Guerra d'ambaixades per frenar l'enemic: Ucraïna obre un front contra Rússia a l'Àfrica
Kíiv reforça la seva presència diplomàtica a un continent cada cop més condicionat per la creixent influència russa, sobretot al Sahel
La guerra entre Rússia i Ucraïna té molts fronts i alguns són lluny dels seus respectius territoris. Per exemple, a l'Àfrica, on Kíiv intenta no perdre el pols davant la creixent influència de Moscou.
Amb aquest objectiu, el govern de Volodímir Zelenski està apostant per reforçar la seva presència diplomàtica en diverses capitals africanes, aquelles que encara no s'han situat al costat del règim de Putin.
Plantar bandera
Ucraïna busca més socis, més influència, més mercats i, en el cas del continent africà, aquesta estratègia es tradueix en l'obertura de fins a sis noves ambaixades.
Van començar amb la de Kinshasa, a la República Democràtica del Congo, i després s'hi va sumar la d'Abidjan, a la Costa d'Ivori. Un país clau per a Kíiv, que el considera el seu soci "més prometedor" de l'Àfrica subsahariana.
El representant especial d'Ucraïna per a l'Orient Mitjà i l'Àfrica, Maksym Subkh, present a la cerimònia, va remarcar que aquesta és una acció prioritària per al seu govern.
"L'obertura de l'ambaixada és el resultat exitós de la instrucció del president, Volodímir Zelenski, d'estendre la presència diplomàtica d'Ucraïna a l'Àfrica i aprofundir en la cooperació dels dos països en un ampli ventall de qüestions."
Els intercanvis comercials entre ucraïnesos i ivorians han augmentat gairebé un 60% des de l'inici del conflicte. Ucraïna hi exporta, sobretot, cereal però, a més, el país representa un oasi a la zona, amb un govern que encara no s'ha entregat totalment a l'aliat rus, com sí que ha passat amb Mali, Burkina Faso i el Níger.
A la inauguració de la nova ambaixada també hi van assistir molts diplomàtics europeus, però cap d'africà.
L'Àfrica com a tauler de joc
El periodista sudanès Awad Mohamed, director del diari Alyerida, descrivia, recentment, la gran ingerència estrangera a la guerra civil que el país està lliurant des d'ara fa un any: "A un bàndol hi ha els russos i el Grup Wagner; a l'altre, els ucraïnesos, que envien tècnics per reparar avions; també hi ha drons iranians; suport dels Emirats Àrabs Units contra els rebels...", desglossava.
Efectivament, hi ha indicis d'activitat de les forces especials ucraïneses al Sudan, però no es pot comparar amb l'enorme presència i influència russa, que en els darrers tres anys s'ha imposat amb claredat al continent (sobretot al Sahel) en matèria política però també econòmica i militar, i ha arrasat l'anterior hegemonia francesa.
Putin s'ha posicionat molt còmodament en tots els angles possibles, tant a través de les relacions estatals (la setmana passada, Moscou enviava nous materials i instructors al Níger), com a través de l'Africa Corps (el nou Grup Wagner).
Hi ha russos a les línies del front, a la lluita antiterrorista, protegint governs, presidents i ministres... i també són a prop de les mines, on tenen una posició privilegiada a l'hora d'extreure matèries primeres.
Per intentar contrarestar aquest poder en alça de Moscou, la sèrie d'obertures diplomàtiques ucraïneses a l'Àfrica s'ha de completar en les pròximes setmanes amb Ghana, Botswana, Moçambic i Ruanda.
