Guanyar, governar o bloquejar: les 9 claus de les eleccions a Catalunya del 12M

Els catalans votem avui en unes eleccions anticipades que decidiran com és el nou Parlament i si les majories que hi hagi permeten formar un nou govern. Guanyar, com ja ha passat al Parlament, al Congrés o a l'Ajuntament de Barcelona, no és sinònim de governar. Els resultats de les eleccions poden aclarir els pactes, però les línies vermelles o el veto a acceptar els vots de l'extrema dreta poden portar a un bloqueig que condueixi a la repetició d'eleccions.

Hi arribem després de quinze dies d'una campanya en què s'ha parlat molt i s'ha aclarit poc sobre pactes, però en què també s'ha discutit sobre la gestió de la sequera, el model de finançament o les propostes d'encaix entre Catalunya i Espanya.

Una legislatura que el president Aragonès va acabar abans d'hora per la impossibilitat de tirar endavant els pressupostos i per les dificultats de governar en minoria. Condicionada per les restriccions de la covid, després per les de la sequera i en la qual Junts va acabar sortint del govern pel desacord en el full de ruta independentista.

Amb indults, però encara sense amnistia. Amb una política espanyola carregada de tensió entre PSOE i PP, amb Feijóo i Sánchez molt presents en campanya i amb el focus molt posat els primers dies en l'amenaça del president del govern espanyol de deixar el càrrec pels atacs rebuts.

Amb un Carles Puigdemont havent de fer campanya encara a la Catalunya Nord, un Pere Aragonès defensant la gestió feta i un Salvador Illa aspirant a guanyar una altra vegada però amb més força per poder governar i obrir una nova etapa.

Aquestes són les nou claus per a aquestes eleccions:

1. Pactes, govern en solitari o bloqueig

Els pactes són la clau d'aquest diumenge, en un escenari on les majories absolutes han passat a la història. Les urnes diran si Esquerra, Junts+ i la CUP sumen una majoria i, si és així, si són capaços d'enterrar retrets i discrepàncies per entendre's de nou.

Sabrem també si suma un tripartit de PSC, Esquerra i Comuns Sumar. Una opció, però, que hauria de traspassar les línies vermelles que uns i altres han marcat. El mateix hauria de passar amb fórmules com una suma de PSC i Junts.

Veurem també si els resultats permeten que un sol partit governi en minoria, amb l'abstenció dels principals rivals. El PSC va guanyar en vots, però va empatar amb Esquerra en escons, un resultat insuficient que Salvador Illa aspira a millorar per poder ser investit, aquesta vegada sí, president de la Generalitat.

I veurem, també, si l'escenari d'un bloqueig ens aboca a haver de repetir les eleccions.

2. Una campanya de dos mesos

Els quinze dies de campanya en realitat van començar fa dos mesos, el 13 de març, quan Pere Aragonès va anunciar que convocava eleccions anticipades. Un calendari que va agafar a contrapeu tots els partits, convençuts que amb les enquestes en contra i una sequera amb mal pronòstic el president esgotaria la legislatura.

La campanya electoral pel 12M s'ha acabat i els tres grans partits que aspiren a governar Catalunya no han aclarit amb qui pactaran per fer-ho possible. A jutjar per les enquestes --sempre que no s'equivoquin-- ningú obtindrà una majoria prou folgada i caldrà buscar suports.

El que sí que ha quedat clar és el veto a l'extrema dreta. Ara bé, ningú no s'ha acabat de mullar en els pactes i les línies vermelles que s'han reivindicat i potser s'hauran de difuminar a partir de demà.

3. Les opcions d'un PSC que vol tornar a governar Catalunya

Apostant pel canvi i disposat a pactar, Salvador Illa aspira a tenir la força necessària per recuperar la presidència de la Generalitat, que el PSC no ocupa des del 2010, amb José Montilla.

La campanya ha començat i ha acabat amb Illa encapçalant totes les enquestes. Illa tanca la porta a una investidura de Puigdemont, però veu possible un pacte transversal, basat en l'estabilitat, la socialdemocràcia i els serveis públics. Fins i tot veu viable governar en solitari.

