Lurdes Vidal, professora de Relacions Internacionals de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, ha lamentat que fins ara només "es negociava com s'havia de negociar" i que cal el reconeixement de les parts. "Dins d'Al Fatah no hi ha ningú prou representatiu perquè són a la presó", ha afegit al programa "La guerra eterna" de TV3.

Segons aquesta experta, cal una negociació seriosa que inclogui "l'estatut de Jerusalem, què passa amb els assentaments, quines són les fronteres i què passa amb la seguretat i amb els refugiats"

El Departament d'Estat nord-americà ha anunciat aquesta nit que una trentena de ciutadans dels Estats Units han mort des del dia 7 d'octubre en el conflicte entre Hamas i Gaza i que 13 més estan desapareguts.

En relació amb els ostatges de Hamas, el govern dels EUA assegura que treballa amb el govern israelià intercanviant informació i que estan a disposició d'Israel per assessorar-lo i donar-li suport en els esforços per recuperar les persones segrestades.

Ofer Laszewicki, periodista especialitzat en política internacional, analista de l'Orient Mitjà i excorresponsal a Israel, ha dit al programa de TV3 "La guerra eterna" que la solució dels dos Estats, prevista als Acords de Pau d'Oslo, "és un paradigma antic, mort". Segons Laszewicki, "parlar de pau ha passat a ser naïf a Palestina i a Israel, les veus favorables als dos Estats són pràcticament marginals i els extremismes marquen l'agenda".

Hi coincideix Joan Roura, periodista d'Internacional de TV3 expert en el conflicte entre Israel i Palestina, que també veu "impossible la solució dels dos Estats després de la mala gestió que s'ha fet dels Acords d'Oslo". Segons Roura, "Israel té el poder de fer la guerra i guanyar-la, però té la feblesa que li impedeix fer la pau, al revés que els palestins, que tenen la feblesa de la guerra, però tenen la clau per poder fer la pau i mai s'han conformat amb les engrunes que els oferien".

El president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, assegura que les accions i la política de Hamas no representen el poble palestí.

En una conversa amb el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, Abbas ha dit que l'Organització per a l'Alliberament de Palestina és "l'únic representant legítim del poble palestí", segons ha informat l'agència de notícies WAFA.

Abbas també ha demanat l'alliberament dels "civils presoners i detinguts de tots dos bàndols".

El secretari general de l'ONU ha fet una crida aquest diumenge a Hamas perquè alliberi els ostatges israelians sense condicions i a Israel que permeti l'accés ràpid i sense traves de l'ajuda humanitària a la Franja de Gaza.

"Són dos objectius vàlids per si mateixos i s'han d'aconseguir perquè és el que és correcte. No s'han de convertir en moneda de canvi", ha dit António Guterres.

El periodista Kayed Hammad explica al programa especial "La guerra eterna" que ha decidit no marxar de la ciutat de Gaza cap al sud, com demana Israel, perquè li és indiferent on li "caigui la bomba": "Ens estan bombardejant les 24 hores del dia".

Diu que està cansat, li han bombardejat casa seva iha hagut de canviar de casa quatre vegades en l'última setmana.

No és la primera vegada que es queda sense lloc on viure. El 2008, amb la guerra de Gaza, ja va veure com bombardejaven casa seva. Per això reivindica que té dret a quedar-se.

Kayed Hammad també defineix sortir al carrer --per anar a buscar menjar, aigua o per enterrar els éssers estimats-- com una "ruleta russa". Per això intenten sortir poc. A més, a les nits, "l'única llum que hi ha és la de les bombes".

L'exèrcit israelià anuncia que ha començat aquest vespre un atac a posicions de Hezbollah al sud del Líban. L'atac arriba després d'una jornada en què s'ha incrementat l'escalada de tensió al voltant de la frontera entre Israel i el Líban.

Aquesta tarda la força de pau de l'ONU al Líban (UNIFIL) ha informat que un coet ha impactat contra la seu central de l'organització a Naqoura, al sud del país, sense provocar víctimes. Segons UNIFIL, estan treballant per aclarir la procedència del míssil.

Les claus del conflicte entre Hamas i Israel s'analitzen en un programa especial que compta amb analistes internacionals i testimonis directes de l'escalada de violència desfermada al Pròxim Orient des de la incursió de milicians de Hamas en territori d'Israel el 7 d'octubre.

Conduït per Raquel Sans des dels estudis de TV3, hi haurà connexions amb Toni Cruanyes a Jerusalem i l'equip d'enviats especials a la zona.

