Grups d'afganeses desafien els talibans pel 8M al "país més repressor contra la dona"

Ho han fet en grupets reduïts, de no més de vint dones. Mòbil en mà han sortit a protestar per diferents carrers del centre de Kabul, la capital afganesa. Primer han immortalitzat el moment per penjar-ho a les xarxes i demostrar a tot el món que encara hi són i que continuen lluitant pels seus drets més bàsics.

Algunes altres han preferit protestar en privat, en un pati, lluny de mirades censores dels homes que combreguen amb les normes dels talibans.

Un tercer grup de dones ha recorregut alguns metres, en zones poc transitades, per no despertar les suspicàcies de la policia ultraconservadora. Porten pancartes amb hashtags en contra d'ells: "No a l'educació en mans dels talibans!", "Prohibim els talibans!", "Rebutgem els talibans!".

Poques celebracions del 8M tenen tant sentit com la de les dones afganeses. Les que van créixer durant les dues dècades de governs prooccidentals i van poder estudiar fins a la secundària ara s'han quedat sense tornar a les universitats.

Després de les vacances del Dia de l'Alliberament Nacional, el 15 de febrer, a les aules i les biblioteques només hi ha homes. Queden com a testimoni recent d'aquest curt període de cohabitació amb els estudiants homes aquestes dues il·lustracions del "dress code", sobre com elles s'havien de vestir, segons el gust de l'home talibà.

"El país més repressor" contra les dones

Aquest dimecres, les Nacions Unides ha considerat l'Afganistan com "el país més repressor al món pel que fa als drets de les dones". Ho ha denunciat la cap de la missió d'assistència de l'ONU a l'Afganistan, Roza Otunbàieva, en un comunicat.

"És esgarrifós veure els esforços metòdics, deliberats i sistemàtics per treure les dones i les nenes afganeses de l'esfera pública."

Otunbàieva ha exigit al govern talibà que posi fi a les "draconianes restriccions" que imposa a les dones del seu país. Els esforços de les Nacions Unides per evitar que les dones siguin esborrades de la societat, però, són minsos.

Ni secundària ni universitat

Segons la Unesco, 2 milions i mig de nenes i adolescents han deixat d'estudiar a l'Afganistan. Des que va arribar al poder, la tardor del 2021, el govern talibà només permet l'escolarització fins als 12 anys i, tot i que hi ha debat i dissensions dins l'executiu, la norma es mantindrà vigent.

Un any després, la prohibició ha arribat a les universitats. Si en un primer moment els talibans van optar per obligar a fer classes en aules separades perquè estudiantes i estudiants no poguessin interactuar, el desembre del 2022 es va prendre la mesura més radical. L'expulsió de les aules afecta unes 100.000 noies que durant el darrer govern d'Ashraf Ghani estudiaven en universitats governamentals o centres privats.

És un retrocés sense precedents, perquè el nombre de dones afganeses universitàries s'havia multiplicat per 20 entre el 2001 i el 2018. Abans de l'arribada dels talibans, una de cada tres noies s'hi havia inscrit.

Hi ha un Afganistan, però, on l'educació femenina senzillament no existeix. Un 30% de les nenes no han anat mai a escola. Una xifra que, amb els índexs de pobresa actuals, ningú dubta que s'incrementarà any rere any.

Els talibans tampoc volen dones al mercat laboral

A finals del 2022, els drets de les dones van rebre una estocada, que per al govern ha estat com disparar-se un tret al peu. Els talibans van prohibir a les poques ONG que treballaven al país contractar personal femení. La resposta de la majoria d'entitats va ser fulminant: marxar del país. Com a mesura de pressió contra el govern, però, sobretot, per coherència moral. Però la conseqüència immediata és que molta de la feina assistencial d'aquestes organitzacions s'ha deixat de fer. Segons les Nacions Unides, les dones suposaven entre el 35 i el 45% dels treballadors afganesos en organitzacions no governamentals.

La seva incorporació al mercat laboral, però, ja havia quedat interrompuda amb la caiguda del govern anterior. Moltes dones qualificades van marxar del país. Moltes altres, funcionàries del govern anterior, com fiscals o jutgesses, es van convertir en blanc de la repressió talibana i van abandonar els seus llocs de treball.

Per un acord verbal del govern amb els centres hospitalaris, es permet que es mantinguin metgesses i infermeres per atendre només dones, però els talibans es reserven el dret a revertir la mesura. Altres iniciatives permeten que treballin en tallers tèxtils, amb sous irrisoris i amb el mínim contacte amb treballadors homes. Segons l'Organització Mundial del Treball (OMT), l'ocupació femenina ha caigut un 25% entre el segon quart del 2021 i el darrer quadrimestre del 2022. En aquest mateix període, l'ocupació masculina ha caigut un 7%.

L'evolució vital de qualsevol afganesa està sotmesa avui al caprici extremista del govern ultraconservador actual. I res fa pensar que les coses puguin canviar ni a curt ni a mitjà termini.