Illa reclamarà als republicans que actuïn com ell ho ha fet en aquest any i mig de govern en solitari d'Esquerra, en què el PSC ha evitat fer-lo caure.

No acabar d'aclarir qui pactarà amb qui forma part de l'estratègia perquè aquesta nit les formacions tinguin prou marge de maniobra per arribar a acords i evitar el bloqueig i la repetició electoral. Si es manté el frec a frec en les primeres posicions com pronostiquen les enquestes, qui quedi en tercera posició pot tenir la clau de volta.

El que sí que ha deixat clar el PSC és que per a ells només hi ha dos camins: la història interminable o obrir una nova etapa a Catalunya. O un govern de servei públic o seguir en la confrontació per la confrontació. Tot el vot que no sigui al PSC serà una oportunitat per al bloqueig, el passat i l'embolic.

4. Les esquerdes al bloc independentista

Entre el bloc independentista, Esquerra busca mantenir l'hegemonia davant de Junts+, que li trepitja fort els talons gràcies al lideratge de Carles Puigdemont.

Aquest matrimoni mal avingut que esclata el dia que Junts decideix abandonar el govern està condemnat a entendre's si vol que a la Generalitat hi hagi un president independentista.

I en el cas que sumin, hauran de tornar a mirar cap a la CUP. Als anticapitalistes, la campanya els ha agafat en ple debat intern de refundació. Un debat que, en funció dels resultats i de si són decisius, hauran de tenir altre cop a partir de demà. O sumen en un hipotètic bloc independentista i miren d'incidir en les polítiques públiques o es queden a l'oposició.

Pere Aragonès, que ha expressat que no vol ser conseller ni vicepresident d'un govern d'un altre partit que no sigui el seu, ha retret a Salvador Illa que s'hagi apressat a pensar que serà president abans de veure el resultat ni d'asseure's a negociar.

De fet, per Esquerra el que avui hi ha en joc és un país amb ambició nacional sense deixar ningú enrere. Les seves línies vermelles: un referèndum pactat, un finançament singular i reforçar l'estat del benestar i la llengua catalana.

Carles Puigdemont ha deixat clar que amb Illa no hi ha res a fer i que el pacte no és possible. La seva aposta: un govern independentista, si cal amb majoria simple.

Per Junts, l'examen d'avui pot determinar el lideratge del partit. El 2017, Ciutadans va guanyar les eleccions, malgrat que els independentistes van aconseguir governar, i el 2021 qui va quedar primer va ser Salvador Illa, mentre Junts es veia relegat a la tercera posició per darrere dels republicans. És per això que les eleccions d'avui són per als de Carles Puigdemont un punt d'inflexió, després que Puigdemont anunciés que assistirà a la pròxima investidura al Parlament de Catalunya després de 6 anys i mig a l'exili.

I és per això que els bons pronòstics a les enquestes els han permès situar el discurs de campanya en un tête à tête a dos, enfrontant-se a Salvador Illa i evitant el xoc amb Pere Aragonès.

Si la CUP pot ser decisiva com ho ha estat en les legislatures anteriors per facilitar una presidència independentista, li ha reclamat a Carles Puigdemont ser clar amb el seu projecte.

I aquí és on la CUP insisteix a dir que el que està en joc aquest diumenge és que la política catalana continuï "segrestada per Madrid" o que el país recuperi una "agenda nacional i social pròpia per legislar a favor de la majoria i avançar cap a la independència".

En el flanc independentista, però, els han sortit competidors. Els d'Alhora, de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, i els d'Aliança Catalana, amb l'alcaldessa de Ripoll com a líder, aspiren a tenir part del pastís independentista.

5. Els Comuns poden tenir la clau

Comuns Sumar són els qui han parlat més clar a l'hora de fer pactes. Aposten per un govern amb PSC i Esquerra, però han retret a Salvador Illa que no sigui clar.

Els Comuns esperen mantenir els seus vuit diputats al Parlament, ja que creuen que el que hi ha en joc és tenir un nou govern d'esquerres a Catalunya o un gir a la dreta amb un acord PSC-Junts.

