Grans boscos considerats patrimoni mundial ja emeten més carboni del que capturen
Un informe crida l'atenció sobre la necessitat de protegir aquestes i altres zones per mantenir el seu paper contra l'escalfament global i preservar la gran biodiversitat que acullen
Almenys deu dels boscos inclosos en la llista del Patrimoni Natural i Cultural Mundial de la UNESCO van ser emissors nets de carboni els passats vint anys, en comptes d'actuar d'embornals que capturen carboni de l'atmosfera i el guarden.
Així ho assenyala un estudi titulat "Boscos del patrimoni mundial. Embornals de carboni sota pressió", elaborat per la UNESCO, el World Resources Institute (WRI) i la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN).
La llista del patrimoni mundial natural o natural i cultural inclou 257 llocs, que en conjunt contenen 69 milions d'hectàrees de bosc --aproximadament com dues vegades la superfície d'Alemanya--. Aquests boscos oscil·len entre les 18 hectàrees de la Vall de Mai, a les Seychelles, i els més de cinc milions d'hectàrees del Complex de Conservació de l'Amazònia Central.
Segons l'estudi, basat en mapes del flux de carboni dels boscos mundials entre 2001 i 2020 i en mesures sobre el terreny, en conjunt tots aquests boscos han absorbit, de mitjana, 190 milions de tones de CO2 anuals. Sembla molt, però equival a la meitat de les emissions anuals del Regne Unit.
En tot cas, és important per reduir la concentració de gasos d'hivernacle emesos per l'ús de combustibles fòssils. L'informe també assenyala que el carboni total emmagatzemat en aquests boscos és, aproximadament, 13.000 milions de tones. És més del que contenen les reserves provades de petroli de Kuwait.
Boscos que emeten
Però el que ha alarmat els autors és que deu d'aquests boscos han estat emissors nets de carboni en aquets període 2001-2020. Els factores que ho han provocat són diversos, però entre els més importants hi ha els canvis en l'ús del sòl, que elimina superfície forestal, i el mateix canvi del clima.
A part de capturar carboni durant el seu creixement i per realitzar la fotosíntesi, els arbres també respiren, com les persones i els animals. Si bé amb la llum del sol l'absorbeixen CO2 i alliberen oxigen, a la nit es produeix el procés invers. Aleshores capturen oxigen i emeten CO2.
Amb l'augment de temperatura degut a l'escalfament global, el balanç entre el CO2 que capturen i el que emeten es va igualant. Això significa que molts boscos seran cada vegada menys embornals de carboni i més emissors nets.
A això, cal afegir-hi la pèrdua de bosc per obtenir fusta, per guanyar terreny a l'agricultura o la ramaderia, per la mineria, la construcció d'infraestructures, la descomposició de la matèria orgànica i els incendis forestals.
Un estudi publicat al juliol assenyalava que l'Amazònia està emetent a l'atmosfera gairebé tant de carboni com absorbeix, a causa dels incendis, la desforestació i l'augment de temperatures. Algunes zones d'aquesta selva tropical ja alliberen més carboni del que capturen.
Segons s'assenyala en l'informe publicat ara, el grans incendis forestals han emès més de 30 milions de tones en un any, que és superior a les emissions anuals de més de la meitat dels països del món. I aquest 2021, el diòxid de carboni generat pels grans incendis forestals ha superat les emissions totals de la Unió Europea en un any.
Si bé aquest carboni se sol reabsorbir amb certa rapidesa i no té molta incidència en l'escalfament global, significa una pèrdua de superfície forestal.
Enfortir la protecció
Segons Tales Carvalho Resende, de la UNESCO, un dels autors del treball, caldria avaluar el balanç de carboni de tots els boscos:
"Els resultats del nostre informe --que fins i tot alguns dels boscos més icònics i millor protegits com els que hi ha en els llocs del patrimoni mundial poden contribuir al canvi climàtic- és alarmant i treu a la llum proves de la gravetat d'aquesta emergència climàtica."
Els autors afirmen que, si les amenaces en aquests llocs continuen, no es garantirà que segueixin eliminant CO2 de l'atmosfera. A més, afectarà la biodiversitat, perquè molts d'aquests boscos acullen espècies molt valuoses i en risc.
Per això urgeixen a enfortir la protecció dels llocs inclosos a la llista de la UNESCO i de les zones que els envolten. Demanen respondre amb rapidesa als esdeveniments relacionats amb el clima i a mantenir i afermar la connectivitat ecològica entre aquests espais i els seus voltants.
També esmenten exemples positius. Així, Indonèsia ha demostrat que utilitzant alertes de foc gairebé en temps real es pot reduir molt el temps necessari per respondre a un incendi forestal, que pot passar de 30 hores a 2 hores.
I al complex Trinacional Sangha, que es troba repartit pel Camerun, la República Centreafricana i la República del Congo, la creació d'una zona d'esmorteïment ha assegurat que les activitats humanes no afectin negativament el lloc, a part de significar, per si sola, un nou embornal de carboni.
La implementació de mesures requereix, segons conclouen, del millor coneixement disponible i la presa de decisions interdisciplinària, "així com la mobilització de suport públic i polític per a finançament i inversions sostinguts".
Els deu boscos que han estat emissors nets són aquests: Selva Tropical de Sumatra (Indonèsia), Reserva de la Biosfera de Río Plátano (Hondures), Parc Nacional de Yosemite (Estats Units), Parc de la Pau Internacional de la Glacera de Waterton (Canadà i Estats Units), muntanyes Barberton Makhonjwa (Sud-Àfrica), Parc Kinabalu (Malàisia), Conca d'Uvs Nuur (Rússia i Mongòlia), Parc Nacional del Gran Canyon (Estats Units), l'àrea de les Blue Mountains (Austràlia) i el Parc Nacional de Morne Trois Pitons (Dominica).