L'exèrcit israelià assegura que ha trobat centenars de documents amb instruccions per a l'atac sorpresa del 7 d'octubre contra territori israelià que ha deixat més de 1.400 morts, la majoria civils.

En aquest material hi ha "ordres detallades" d'atacar comunitats israelianes pròximes a la Franja de Gaza i prendre ostatges civils, les fases de l'atac, "paraules clau" d'ús dels milicians i també pamflets de Hamas.

En paral·lel, els militars israelians han mostrat armament i munició trobat després de la incursió mortal de combatents de Hamas. Segons Israel, els militants de Hamas haurien entrat més d'un miler d'armes quan van travessar la frontera. Unes armes, asseguren, que s'haurien produït a l'interior de Gaza.

Milers de persones s'han manifestat pel centre de Madriden suport i solidaritat amb el poble de Gaza i per expressar el seu rebuig als bombardejos d'Israel sobre la Franja, que ja han causat més de 2.600 morts.

Amb càntics com "Palestina vencerà", "Palestina, llibertat" o "Visca la lluita del poble palestí", milers de persones s'han unit a la manifestació, igual que algunes organitzacions polítiques com Sumar, Podem, Esquerra Unida (IU), Anticapitalistes o Corrent Roja, entre altres.

Podem, IU i Més País han exigit al govern de Pedro Sánchez que "deixi de mostrar" la seva complicitat amb Israel i amb la UE, que segons diuen aquests partits, s'ha posicionat "clarament al costat de Netanyahu".

L'ONG Metges sense Fronteres, que està patint sobre el terreny els bombardejos constants a la Franja de Gaza, demana a Israel que habiliti espais segurs on no es bombardegi per poder atendre els milers de persones que estan ingressades i no han pogut desplaçar-se cap al sud.

Raquel González, responsable de Relacions Institucionals de Metges sense Fronteres, ha dit en una entrevista al 3/24 que cal que Israel asseguri que hi haurà hospitals que no seran objectius de l'artilleria i també que es garanteixi aturades temporals dels bombardejos perquè, ha dit, ara mateix no hi ha cap espai segur a la Franja de Gaza:

"Hi ha molts nens, hi ha avis i àvies que no han pogut desplaçar-se. Cal que s'habilitin espais segurs i que hi hagi aturades temporals dels bombardejos, perquè ara mateix no hi ha seguretat a Gaza, cap ni una."

Metges sense Fronteres té uns 300 professionals dins la Franja de Gaza en aquests moments. La situació de tots aquests professionals sanitaris és complicada, explica Raquel González:

"Tenim més de 300 companys i companyes treballant, personal mèdic, locals. Alguns han aconseguit anar cap al sud amb les seves famílies. Però altres, els que tenen un perfil mèdic, molts s'han quedat al nord, han decidit donar suport als hospitals i pel que pugui venir en els pròxims dies."

L'exèrcit israelià ha notificat a les famílies de 155 ostatges que estan segrestats per Hamas a Gaza. Així, s'actualitza l'informe que fins ara parlava de 126 captius en mans de Hamas a la Franja de Gaza. "Estem fent esforços colossals per alliberar els ostatges", ha dit Daniel Hagari, portaveu militar d'Israel.

El mateix portaveu ha dit que almenys 289 soldats d'Israel van morir en l'atac de Hamas dissabte passat i que, des d'aleshores, més de 200 membres de Hamas han estat detinguts.

Segons Hagari, Hezbollah està escalant el conflicte a la frontera amb el Líban per dificultar l'ofensiva d'Israel a Gaza, però ha advertit que l'exèrcit d'Israel està preparat "per lluitar en dos fronts, o més si cal". A més, ha dit que els bombardejos estan dissenyats per abatre "el màxim nombre de terroristes i el mínim de civils". Fins ara, més de 600.000 palestins s'han traslladat al sud de la Franja després de l'anunciada ofensiva terrestre d'Israel.

Una operació terrestre de les tropes israelianes dins del territori de la Franja de Gaza "podria conduir a un genocidi sense precedents", han assegurat avui la Lliga Àrab i la Unió Africana.

Les dues organitzacions que representen els països àrabs i africans demanen l'aturada immediata de les accions militars d'Israel contra l'enclavament palestí. Asseguren que una operació terrestre dins de Gaza "implicarà un gran nombre de víctimes civils, de dones i nens, i podria acabar en un genocidi". Reclamen "un esforç internacional unificat" que permeti proporcionar ajuda humanitària urgent als més de 2,2 milions de palestins atrapats a la Franja de Gaza i que estan sota les bombes israelianes.

