Gratacels coberts d'algues i pisos en sequoies, les imatges de les ciutats del futur
L'arquitecte indi Manas Bhatia i la intel·ligència artificial imaginen com podria ser una ciutat sostenible
Els gratacels del futur contribuiran a fer ciutats més sostenibles. Torres que estan embolcallades amb el verd de les algues i esdevenen jardins verticals que ajuden a purificar l'aire. Així és com se les han imaginat la intel·ligència artificial i l'arquitecte indi Manas Bhatia.
Dins del projecte AI x Future Cities, Bhatia ha fet servir l'eina del laboratori Midjourney per dissenyar una utòpica ciutat sostenible, que contribueixi a reduir les emissions de carboni i minimitzi l'ús de l'aire condicionat.
El programa ha construït els gratacels futuristes a partir de les indicacions que li ha donat Bhatia i que inclouen paraules com "simbiòtic", "apartaments biomimètics", "fluídics", "fets d'algues", "material bioluminiscent", "hiperreals" o "ultradefinició".
Segons ha explicat a Instagram, el projecte va començar amb la indagació sobre com serien els gratacels de futur i amb l'interrogant de si podrien proveir prou espai verd i netejar l'aire de les ciutats.
Per aconseguir la visualització, va haver d'anar afinant la descripció que donava als ordinadors cada dues imatges.
L'arquitecte defensa que la intel·ligència artificial permet una planificació "millor i més eficient" d'edificis com els gratacels, perquè generar i provar diferents solucions alhora estalvia temps i costos.
Sequoies habitades, una altra visió del futur
En aquest futur utòpic, una altra creació que ha sorgit de la intel·ligència artificial i de l'arquitecte establert a Nova Delhi són gratacels que no estan fets d'acer ni de formigó, sinó que són arbres. És el projecte que ha batejat com a Arquitectura Simbiòtica.
Com a exemple, s'ha agafat un Hyperion, una sequoia vermella de Califòrnia, considerat l'arbre viu més alt conegut al món. L'han buidat i li han incrustat els apartaments.
Per conceptualitzar-lo, Bhatia s'ha ajudat de la intel·ligència artificial i de preguntes com "Poden créixer, les estructures?" o "És possible que l'embolcall on vivim respiri?", o de paraules com "gegant", "buidat", "arbre", "plantes" o "escales".
En aquest cas, la inspiració del projecte van ser "les interaccions que tots tenim amb la natura", com gaudir de l'ombra d'un arbre en un dia calorós o passejar per un parc per observar com canvia la tonalitat de les fulles.
