Gravacions de llengües extingides i fòssils únics, perduts al foc del Museu de Rio

"El foc no ha destruït en poques hores només 200 anys d'història del Brasil, sinó milions d'anys de la història natural del planeta i patrimoni cultural de tota la humanitat."

Qui així s'expressa és Borja Holgado, paleontòleg valencià que des de fa dos anys fa la seva tesi doctoral al Museu Nacional del Brasil de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.

El museu contenia vint milions de peces referents a paleontologia, entomologia, arqueologia, antropologia, etnologia, lingüística... I l'edifici era l'antic palau de l'últim emperador del Brasil, Pere II. Allà hi havia també obres d'art que s'han cremat.

Façana del Museu Nacional del Brasil en flames i en una imatge d'abans de l'incendi (Reuters)

Els bombers van trigar molt a anar-hi i, quan hi van arribar, no tenien d'on obtenir aigua perquè els dipòsits estaven buits. La principal raó de la tragèdia, però, és que no hi havia cap mesura de prevenció al museu, perquè no hi invertien ni el govern federal ni la prefectura -ajuntament- de Rio. Per Holgado, era la "crònica d'una mort anunciada". D'aquí la sensació de ràbia i impotència.
 

Al departament de paleovertebrats hi havia desenes de fòssils únics, trobats en jaciments no només de tot Brasil, sinó també d'altres països com Xile, l'Argentina, el Marroc i el Pakistan, i també de l'Antàrtida. La seva vàlua era incalculable. Holgado i els seus companys estudiaven aquestes restes.

Entre aquestes restes, diversos esquelets, quasi sencers i preservats en tres dimensions, de diferents espècies úniques de pterosaures, un llinatge de rèptils voladors que varen conviure amb els dinosaures fa més de 100 milions d'anys al nord-est del Brasil. Era just el moment en què l'oceà Atlàntic començava a separar Sud-amèrica i Àfrica. Holgado és especialista en pterosaures i es va formar a l'Institut Català de Paleontologia, institució amb la qual encara col·labora.

Tenen l'esperança que alguns d'aquests fòssils, que estaven en armaris, s'hagin conservat, almenys parcialment. Però no passarà el mateix amb un nombre incalculable d'invertebrats, immergits en un combustible:

"Hi havia col·leccions d'insectes, de porífers, d'eriçons de mar i de moltes altres espècies que es conservaven en alcohol. Això ha fet que no en pugui quedar res."

"No era només -afegeix Holgado- el museu d'història natural més important i antic d'història natural de tot Sud-amèrica, sinó l'únic de tot Amèrica Llatina que tenia mòmies egípcies".
 

​Patrimoni de la humanitat reduït a cendres

Una de les pèrdues més importants és la que fa referència a les ètnies brasileres i les llengües indígenes. L'únic registre que quedava de llengües que ara estan extingides ha desaparegut.

No s'ha salvat res del departament de lingüística, on hi havia gravacions fetes des del 1958, càntics en idiomes que ja no tenen parlants vius, fotos, negatius, papers, un mapa ètnic historicolingüístic original amb la localització de totes les ètnies del Brasil, referències arqueològiques d'aquestes ètnies des del segle XVII.
 

Al museu hi havia també les restes de Luzia, l'Homo sapiens més antic de Sud-amèrica. Alguns arqueòlegs consideraven que devia pertànyer a la primera onada d'humans que van arribar al continent, uns 10.000 anys enrere.

Es va trobar a Lapa Vermelha el 1975 per una expedició francobrasilera. La colorista i restauradora brasilera Marina Amaral ho recordava dilluns en un tuit:

Un edifici abandonat

L'edifici va haver de tancar fa dos anys perquè no rebia els fons públics que havien d'arribar, ni des del govern federal ni des de la prefectura de Rio. No hi havia aspersors, ni escales de sortida. I encara hi va haver sort que no passés un dia feiner:

"Si haguera passat el dilluns i no el diumenge, jo no estaria parlant ara. Estaríem parlant de pèrdues humanes. I no dos o tres morts, molts més."

Afortunadament, l'incendi de diumenge es va iniciar cap a dos quarts de vuit del vespre, una hora i mitja després de tancar la porta als visitants.

Desesperació a l'exterior del museu mentre cremava (Reuters)

Per Holgado, és una irresponsabilitat del govern federal haver deixat que s'arribés a aquesta situació. Ara donaran diners públics, però "amb el deu per cent del que ara diuen que invertiran s'hauria previngut tot això".

La crisi econòmica va ser una de les causes de la retallada de fons, però també, segons Holgado, la corrupció, "perquè per a altres coses hi havia diners". Posa com a exemple la reforma de tot l'estadi de Maracanã. Una part dels diners, diu, es van desviar i encara no se sap on són.

El nou director del museu, en el càrrec des de fa un any, havia demanat repetidament fons, com havien fet els seus predecessors. Però els diners mai no van arribar. També havia plantejat que bona part del material estigués dipositat en un edifici nou, i deixar al museu el fons mínim per ser exhibit. Ja no serà possible fer-ho.