Governs català i espanyol es fixen l'objectiu de tenir 25.000 mossos el 2030, 3.000 més del previst

Interior aspira a reforçar la plantilla dels Mossos d'Esquadra fins als 25.000 agents l'any 2030, una xifra que eleva en uns 3.000 policies més els que ja hi havia pactats. Aquesta mesura, aprovada per la Junta de Seguretat de Catalunya, suposaria tenir uns 6.000 efectius més d'aquí sis anys.

L'actualització del topall, de moment sense dotació econòmica, s'avaluarà en una comissió mixta amb presència del Ministeri d'Hisenda. Les conclusions es presentaran abans del pròxim setembre.

Per primera vegada, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presidit amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, la trobada amb els màxims responsables de les policies a Catalunya. Tot plegat, l'endemà que el govern català i l'executiu espanyol pactessin 5 nous jutjats a Barcelona per fer front a la multireincidència i la delinqüència.

L'òrgan de coordinació entre la els cossos i forces de seguretat catalans i estatals no es reunia des de feia tres anys.
 

Més coordinació entre forces de seguretat

A partir d'aquest divendres, i després de mesos de negociacions i treball, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil s'integraran en el sistema d'emergències 112 de Catalunya.

El ministre Grande-Marlaska ha destacat l'eficiència de coordinar tots els cossos i forces de seguretat de l'Estat: "Aquesta integració té una conseqüència molt rellevant: qualsevol trucada d'auxili al 112 tindrà una resposta més ràpida".

La consellera Parlon ha assegurat que els acords de la Junta de Seguretat Local per ampliar les competències de la policia catalana reforcen el cos.

"Es consolida i s'avança en el caràcter de policia integral que té els Mossos d'Esquadra, sobretot en aquelles activitats delictives que requereixen una major coordinació amb les altres forces de seguretat de l'Estat."

L'avançament electoral del 12 de maig va posposar la reunió de la Junta de Seguretat programada pel març. D'aquesta trobada, hi havia pendent l'acord perquè els Mossos d'Esquadra fossin la policia competent als aeroports i ports catalans que, de moment, tampoc s'ha materialitzat.

Sobre aquesta qüestió, Grande-Marlaska ha confirmat en roda de premsa que no ha format part de la reunió perquè prèviament "no hi havia cap pacte" en aquest àmbit.

Per la seva banda, Parlon ha vinculat el desplegament de competències al reforç d'agents: "Les competències són benvingudes, però s'han de poder executar i complir amb eficàcia. No les volem tenir i després prestar un pitjor servei a la ciutadania".

A més, els Mossos d'Esquadra es podran sumar a les missions del govern espanyol en catàstrofes a l'estranger. Especialment, en tasques de cerca i de rescat.

En paral·lel, els governs català i espanyol treballen per connectar els sistemes de seguiment de casos de violència masclista, el Sistema Integral d'Atenció en Línia a la Víctima (SIAV) dels Mossos d'Esquadra i el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere del Ministeri de l'Interior (VioGén-2). El ministre de l'Interior ha remarcat la coordinació ja existent amb els Mossos:

"Vull destacar la participació de la policia catalana en la taula d'avaluació de casos letals de violència de gènere que vam constituir el gener del 2023."

Un impuls en la coordinació per lluitar contra aquesta violència que s'implementaria durant el primer trimestre del 2025 i que protegirà les dones a dins i fora de Catalunya. Fa 3 anys, la Junta de Seguretat va acordar que Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional compartissin dades de violència masclista.

Per altra banda, els Mossos d'Esquadra gestionaran els registres de persones i empreses dedicades a l'hostalatge i lloguer de vehicles. Les dades es bolcaran directament al sistema dissenyat pel Ministeri d'Interior el 2022 i que ha començat a funcionar de forma obligatòria.

Delictes ambientals

La Junta de Seguretat de Catalunya ha acordat també que els Mossos d'Esquadra en coordinació amb els Agents Rurals assumeixin la investigació de delictes relacionats amb el medi ambient a Catalunya.

Els casos d'abast estatal o internacional continuaran gestionats per la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, encara que el Departament d'Interior assumeixi més competències en l'àmbit mediambiental.

El ministre l'Interior ha confirmat que l'increment de competències del Departament d'Interior a Catalunya no afectarà la presència del Seprona, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil.

Per altra banda, el Departament d'Interior i el Ministeri de l'Interior han acordat que els Mossos d'Esquadra s'incorporin al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) i a l'Oficina de Recuperació i Gestió d'Actius durant el 2025.

Junts i ERC carreguen contra Illa

Després dels anuncis del govern català, Junts i ERC han acusat l'executiu de "descatalanitzar" i "espanyolitzar" el servei d'emergències 112.

"El ministre d'Interior acorda amb el govern Illa una mesura que descatalanitza el servei d'emergències, que els diversos governs de la Generalitat han anat ha construït amb eficàcia durant anys", ha lamentat el líder de Junts, Carles Puigdemont, a X.

El grup d'ERC parla "d'espanyolització" i ha demanat la compareixença de la consellera d'Interior Núria Parlon al Parlament per haver renunciat a les competències en seguretat a ports i aeroports que, segons asseguren, el govern d'ERC havia pactat l'anterior legislatura.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha criticat a través de les xarxes socials els canvis al 112. "El 155 entra amb força a les nostres institucions amb Salvador Illa de President. Ara de nou amb els Mossos d'Esquadra, la policia integral de Catalunya", ha assegurat.

Per la seva banda, la portaveu del grup d'ERC en matèria de seguretat, Laia Cañigueral, ha qualificat el resultat de la Junta de Seguretat "d'escàndol". "Espanyolitzar el 112 és sotmetre'l als interessos de l'Estat", ha dit