Guanyar Pennsilvània, tot o res per al futur president dels Estats Units

Els Estats Units celebren aquest dimarts les eleccions presidencials més incertes i polaritzades de les últimes dècades.

Enmig d'una crisi sanitària i econòmica sense precedents en un segle, els nord-americans han de decidir si mantenen Donald Trump quatre anys més a la Casa Blanca o si aposten pel canvi i donen la presidència al demòcrata Joe Biden.

Prop de 100 milions de nord-americans ja han votat per correu o de forma anticipada, cosa que augura una participació electoral històrica i una nit electoral molt llarga, i probablement sense resultats definitius.

Els demòcrates s'ho juguen tot als estats on Trump va guanyar per ben poc el 2016. Les enquestes somriuen a Joe Biden, però hi ha certa angoixa per si els pronòstics tornen a fallar com fa quatre anys.

Trump ha fet una frenètica marató de mítings l'últim dia de campanya per llocs clau com Michigan, Florida, Wisconsin o Pennsilvània.

Aquests són els estats que acabaran decantant les eleccions, els anomenats estats frontissa o "swing states". Amb Carolina del Nord, Arizona, Geòrgia i Iowa. El marge que obtingui Biden a les grans ciutats d'aquests estats serà una de les claus perquè hi hagi un clar guanyador.

Per assolir els 270 vots electorals de la victòria, Biden necessita tres estats que Clinton va perdre per poc: Michigan, Pennsilvània i Wisconsin. Si Biden en perd algun, encara podria arribar als 270 amb els vots electorals d'Arizona, Florida, Geòrgia o Carolina de Nord.

Un dels aspectes on posar el focus són les zones rurals, sobretot per si Biden recupera el vot obrer blanc d'aquests estats.

Pennsilvània, estat clau

"Qui guanya Pennsilvània guanya les eleccions". Això és el que auguren molts experts de l'estat que el 2016 Donald Trump es va endur per 44.000 vots de diferència.

La influent web de dades FiveThirtyEight pronostica que Pennsilvània acabarà decidint les eleccions 2020. Aquest estat, amb 20 vots electorals, havia votat demòcrata en sis eleccions consecutives fins que va arribar Trump.

La pèrdua de Pennsilvània, on els demòcrates havien fet la convenció del partit per triar la candidata Hillary Clinton, va ser traumàtica. La diferència a les enquestes ara és de 7 punts, un percentatge que cau dins del marge d'error.

Pennsilvània està situada a l'epicentre de la costa est, i és un dels estats més netament fracturats dels Estats Units. Té dues ciutats grans, Filadèlfia i Pittsburgh, una a l'est i l'altra a l'oest, separades per una llarga planúria de vot rural i conservador.

Històricament, però, ha format part del mur blau, el grup d'estats fidels als demòcrates gràcies a la combinació del vot treballador, la força dels sindicats i el vot urbà progressista, incloent-hi el dels afroamericans, que són el 10% de la població.

Des del 2016, nombrosos col·lectius s'han mobilitzat perquè Pennsilvània torni al Partit Demòcrata. Les enquestes, de moment, els afavoreixen. I és que l'estat està canviant: El declivi de la mineria del carbó i d'indústries pesants com l'elèctrica ha provocat canvis en les preferències de la classe treballadora blanca, que s'està desplaçant cap al Partit Republicà.

Però els demòcrates poden tenir un as a la màniga aquest 2020. Biden va néixer i es va criar a Scranton, una ciutat, precisament, de Pennsilvània.