La Lliga Àrab i la Unió Africana demanen que tant l'ONU com la comunitat internacional adoptin una postura ferma "abans que sigui massa tard per detenir una catàstrofe que està passant davant dels nostres ulls".

Més de 1.000 personesestan encara desaparegudes sota la runa dels edificis que han quedat destruïts pels atacs israelians a Gaza, ha explicat l'equip de defensa civil palestí.

En un comunicat, l'equip de defensa civil ha dit que moltes altres persones van ser rescatades amb vida d'entre la runa, 24 hores després que els edificis fossin atacats.

La força de pau de l'ONU al Líban (UNIFIL) ha informat que un coet ha impactat contra la seu central de l'organització a Naqoura, al sud del país. Segons UNIFIL, estan treballant per aclarir la procedència del míssil.

Afortunadament, assegura el comunicat d'UNIFIL, en el moment de l'impacte tot el personal de l'organització que treballa per mantenir la pau a la zona es trobava dins dels refugis i ningú ha resultat ferit.

Amb els cementiris plens i els hospitals col·lapsats, les autoritats sanitàries de Gaza han hagut de recórrer a les cambres frigorífiques dels camions de gelats per emmagatzemar els cossos de palestins morts pels atacs aeris israelians, que segons l'últim balanç ja són 2.670.

"La morgue de l'hospital només pot assumir 10 cossos, així que hem portat congeladors de gelats de les fàbriques de gelats per emmagatzemar el gran nombre de màrtirs", ha dit a Reuters el doctor Yasser Ali, d'un hospital de Deir al-Balah, al centre de la Franja. "Si la guerra continua d'aquesta manera, no podrem enterrar els morts. Els cementiris estan plens", ha afegit.

El Ministeri de Salut palestí ha confirmat que almenys 2.670 persones han mort a Gaza en l'última setmana a causa dels bombardejos d'Israel al territori palestí.

En l'anterior balanç, fet dues hores abans, la xifra de víctimes mortals a la Franja era de 2.450 persones. El Ministeri de Salut també ha xifrat en més de 9.600 els ferits a Gaza des que es va iniciar el conflicte.

Segons l'últim balanç d'Israel, 1.400 persones van morir a Israel dissabte passat pels atacs de Hamas. En total, més de 4.000 persones han mort en el conflicte entre Israel i Hamas en l'última setmana.

L'Agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins (UNRWA) reclama corredors humanitaris segurs, denuncia els bombardejos israelians contra la població civil i avisa que estan desbordats per l'afluència de mig milió de desplaçats dins de la Franja de Gaza.

"Ens arriben informacions que moltes de les persones que ahir es van desplaçar al sud estan ara tornant al nord perquè es troben que no hi ha cap lloc on quedar-se, i, a més, continuen bombardejant i, per tant, no hi ha cap lloc segur", ha dit a Catalunya Informació Raquel Martí, directora a Espanya de l'Agència per als Refugiats de Palestina.

Martí també ha alertat que l'aigua potable s'ha acabat a Gaza perquè les plantes dessalinitzadores no poden funcionar per falta de combustible, i diu que això és molt greu, sobretot per als ancians i les criatures, i ara les persones estan començant a beure aigua bruta.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha parlat aquest diumenge de nou amb el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Biden ha condemnat l'atac a Israel i ha reiterat que l'organització Hamas no defensa ni la dignitat del poble palestí ni tampoc el seu dret a l'autodeterminació.

El tema central de la conversa ha estat l'entrada d'ajuda humanitària internacional a Gaza. Biden, segons ha publicat a la xarxa social X, ha dit a Abbas que els Estats Units treballen amb socis de la regió per garantir que els subministraments arribin als civils de Gaza.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha dit que "Rafah estarà obert", referint-se al pas terrestre que hi ha al sud de la Franja i que és l'única sortida de Gaza que no controla Israel. Aquesta reobertura permetrà entrar ajuda humanitària a Gaza, bombardejada des de fa una setmana per Israel, i és una condició imprescindible imposada per Egipte per deixar sortir els ciutadans americans de Gaza.

