Greta Thunberg i Alexandria Ocasio-Cortez sobre el clima: "L'esperança s'encomana"

Són dues de les dones més influents del planeta, i totes dues són molt joves: Greta Thunberg, de 16 anys, s'ha fet mundialment famosa per haver-se inventat les vagues escolars pel clima.

Alexandria Ocasio-Cortez gairebé li dobla l'edat: té 29 anys, però és la dona més jove que ha aconseguit ser diputada al Congrés dels Estats Units, pel partit demòcrata.

Activista d'esquerres i ambientalista, a més hi ha arribat enfrontant-se a un veterà congressista, i ho ha fet sense el suport del partit ni dels lobbies que financen les campanyes polítiques.

Convocades pel diari britànic The Guardian, han conversat per primera vegada. Ho han fet per videoconferència cadascuna des de la seva ciutat, Estocolm i Nova York.

La joventut és avantatge, no inconvenient

Malgrat no conèixer-se, totes dues segueixen les respectives trajectòries, que coincideixen en la lluita contra la crisi climàtica.

També coincideixen que la joventut no és un problema, ans al contrari:

Alexandria Ocasio-Cortez: "Crec que la gent jove té una imatge destil·lada del món molt pura. Sempre he cregut que els moviments socials, i els moviments juvenils en particular, haurien de continuar sent el compàs moral que guia la nostra visió."

Greta Thunberg: "Sí, això sempre em recorda el conte del vestit nou de l'emperador: tothom creu en aquesta mentida que només un nen gosa qüestionar."

Alexandria Ocasio-Cortez: "Exacte. Quan vaig començar la campanya per anar al Congrés la gent se'n reia de mi perquè era molt jove. Però soc molt més gran que tu! Malgrat això encara era molt jove per aspirar a un seient tan poderós."

Totes dues han mostrat molta determinació i fortalesa davant les crítiques que els adrecen, però malgrat això se sorprenen mútuament de com ho resisteixen:

Greta Thunberg: "La crítica més habitual que rebo és que em manipulen, que no s'hauria d'utilitzar políticament els nens, que abusen de mi, que no puc pensar per mi mateixa, etc. És tan molest! Però els dic: perquè no puc tenir opinió i intentar canviar la mentalitat de la gent? Estic segura que tu també t'ho sents a dir, que ets massa jove i sense experiència. Quan veig tot l'odi que reps, em pregunto com t'ho fas per mantenir-te ferma."

Alexandria Ocasio-Cortez: "El que la gent no reconeix és que fort que és el lobby dels combustibles fòssils. Als Estats Units els germans Koch han comprat pràcticament tot el partit republicà, però la gent oblida que han fet els diners amb el petroli i el gas, d'aquí ve tota la seva fortuna. Crec que això és contra el que ens enfrontem, i que el rebuig que rebem és la mostra de la magnitud del poder que estem desafiant. Pots prendre-t'ho amb desesperació, o pots mirar-ho amb esperança. Per això som forts: ho som tant, que podem assumir-ho de manera creïble i construir un moviment en contra."

La motivació

Ocasio-Cortez ha mostrat curiositat per saber d'on treu Thunberg la motivació per no defallir:

Alexandria Ocasio-Cortez: "Em pregunto què et motiva, què fa que continuïs endavant? Hi ha una escola de pensament amb la que no estic d'acord que diu que si eduques massa la gent sobre el canvi climàtic pensaran que és massa tard i es desesperaran i no faran res. Per això tinc curiositat, donat que el problema és tan descoratjador,  perquè no estàs tan desesperada que no et quedes al teu sofà i simplement esperes l'apocalipsi?" (Riuen totes dues)

Greta Thunberg: "Abans de començar la vaga escolar estava així, tan deprimida que no volia fer res. Però el que em va donar ànims van ser totes aquestes persones que lluiten des de diferents àmbits de diferents maneres per crear un món millor i per evitar una catàstrofe climàtica."

Ocasio-Cortez és la principal promotora de l'anomenat Green New Deal, un programa polític perquè els Estats Units adaptin la seva economia per deixar de fer servir petroli, carbó i gas en 10 anys.

