar si podíem tenir un espai habilitat, que no haguessin de travessar tots els passadissos amb sorolls. A vegades aquí hi ha molts carros amb rodes, i això els podia estressar, i per això hem habilitat un espai a l'entrada del centre". Aquesta sala es neteja abans i després de cada visita.

El protocol previ

El procés per fer possible la visita del gos és senzill. L'Anna Mortés, coordinadora d'atenció al pacient i família, ens en detalla els passos: "Quan tenim la petició de la família, contactem amb el metge que porta el malalt, que revisa l'estat del pacient, si és l'adequat per rebre la visita de l'animal... i un cop tenim aquest document, el donem a la família perquè el portin al veterinari i ompli la seva part".

El veterinari ha de determinar si el gos és apte o no per fer la visita a l'hospital i ho ha de plasmar en un certificat. I amb aquest document ja es pot programar la data de la visita.

La higiene de l'animal és un aspecte especialment important: "Que l'hagin rentat el dia d'abans, que porti les ungles tallades, que no hagi menjat les darreres últimes dues hores i que vingui amb la corretja. Si són gossos de raça més perillosa han de venir amb morrió, però si no, no cal", afegeix la supervisora. 

Peticions per a un comiat

En els casos de pacients terminals, la petició té una dimensió i un significat especial, segons explica Mamen Nicolás. És una aposta per la humanització de l'atenció sanitària: "Volem posar la persona al centre i garantir el seu benestar emocional".

"Aquest projecte està pensat per la llarga estada i que puguin baixar aquí, però també per al final de la vida. I en aquest cas, com que són habitacions individuals, el gos pot pujar a acomiadar-se del seu amo".

Els gossos també poden pujar a l'habitació si la persona ingressada no es pot moure del llit. ⁠

El contacte amb l'animal s'associa a sensacions de tranquil·litat i relaxació, reducció del ritme cardíac i pressió sanguínia i a una millora de l'estat d'ànim del pacient. Hi ha estudis que ho demostren, però aquesta experiència pionera a Catalunya també servirà per extreure'n conclusions científiques.

Quan el projecte ja tingui un recorregut, es farà un estudi per comprovar els efectes de les visites dels animals en els pacients que fan una estada llarga a l'hospital. Si es demostra que són positius i milloren l'estat emocional i l'evolució dels malalts, es mirarà d'aplicar-lo a altres centres de la Fundació Mútua de Terrassa.

Aquest és el primer centre hospitalari de Catalunya que permet les visites de les mascotes dels malalts, no només de gossos de teràpia, com sí que s'ha fet en altres hospitals.

El retrobament entre l'Ignasi i el Max

A la sala del Gospital arriba el moment més esperat. Baixen l'Ignasi amb la cadira de rodes i el Max li salta a la falda: "Jo com que he sigut sempre de tenir gossos, a mi m'encanta", ens diu l'avi. "A vegades és el que diem, que tenen més coneixement que moltes persones... I és veritat, eh?"

El seu fill explica que el Max espera cada dia que l'Ignasi torni a casa: "Cada vegada que baixa les escales es para a la porta de casa l'avi, i si alguna vegada obrim la porta de casa de l'avi per alguna cosa, surt corrents, i es llença al sofà a veure si hi ha l'avi, si no hi ha l'avi".

L'Ignasi l'escolta, somrient: "Jo visc a baix i el Max viu a dalt, però quan baixa per les escales sempre està a casa meva. És la pera".

Una estona més tard, l'Ignasi torna a l'habitació i en Jordi i en Ferran marxen cap a casa amb el Max. Pare i fill comenten la visita: "L'he vist molt bé, molt bé. Estava tot súper ben preparat i a mi em sembla que li ha agradat". El net respon que sí: "Estic molt content perquè ha pogut veure el seu gos".

El Max se'n va amb un fulard fluorescent lligat al coll on llegim "Gospital". Això l'identifica com un gos que té permís per entrar al centre. Perquè hi tornarà, segur.

"Home, i tant. Ara que tenim ja tots els papers fets, tornarem a venir".