6. PSOE i PP: amb un ull a Catalunya i l'altre a Madrid

Salvador Illa, amb la crida al vot massiu, busca tornar a guanyar, com ja va fer en les eleccions del 2021 --va guanyar en vots, empatat a 33 escons amb ERC--, però aquest cop amb prou majoria per liderar un govern i portar a la pràctica, com ha proclamat en els mítings, el començament d'una nova etapa i canviar el rumb dels últims anys en la política catalana.

Si això fos possible reforçaria el PSOE i la figura de Pedro Sánchez, que ha vingut fins a sis vegades. L'arrencada de la campanya catalana es va veure tenyida per l'efecte Sánchez després dels cinc dies de reflexió per quedar-se. I és que si els socialistes poden tornar a governar la Generalitat després de més d'una dècada de governs independentistes donaria un missatge a la resta d'Espanya, on el PSOE només governa a tres comunitats autònomes.

El PP a Catalunya ha fet una campanya centrada en els grans líders de Madrid, més que no pas en el mateix Alejandro Fernández, que és conscient que és el candidat per la sorpresa de l'avançament electoral i perquè la direcció del partit no va atrevir-se a col·locar un candidat alternatiu amb tan poc temps de marge. Amb l'efecte Feijóo, que ha aparegut fins a dotze vegades aquestes dies, i la presència de líders autonòmics com Isabel Díaz Ayuso, Alfonso Rueda o Juanma Moreno, el PP espera quedar per sobre de Vox.

Per Alejandro Fernández, Illa no s'ha allunyat dels postulats independentistes i li ha reclamat durant tota la campanya que trenqui tots els pactes que hi té en diputacions i ajuntaments. No obstant això, sí que ha expressat que facilitarà que no hi hagi un altre govern independentista. Pel al PP, el que hi ha en joc avui és obrir una nova etapa que tanqui la del procés.

7. L'extrema dreta amb senyera

Vox aspira a mantenir-se davant del PP. Ha incorporat la senyera al seu logo de campanya i ha passat de centrar els seus actes en la crítica al procés independentista a dedicar la major part dels discursos a vincular la immigració, i sobretot l'Islam, amb la inseguretat.

Neguen que hi tingui a veure, però el cert és que aquest tipus de discurs aquesta vegada se'l disputen amb una opció que s'estrena, Aliança Catalana, i que pot aconseguir entrar al Parlament, segons la majoria de les enquestes.

8. L'últim capítol de Ciutadans

Qui, en canvi, podria posar el punt final al seu pas pel Parlament és Ciutadans. Va passar de guanyar amb 36 diputats i més d'un milió de vots les eleccions del 2017 a caure fins als sis diputats i poc més de 150.000 vots el 2021. Ara aspira a sobreviure després de rebutjar una coalició amb el PP.

Carlos Carrizosa, però, no té gaire bons pronòstics a les enquestes, que li auguren la desaparició. Però per a Ciutadans el mantra de la campanya és el que ja els va alçar el 2017: "Ens juguem una nova Catalunya pròspera i unida que superi la decadència i la divisió que ha portat el procés."

9. Veto a l'extrema dreta

L'únic pacte que ha quedat clar en aquesta campanya és el veto a l'extrema dreta. PSC, ERC, Junts+, CUP i Comuns Sumar han signat un manifest antifeixista en què es comprometen a arraconar les formacions d'extrema dreta que obtinguin representació al Parlament.

Aquesta legislatura va arrencar amb la novetat de l'entrada de Vox, amb onze diputats, i ara pot sumar-s'hi Aliança Catalana, amb l'alcaldessa de Ripoll al capdavant. L'acord signat compromet a no acceptar els vots d'aquestes formacions per a una eventual investidura, "ni per acció ni per omissió".

Un compromís que obligaria qualsevol candidat que depengui d'aquests vots a no sotmetre's a la investidura encara que el preu sigui renunciar a ser investit o obligar a una repetició d'eleccions.