Mapa del matrimoni homosexual a Europa: quins països el permeten i quins el prohibeixen
A la Unió Europea, el reconeixement del matrimoni de parelles del mateix sexe és dispar i, dels 27 estats membres, només la meitat el reconeixen per llei
Grècia és el darrer país europeu que s'ha afegit a la llista de països on es permet el matrimoni de parelles del mateix sexe, després d'anys de demandes per part de la comunitat LGBTIQ+. Una reforma que comptava amb l'oposició de l'Església ortodoxa i que havia dividit el partit del govern, el conservador Nova Democràcia.
Des del 2015, el país permetia els acords de convivència entre parelles del mateix sexe a qui se'ls reconeixen vincles familiars, però no se'ls reconeixien les mateixes proteccions i beneficis que els matrimonis. Amb el nou text, s'amplien aquests drets. En aquest sentit, el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, defensava la nova llei perquè "no és acceptable que existeixin ciutadans amb menys drets que altres".
Països d'Europa on és legal la unió homosexual
Actualment, 32 de la cinquantena de països que hi ha a Europa, és a dir, el 65% dels països europeus, reconeixen algun tipus d'unió entre persones del mateix sexe. Si tenim en compte la població total d'aquests països, estaríem parlant de gairebé el 60% de la població que viu a Europa.
Pràcticament la meitat, 21, reconeixen legalment els matrimonis entre persones del mateix sexe. Són Andorra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Noruega, Portugal, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa, el Regne Unit, Grècia i Estònia, que, des del gener de 2024, ho reconeix per llei. Una decisió històrica perquè, després d'Eslovènia, és el segon país de l'Europa de l'Est i el primer país bàltic que ho fa.
A banda d'aquests 21, n'hi ha 10 que no contemplen el matrimoni formal, però sí alguna forma d'unió civil o registrada, amb drets similars. Es tracta de Croàcia, Xipre, la República Txeca, Hongria, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Mònaco, Montenegro i San Marino.
D'altra banda, encara hi ha força països en què la Constitució limita només el matrimoni a la unió entre homes i dones i prohibeix les parelles del mateix sexe.
Són Armènia, Bielorússia, Bulgària, Geòrgia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Polònia, Sèrbia, Eslovàquia i Ucraïna. A aquests països, caldria afegir-hi també un altre grup que no reconeix les parelles homosexuals per llei i, en conseqüència, també limita els seus drets: Albània, l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, el Kazakhstan, Macedònia Nord, Romania, Turquia i Ciutat del Vaticà.
Polònia i Eslovàquia poden esquivar la prohibició
En aquests països, no es reconeix ni el matrimoni ni la unió entre persones del mateix sexe, a Polònia -des del 2012- i a Eslovàquia -des del 2014-.
Tot i això, en virtut dels codis Civil i Penal i sota el concepte de "persona propera", les parelles homosexuals que cohabiten sota un mateix sostre -tot i no estar registrades com a parella perquè la legislació no els ho permet- poden acollir-se a alguns drets.
El mapa a la UE
A la Unió Europea, el reconeixement del matrimoni de parelles del mateix sexe és dispar. Dels 27 estats membres, només la meitat el reconeixen per llei.
Una xifra que escala a 22 països, si hi sumem els que reconeixen algun tipus d'unió entre persones del mateix sexe amb drets similars al matrimoni. Fora d'aquesta llista quedarien Polònia, Eslovàquia, Bulgària, Lituània o Romania, on la unió homosexual està prohibida o no reconeguda.
Dret de residència a la UE
Tots els estats membres de la Unió Europea han d'acceptar el dret a residència de les parelles homosexuals i dels seus fills, encara que al país no reconeguin el matrimoni gai.
Així es desprèn d'una sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer el 2018, després que dues dones casades a Espanya, de nacionalitat búlgara i britànica, s'enfrontessin a la justícia búlgara per no poder ser registrades al país com a progenitores de la seva filla.
El tribunal va elevar el cas a Luxemburg per saber si s'estava vulnerant el dret a circular lliurement per la UE, i el TJUE va concloure a favor seu.
Així, segons la sentència, "encara que els estats membres tinguin llibertat per autoritzar o no el matrimoni homosexual, no poden obstaculitzar la llibertat de residència d'un ciutadà de la Unió negant al seu cònjuge del mateix sexe, nacional d'un estat no-membre de la Unió, la concessió d'un dret de residència derivat en el seu territori".
Tot i això, hi ha països que segueixen sense respectar el dret de residència. L'any passat, el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Romania per no oferir cap forma de reconeixement legal a les parelles homosexuals, tot i la sentència del TJUE que l'obliga a fer-ho.
Concretament, entre el 2019 i el 2020, 21 parelles van denunciar que el Registre Civil no els havia permès inscriure la seva unió homosexual.
També el desembre de l'any passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans -en línia amb TJUE- va sentenciar Polònia per violar el dret al respecte de la vida privada de cinc parelles del mateix sexe a qui no se'ls va reconèixer el seu matrimoni al país.
Concretament, va concloure que s'havia violat la Convenció Europea de Drets Humans, en no oferir un marc jurídic que permeti les persones del mateix sexe gaudir d'un reconeixement i una protecció.
Drets LGTBIQ+ a Europa
Cada any, l'ILG-Europa, l'organització internacional que treballa en defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+, analitza com les lleis i polítiques vigents en cada país impacten en les vides de les persones LGTBIQ+ amb l'objectiu d'analitzar-ne el progrés anual.
Segons l'últim estudi, Malta és el país de la UE on més es respecten els drets de les persones homosexuals. De fet, va ser el primer país europeu que, el 2016, va prohibir els tractaments per "curar" l'homosexualitat, amb una llei que els sanciona amb multes i penes de presó.
Per darrere de Malta venen Bèlgica -un dels primers països que va legalitzar el matrimoni el 2003- i Dinamarca, mentre que Espanya se situa en la quarta posició.
Per la part baixa es mantenen els països que no han avançat en el reconeixement de la unió entre persones del mateix sexe, sent Polònia l'Estat més restrictiu.
Per què Grècia havia quedat enrere respecte d'altres països
Des del 2015, el país permetia els acords de convivència entre parelles del mateix sexe a qui se'ls reconeixen vincles familiars, però que no compten amb les mateixes proteccions i beneficis que els matrimonis. Amb el nou text aprovat aquest febrer, s'han ampliat aquests drets.
D'entrada, la reforma permet que els dos membres siguin reconeguts com a tutors legals. Fins aquest febrer, només un podia ser-ho i això feia que, per exemple, en cas de mort d'aquest tutor legal, l'infant no pogués quedar-se amb l'altre progenitor, que tampoc podia acompanyar-lo a l'escola o en cas d'hospitalització.
També s'ha obert l'opció de l'adopció per a parelles del mateix sexe. El que en queda exempta és la pràctica de reproducció assistida que només és permesa per a les parelles heterosexuals que justifiquin no poden tenir fills i mitjançant una autorització judicial.
Grècia sempre s'havia quedat enrere respecte als seus veïns europeus, per la forta influència de l'Església ortodoxa. De fet, la llei va generar controvèrsia social.
Milers de persones van sortir a protestar durant diversos dies pels carrers d'Atenes per mostrar el rebuig pel projecte de llei presentat pel govern.
També ho va fer l'Església ortodoxa, que va plantejar la possibilitat de fer un referèndum sobre la llei, que no va tirar endavant en considerar-se una mesura anticonstitucional. Fins i tot, alguns bisbes van amenaçar de bloquejar l'entrada a l'església dels parlamentaris que hi votin a favor.
