Gossos ensinistrats detecten el càncer de pulmó de forma precoç
L'olfacte dels gossos ja es fa servir per localitzar droga. Ara, també pot servir per detectar de forma precoç el càncer de pulmó, el més mortífer entre els homes i el segon entre les dones. Un equip de l'Hospital Clínic ha dut a terme un estudi que demostra l'eficàcia d'aquests animals, amb un nas molt més potent que el dels humans, per detectar el càncer en un estadi inicial a partir de l'alè.
L'avantatge d'aquest mètode és que la prova no és gens invasiva. Només cal que el pacient deixi anar l'alè en un tub que en captura les partícules. Se sap que a la boca hi ha més de 3.000 components orgànics, però només el nas del gos és capaç d'afinar prou com per saber si hi ha o no les que s'associen al càncer. El cap del servei de cirugia toràcica del Clínic, Laureano Molins, destaca que els gossos poden ajudar molt en el diagnòstic:
"Detectem molts nòduls al pulmó i la majoria són benignes. Tenim eines, com escàners o puncions, que ens poden ajudar a determinar-ho. La idea és que el gos sigui una eina més que ajudi a esbrinar si davant d'un nòdul podem esperar o hem d'anar a buscar-lo quirúrgicament més aviat."
L'ensinistrament ha anat millorant el percentatge d'encert dels gossos. L'estudi, que es publicarà d'aquí a unes setmanes en una revista mèdica, constata que ha pujat del 98 al 100% a l'hora de localitzar una mostra amb càncer entre tubs amb l'alè de diversos voluntaris.
La detecció precoç del càncer és molt important per a la seva curació. En el cas del càncer de pulmó, actualment, de cada 100 pacients diagnosticats, només se'n curen 15.
Gossos que ajuden en cas de crisi per diabetis
Els gossos no només fan companyia i ajuden a fer exercici. En pacients diabètics, poden ser determinants en cas de crisi per hipo o hiperglucèmia, és a dir, per baixades o pujades de sucre. Ho sap bé la Doris Sanz. És la mestressa de la Laurita, una mascota que ha rebut ensinistrament per ajudar-la abans que ella sigui conscient que té una crisi:
"Jo no me n'adono, quan començo a trobar-me malament. I quan me n'adono ja és molt tard, ja no em trobo gens bé. I és molt difícil per mi recuperar-me."
Mitjançant l'olfacte, la gossa entén que la seva mestressa té un problema i borda. Amb instruccions com "Laurita porta bossa" o "Laura vés i toca" la Doris li pot demanar ajuda i la gossa li respon, portant-li la insulina i alertant el servei de teleassistència. En aquest cas, ha de rascar sobre l'aparell, un gest que repeteix fins que sent que hi ha una resposta.
En cas que la crisi comporti que la dona perdi el coneixement, la Laurita està entrenada per activar la teleassistència.