Grècia aprova el matrimoni homosexual malgrat l'Església ortodoxa: així queda el mapa a Europa
El Parlament de Grècia ha aprovat aquest dijous al vespre el matrimoni homosexual i l'adopció de menors per part de parelles del mateix sexe, una mesura impulsada pel Govern conservador malgrat la frontal oposició de la influent església ortodoxa.
Amb 176 vots a favor, 76 en contra i 2 abstencions, la reforma s'ha aprovat amb comoditat gràcies als vots de diversos partits opositors. Una part dels 158 diputats del partit governamental, la conservadora Nova Democràcia (ND), hi han votat en contra, s'han abstingut o han abandonat l'hemicicle en el moment de la votació.
D'aquesta manera, Grècia s'ha convertit en el vintè país d'Europa i el primer cristià ortodox a permetre el matrimoni de parelles del mateix sexe, després d'anys de demandes per part de la comunitat LGBTIQ+.
El primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, ha defensat els últims dies la mesura perquè "no és acceptable que existeixin ciutadans amb menys drets que altres".
Malgrat això, els diputats més conservadors del seu partit --fins i tot alguns dels seus ministres i viceministres-- ja van avançar que hi votarien en contra.
Què implica la nova llei
Des del 2015, el país permetia els acords de convivència entre parelles del mateix sexe a qui se'ls reconeixen vincles familiars, però no se'ls reconeixien les mateixes proteccions i beneficis que els matrimonis. Amb el nou text, s'amplien aquests drets.
D'entrada, la reforma permetrà que els dos membres siguin reconeguts com a tutors legals. Fins ara, només un podia ser-ho i això feia que, per exemple, en cas de mort d'aquest tutor legal, l'infant no pogués quedar-se amb l'altre progenitor, que tampoc podia acompanyar-lo a l'escola o en cas d'hospitalització.
També s'obre l'opció de l'adopció per a parelles del mateix sexe. El que en queda exempta és la pràctica de reproducció assistida que només és permesa per a les parelles heterosexuals que justifiquin no poden tenir fills i mitjançant una autorització judicial.
El paper de l'Església
Grècia sempre s'ha quedat enrere respecte als seus veïns europeus, per la forta influència de l'Església ortodoxa. De fet, la llei ha generat controvèrsia social.
Milers de persones han sortit a protestar aquests dies pels carrers d'Atenes per mostrar el rebuig pel projecte de llei presentat pel govern.
També ho ha fet l'Església ortodoxa, que va plantejar la possibilitat de fer un referèndum sobre la llei, que no ha tirat endavant en considerar-se una mesura anticonstitucional.
Tot i això, alguns bisbes ja han amenaçat de bloquejar l'entrada a l'església dels parlamentaris que hi hagin votat a favor.