"Granges" de bitcoin a Barcelona, un negoci que dispara el preu de les targetes gràfiques

Ningú diria que en una antiga nau d'un polígon com qualsevol altre del Vallès, ara, hi ha una "mina", ni tan sols una "granja". Però totes dues coses hi són. La granja no té animals, sinó ordinadors; i a la mina no hi ha or, sinó criptomonedes.

Dins d'aquestes "granges", el soroll és eixordador i l'activitat, frenètica. És una granja intensiva i, en lloc de munyir, desenes d'ordinadors -sense caixa per no ocupar espai- funcionen a tota màquina en una cursa sense fi: qui tanca més operacions s'emporta més "comissions". Però no són brokers de Wall Street els que s'hi barallen, sinó màquines validant operacions i càlculs matemàtics sense parar.

Com més operacions o càlculs resolguin les màquines, més "comissions" aconseguiran. I no una comissió qualsevol en dòlars o euros, sinó en criptomonedes. És una granja de bitcoin i, de tot plegat, se'n diu "minar", com si les computadores fossin minaires que no paren de picar per trobar un criptotresor en la seva particular febre de l'or. Una febre que també ha arribat a Catalunya.

La nova febre de l'or

Tota aquesta cadena que sembla de ciència-ficció està en auge per l'increment generalitzat del preu de les criptomonedes, com el bitcoin o l'ethereum. Ho reconeix una de les persones que va fundar Inbestocrypto, una empresa de Sabadell que es dedica a vendre equips informàtics i assessorar tot aquell qui vulgui entrar al món dels "minaires". És Peter Gar, director comercial, que explica convençut que "són com màquines de fer diners" i que assegura que "qui digui que ‘minar' no és rendible a Espanya s'equivoca, es poden treure entre 40 i 200 euros al dia".

Peter Gar no és el seu nom real, però mentre es treu les seves ulleres de sol futuristes estil "Retorn al futur", reconeix que no vol donar gaires dades personals seves.

No tot són grans naus, també hi ha inversors que a petita escala, amb quatre equips, estan minant, tot i que algun no ho veu del tot clar: "Ho estic provant, però caldrà veure la factura de la llum per veure si surten els números", explica en Francesc, que ha entrat en aquest món en plena pandèmia i a l'atur. Explica, però, amb alleujament, que va invertir uns 500 euros en màquines bàsiques, però que a causa del gran interès que hi ha, ja podria guanyar el triple venent només els equips, si tot plegat no li surt bé.

Inversors cada vegada més grans

Tot i que parlar de "màquines de fer diners" pugui semblar una exageració, molts ho creuen i hi estan abocant cada vegada més diners. Un altre dels inversors que no ha volgut donar el seu nom però que sí que ha mostrat les seves instal·lacions amb desenes d'ordinadors a TV3, assegura que està facturant 50.000 euros al mes, dels quals ha de restar bàsicament el cost de la llum.

En realitat, per cada operació guanyen una fracció de bitcoin o ethereum, un 0,00028, però com que el preu puja l'equivalència en euros o dòlars, es multiplica com per art de màgia.

Però recorda que "si la nau és més gran i té més ordinadors, el megawatt serà més barat i l'operació més rendible". Els números els surten, ja que "només" han de restar 4.000 euros mensuals de factura elèctrica, i ja estan obrint noves instal·lacions a Madrid.

Ordinadors o marihuana?

I és que la factura elèctrica és l'element que fa que aquestes inversions tinguin o no rendibilitat. El món del blockchain i les criptomonedes és, ja de base, poc sostenible perquè requereix una quantitat d'energia molt elevada en necessitar milions d'ordinadors funcionant les 24 hores del dia per validar aquelles operacions. Un fet que fa que habitualment aquestes granges s'instal·lin a llocs freds del planeta, com la Patagònia o l'Antàrtida. A la vegada, però, empitjoren l'emergència climàtica.

A Catalunya, molts propietaris de naus punxen la llum perquè els surtin els números. De fet, per compensar l'alt consum energètic, fonts d'empreses elèctriques expliquen a TV3 que des del 2018 cada vegada han detectat més naus que fan connexions irregulars. Quan detecten aquests alts consums no previstos i acudeixen amb els Mossos d'Esquadra per intervenir-hi, a priori, pensen que són plantacions de marihuana. Quan obren les portes, però, es troben amb la sorpresa de fileres de prestatgeries amb centenars d'ordinadors funcionant.

De fet, els propietaris de les grans naus (punxin la llum o no) ja operen com a vehicles d'inversió. Capten diners de petites fortunes catalanes a canvi d'una rendibilitat. Amb aquests diners, compren els equips necessaris que teòricament operen exclusivament per a aquells inversors. Aquells diners es generen a una "wallet", un moneder electrònic, i es decideix si bescanviar-lo per euros o seguir invertint perquè la ruleta segueixi girant.

Però si per un broker l'astúcia o rapidesa són les qualitats més importants per acabar tancant una transacció, en aquest cas, n'hi ha una que predomina per sobre de tot: la potència de l'ordinador. I per comptar amb la màxima potència és indispensable una bona connexió i una targeta gràfica d'última generació que permeti "caçar" (o, com en diuen ells, "desencriptar") abans que ningú operacions fetes des de qualsevol ordinador del món... en criptomonedes.

