Junts congela l'acord amb ERC, el PSC i els comuns que explicitava l'ús del castellà a l'escola

L'endemà de la vaga contra un 25% del castellà a les aules, els socis de govern -Esquerra i Junts- i el PSC i els comuns s'havien unit per actualitzar la llei de política lingüística.

Després, però, Junts per Catalunya ha congelat la decisió arran de les reticències de sectors del partit. Tal com ha avançat TV3, la formació congela la decisió fins que hi hagi un acord amb entitats i comunitat educativa que generi un consens més ampli.

Si això no s'aconsegueix, Junts trencarà definitivament el pacte. "L'objectiu hauria de ser regular el català a l'escola per impedir que el regulin aquells que el volen arraconar", ha explicat la formació en un comunicat, en què assegura que es posa a treballar "des d'avui mateix" per "bastir un nou consens". El que s'ha pactat fins ara, admeten, ha generat "rebuig" entre les entitats defensores de la llengua.

ERC ha lamentat que "un acord treballat, negociat i transaccionat durant dies, es vulgui dinamitar des d'altres formacions per partidisme". Pels republicans l'acord al què s'ha arribat aquest dijous "és sòlid" i "el més raonable per garantir el model i l'ensenyament en català" i asseguren que la posició de Junts el posa en perill.

La CUP ja havia avançat que no pensava donar suport a la proposta anunciada aquest matí. A la tarda, l'expresident Quim Torra s'ha mostrat contundent contra l'acord: "No en el meu nom." Hores més tard, l'ANC ha assegurat que el text pactat significa un "pas enrere" per al català.

Reconèixer el castellà sense fixar percentatges

El nou redactat mantindria el català com a llengua vehicular a l'escola i reconeixeria l'ús del castellà i de l'aranès, d'acord amb el projecte lingüístic de cada centre, però sense fixar percentatges.

Els quatre grups parlamentaris, que representen 106 dels 135 diputats del Parlament, han pactat una reforma puntual de l'article 21 de la llei, que data del 1998. L'objectiu, "actualitzar el consens polític i social al voltant del model lingüístic de l'escola, que ha de tenir el català com a centre de gravetat lingüístic i garantir la presència i el domini de totes les llengües oficials".

En el punt 1 d'aquest article, s'hi mantindria que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". I s'hi afegiria:

"També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3."

En el punt 3, es destacaria que per determinar la presència de cada llengua s'ha de tenir en compte "la situació sociolingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit", d'acord amb criteris pedagògics, i que la decisió es prendrà "des d'un abordatge global i integrador dels recursos d'aprenentatge, inclosos els de caràcter digital i els usos lingüístics de l'alumnat a l'aula i en el conjunt del centre educatiu".

A la pràctica, la majoria d'escoles catalanes ja es basen en els propis projectes lingüístics per establir l'ús de les llengües. És per això que els representants dels quatre partits que han signat l'acord han destacat que es tracta de posar a la llei allò que ja passa als centres educatius.

Poques hores abans que expiri el termini donat pel TSJ per aplicar la sentència del 25% de castellà a les escoles catalanes, aquesta modificació tindria com a objectiu restar arguments al tribunal per executar aquesta sentència.

De fet, aniria en la mateixa línia que el decret que prepara el govern per modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC); un decret que va anunciar dimarts el conseller d'educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

Els grups també han posat en valor l'informe del síndic de greuges que destaca la davallada de l'ús del català en l'entorn educatiu, i també les jornades organitzades pel PSC, en què professionals de diferents àmbits de la llengua van posar sobre la taula els elements compartits per les 4 formacions que han subscrit el pacte.

Moció de la CUP per "blindar" la immersió

La CUP ha quedat fora del consens. La formació anticapitalista ha registrat, també aquest dijous, una proposició de llei per modificar la LEC del 2009 per "blindar" la immersió davant del que consideren "immobilisme" del govern. Concretament, els anticapitalistes proposen modificar l'article 14 per introduir el tractament del català com a "única" llengua vehicular i d'aprenentatge.