És un programa que xoca directament amb l'impuls que Donald Trump ha donat a l'ús del petroli i al "fracking". Precisament Ocasio-Cortez va convertir-se en activista a Dakota enfrontant-se amb les multinacionals del petroli que hi extreuen petroli i gas.

Segons la política nord-americana, ser un autèntic líder exigeix proposar i fer coses noves:

"El lideratge implica fer coses abans que ningú altre les faci, implica assumir riscos, prendre decisions que no saps del cert on et portaran. És enormement fàcil seguir els altres, és el més fàcil del món."

El fals lideratge dels països occidentals

Thunberg no s'està de contradir la fama del seu país com a molt respectuós amb el medi ambient: recorda que és un dels que més gasos d'efecte hivernacle per capita emeten:

"Molta gent, sobretot als Estats Units, veu països com Suècia, Noruega o Finlàndia com a models a seguir, perquè tenim un sector energètic net. Potser és cert, però no som models: Suècia és un dels 10 països del món que té la petjada ecològica més gran, segons el WWF. Si tenim en compte la petjada per capita, estem entre els pitjors del món."

Totes dues també coincideixen a exigir que els seus països es facin responsables del canvi de model energètic al món:

Greta Thunberg: "A Suècia l'argument més habitual per dir que no hauríem de fer res és perquè som un país tan petit, amb només 10 milions d'habitants, i que hauríem de centrar-nos a ajudar altres països. Això és increïblement frustrant perquè, per què hauríem de discutir sobre qui ha de canviar primer? Per què no assumir aquest lideratge?"

Alexandria Ocasio-Cortez: "Aquí fan servir el mateix argument. I som als Estats Units d'Amèrica! La gent diu, "bé, hauríem d'esperar que la Xina faci alguna cosa". Hi ha una cultura política de gent dient que els Estats Units és el millor país del món, i "America First" i tot això, però alhora diuen, "bé, si la Xina no ho fa, per què ho hem de fer nosaltres?" I penso que és el mateix raonament: escollirem liderar, o escollirem quedar-nos asseguts? Sembla com si estiguessin orgullosos de ser líders en "fracking", el número 1 en petroli, en consum i en plàstics d'un sol ús, però no sembla que vulguin estar orgullosos de liderar sobre el medi ambient i pels nostres fills."

Greta Thunberg: "Sí. Vull dir que països com Suècia o els Estats Units, com que som països rics, hem de ser els primers. Perquè les persones dels països pobres han de poder elevar el seu nivell de vida. Tenim el deure de liderar, perquè, de fet, ja ho tenim tot."

L'esperança, una cosa que tens, o una cosa que crees?

Ocasio-Cortez ha aprofitat la conversa amb Thunberg per explicar-li la seva experiència a Dakota contra la construcció d'un oleoducte de "fracking" que, ha assegurat, li va canviar la vida:

Alexandria Ocasio-Cortez: "Allà vaig aprendre que l'esperança no és una cosa que tens, sinó que és una cosa que tu crees, amb les teves accions. L'esperança és una cosa que has de manifestar al món, i quan una persona té esperança, pot encomanar-se. Hi ha més persones que comencen a actuar, de manera que hi ha més esperança."

Greta Thunberg: "Sí. Conec molta gent que se sent desesperançada, i em pregunten: "què puc fer?" I jo els dic: "Actua, fes alguna cosa". Perquè aquesta és la millor medicina contra la tristesa i la depressió. Recordo el primer dia que vaig fer vaga davant el parlament suec: em vaig sentir sola, perquè tothom passava de llarg, ni tant sols ningú em mirava. Però al mateix temps, tenia esperança."

"No som egoistes, som inconscients"

La joveníssima activista sueca és molt conscient del poder que té i de per què el té:

"Què em fa estar-me davant del Parlament amb un cartell? No redueix immediatament les emissions de carboni, no canvia cap llei directament. Però el que fa és que les persones poderoses sentin alguna cosa, i molta gent subestima aquest poder. Cada vegada és més difícil per als polítics mirar la gent directament als ulls."

"No estem destruint la biosfera perquè siguem egoistes, només ho estem fent perquè no en som conscients. Penso que això és molt esperançador, perquè, quan ho sabem, quan en som conscients, llavors canviem, llavors actuem."