Guantánamo, el forat negre que els Estats Units no han tancat 20 anys després de l'11S

El judici per terrorisme dels atemptats de l'11S continua 20 anys després. S'ha reprès a la base de Guantánamo, després de suspendre'l per la Covid. Hi ha cinc acusats, el suposat cervell de l'atac, Khalid Shaikh Mohammed, i quatre presumptes col·laboradors, que poden ser condemnats a mort pel tribunal militar que els jutja.

Des del 2001, centenars de detinguts han passat per la presó militar de Guantánamo, convertida ja en un símbol de la tortura i els abusos nord-americans.

La persecució dels sospitosos de terrorisme arran de l'11S va portar als Estats Units ha cometre tot tipus d'il·legalitats i justificar-les en nom de la seguretat nacional.

Els vols clandestins de la CIA o la tortura de detinguts van acabar amb la presidència d'Obama, però fins ara cap president ha aconseguit tancar la presó militar de Guantánamo, on encara és hora que es processin la majoria de detinguts que hi queden.

14 anys empresonat sense càrrecs

L'afganès Asadullah Haroon Gul és un dels 39 detinguts que encara hi ha a la presó. El van detenir al seu país com a suposat comandant d'una milícia aliada dels talibans i d'Al-Qaeda. Porta 14 anys empresonat a la base naval nord-americana i, com a la gran majoria de reclusos, encara no se li han presentat càrrecs formals.

"Cap de les acusacions contra ell s'ha pogut provar, tampoc que era membre d'Al-Qaeda. Demanem al govern nord-americà que l'alliberi", reclama des del Pakistan Roman Khan, germà de Haroon Gul.

Al marge de la falta de proves, un dels arguments de la defensa és que quan s'acaba una guerra, els presoners tornen a casa. Els Estats Units han marxat de l'Afganistan i, a més, la milícia de Haroon Gul va fer la pau amb el govern afganès el 2016.

Però l'administració Biden en l'última audiència del cas ha demanat que aquest afganès segueixi tancat a Guantánamo perquè l'anomenada "guerra contra el terrorisme" no ha acabat.

Símbol dels abusos

Una petició que xoca amb la promesa del líder demòcrata de tancar d'una vegada l'infame presó símbol dels abusos de la primera potència.

"Guantánamo serà recordat com un dels episodis més foscos de la història dels EUA", assegura Scott Roehm, del Centre per a les Víctimes de la Tortura. "Va ser innecessari, ha fet mal en molts aspectes i no ha aconseguit res del que volia. En el futur, costarà de creure que els EUA van ser capaços de fer una cosa tan cruel i tan estúpida."

Guantánamo va arribar a tenir 780 presoners, molts detinguts i transportats il·legalment. La majoria van ser deportats durant l'era Obama, només 3 han estat condemnats en ferm i en queden 36 més. Els seus llimbs legals s'han complicat tant que ni els poden jutjar - perquè les confessions es van fer sota tortura -, ni traslladar als Estats Units -una llei ho impedeix explícitament -ni se'ls pot, per ara, enviar a tercers països.

20 anys després de l'11S, a Guantánamo encara és hora que es faci justícia i s'ha convertit en una trampa i un forat negre. No només per a uns detinguts sense drets ni perspectives, sinó per als mateixos Estats Units, que sense valentia política, segueixen sense trobar la fórmula per tancar una institució que posa en entredit el seu compromís amb els drets humans.