Targetes gràfiques esgotades

Les targetes gràfiques són un element molt important per aconseguir la potència necessària. Són l'element indispensable d'aquestes "granges" per desencriptar operacions i aconseguir ethereums. Aquestes targetes gràfiques són les mateixes que s'utilitzen per jugar a videojocs i que també tenen una forta demanda per proveir els PC Gaming necessaris per jugar al "Fortnite".

A les botigues d'informàtica no paren d'anar-hi compradors disposats a pagar milers d'euros per endur-se'n cinc a la vegada. "No pregunten cap característica, simplement volen comprar-ne les d'un model concret per ‘minar', validar operacions", explica David Abel, propietari de Red Computer Barcelona.

Això ha fet que aquestes targetes siguin molt buscades ara mateix i es revenguin als mercats de segona mà al doble del preu que valien fa uns mesos. El "minatge" no és l'única causa, sinó que actualment hi ha una tempesta perfecta: el desabastiment de microxips (material semiconductor) que bàsicament surten de la Xina està afectant indústries tan diverses com l'automobilística (necessiten aquests materials per a tota l'electrònica del cotxe) o la del videojoc (PlayStation 5).

La situació és tan alarmant que algunes botigues d'informàtica han començat a limitar la venda d'aquest tipus de targetes, com explica Joan Vilatoba, responsable de màrqueting de Red Computer Barcelona:

"A la nostra botiga virtual ja no en pengem, perquè hi ha multitud de bots que ens les compren a l'instant i les esgoten. I nosaltres necessitem aquestes gràfiques per muntar ordinadors, que és el nostre negoci."

De fet, a la botiga física, només es pot comprar una targeta gràfica per comprador, i preferentment amb l'ordinador muntat, perquè tampoc els surt a compte tenir màquines amb processadors i plaques bases potents si la targeta gràfica no té la mateixa capacitat.

Especulació a l'alça

Però si els "minaires" estan disposats a pagar el que sigui per una targeta gràfica és perquè saben que la inversió tindrà un retorn econòmic que rendibilitzarà l'alt cost. I és que aquest negoci creix a l'empara de l'augment de valor de les criptomonedes.

I, ara, la cadena només funciona perquè hi ha molts inversors que hi volen entrar. Si algú vol vendre una criptomoneda no li costarà trobar un comprador, per tant, hi ha molt moviment i liquiditat al mercat. Però què fa pujar realment el preu? Ho fa la creença que la música mai deixarà de sonar al gran ball de les criptomonedes, on totes van a l'alça.

Per això, ara mateix hi ha més inversors pensant a entrar al ball que no pas a retirar-se. I així, com que hi ha molta demanda però l'oferta disminueix, el preu de les criptomonedes augmenta i així s'autocompleix la profecia d'una pujada de preu sense límit.

El rei despullat

Els inversors compren criptomonedes perquè el seu valor no para de pujar. Per aquest motiu, compren ordinadors i targetes gràfiques potents per "minar" i aconseguir comissions que els donen una fracció de criptomoneda. Aquesta fracció val poc, però com que el preu no para de pujar, només cal esperar que el seu valor es multipliqui com els pans i els peixos a la Bíblia. Una vegada puja, es pot col·locar a algun inversor interessat que la pagui en euros o dòlars.

Com que hi ha molt d'interès, hi ha d'altres inversors que en compren. Per tant, aquella criptomoneda virtual només té valor perquè hi ha confiança que la música seguirà sonant i el ball seguirà, amb un preu a l'alça sense fre. Però la criptomoneda com a tal no genera res, ni val res, perquè poques coses es poden comprar.

El valor, o els diners en euros o dòlars pels quals es pot bescanviar una criptomoneda, surt dels euros o dòlars que els inversors estan disposats a pagar. I ho paguen perquè creuen que el carrusel mai pararà i el preu continuarà pujant, per tant, és un actiu altament especulatiu on, si en algun moment els inversors perden la confiança, el castell de cartes s'ensorrarà.

Seria en aquest moment en què, si deixen d'haver-hi inversors disposats a entrar i comprar i als inversors els entra el pànic de vendre per recuperar, la cadena es trencaria i el rei quedaria completament despullat.

L'antecedent de les puntcom

L'antecedent a tot aquest fenomen més similar és l'enfonsament de les puntcom a principis d'aquest segle, quan moltes companyies creixien a borsa per l'expectativa del que podien ser, més enllà del que eren i generaven. De fet, durant la bombolla de les puntcom, empreses sorgides del món d'Internet com Terra no anaven desencaminades que acabarien sent el futur, però no llavors.

El problema és que l'únic que realment valida l'existència d'un bitcoin és que hi ha inversors que esperen un retorn, comportaments típics de bombolles especulatives, com va passar amb el totxo abans de 2007, quan el dogma que un habitatge mai baixava de preu estava absolutament consolidat (i on hi havia un efecte pànic per comprar abans que pugés més).

En aquest cas, una criptomoneda no és un bé de primera necessitat, però sí que té el mateix efecte d'histèria per guanyar diners entre cada vegada més inversors. Uns inversors que, sovint, no estan gens avesats al món de la borsa i la inversió, de manera que es pot tornar a fer realitat la famosa anècdota que s'atribueix al magnat Rockefeller: "Quan el meu netejabotes diu que està comprant i invertint, jo ho venc tot."

"Si non è vero, è ben trovato", ja que vol dir que, quan l'especulació arriba fins i tot a segments de la població que normalment no inverteixen, és perquè la bombolla està a punt d'esclatar.