"Estem establint un mecanisme amb l'ONU, Egipte i Israel per entregar ajuda a qui ho necessita", ha afegit Blinken, que ha encarregat al veterà diplomàtic David Satterfield la coordinació de l'ajuda humanitària. Una ajuda que des de fa dies s'acumula al Sinaí egipci, a la frontera amb la Franja, però que no ha pogut arribar encara a territori palestí perquè Egipte manté tancada la terminal de Rafah.

Blinken també ha dit que els països àrabs que ha visitat aquests dies "estan decidits que el conflicte no s'estengui" per la zona. "Ningú hauria de llançar més llenya al foc", ha afirmat, i ha dit que l'Orient Mitjà té dues opcions per sortir de la crisi: una és la de Hamas, que segons Blinken només ofereix "mort, destrucció, terror i bogeria", i l'altra és una "major integració, normalització, col·laboració i afirmació dels drets dels palestins".

Les autoritats d'Israel han demanat als 30.000 habitants de Sderot, una ciutat a un quilòmetre del nord de la Franja de Gaza, que marxin de la ciutat abans de dilluns, segons la pàgina de Facebook de l'Ajuntament, i es reubiquin en hotels a Eilat (una ciutat prop del mar Roig), a Jerusalem o a Tel Aviv.

"Se suposava que m'havien d'evacuar el passat dimarts, però jo no volia", diu un home mentre espera un dels autobusos amb els quals molts habitants han fugit de la seva ciutat. "La metralla va passar per la meva finestra, va trencar el vidre i va fer un forat a la paret", ha afegit.

Mentrestant, l'exèrcit d'Israel segueix desplegant les seves tropes a la frontera amb Palestina i ha ordenat als habitants de Gaza que marxin cap al sud.

Els líders dels 27 països de la Unió Europea han publicat una declaració conjunta aquest diumenge en què subratllen el dret d'Israel a defensar-se "davant els atacs violents i indiscriminats" de Hamas.

El comunicat condemna "en els termes més enèrgics possibles Hamas i els seus atacs terroristes". El Consell Europeu puntualitza, però, que Israel té dret a defensar-se, però respectant sempre el dret humanitari internacional.

Consideren essencial evitar una escalada regional del conflicte i reafirmen la importància del subministrament d'ajuda humanitària d'emergència a Gaza "per garantir que les organitzacions terroristes no abusin d'aquesta ajuda". També exigeixen a Hamas l'alliberament immediat dels ostatges retinguts.

Els 27 fixen així la posició comuna de la Unió Europea en el conflicte entre Hamas i Israel dos dies abans de la cimera extraordinària que faran dimarts que ve per videoconferència.

L'alcalde de la ciutat israeliana de Tel-Aviv, Ron Huldai, ha replicat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i ha dit que no es pot comparar "l'horrible massacre" comesa per Hamas la setmana passada, "realitzada per una organització terrorista semblant a l'ISIS", ha dit, i les "accions d'autodefensa" d'una "democràcia" com Israel.

Huldai respon així les paraules de Collboni, que havia assegurat que Barcelona alçava "la veu amb la mateixa claredat i contundència" per condemnar els atacs terroristes de Hamas i la "desproporcionada" resposta militar d'Israel. Amb tot, l'alcalde de Tel-Aviv ha agraït les paraules de suport del polític socialista.

Tel-Aviv i Barcelona són ciutats agermanades des de fa 25 anys. L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va trencar aquest agermanament el 2023 per la "persecució" al poble palestí per part del govern de Netanyahu, però Collboni va restablir el lligam quan va aconseguir l'alcaldia.

Tant la comunitat israeliana com la palestina viuen amb molta angoixa el conflicte obert al Pròxim Orient. Les notícies que els transmeten els seus familiars i amics els fan témer per la seva seguretat, i demanen a totes les parts que aturin la violència.

Samira Shaban té tota la família per part de pare a la ciutat de Gaza. La seva cosina li ha passat imatges on es veu la casa familiar reduïda a runes i li explica que la situació a Gaza "és miserable", que les famílies estan separades i molts no saben on són els seus familiars. "Se senten molt desemparats."

La comunitat israeliana de Barcelona també segueix amb preocupació la situació creada des de l'atac sorpresa de Hamas a Israel. Alguns tenen por a parlar i se senten insegurs. Shlomo Cohen, un israelià que fa deu anys que viu a Barcelona, diu que "per primera vegada en molt temps ens sentim insegurs. Insegurs a les nostres cases, al nostre país, que hem aconseguit després de l'Holocaust."

Uns altres alcen la seva veu des de Catalunya per demanar que no vagi a més l'escalada de violència entre israelians i palestins.

El braç armat de Hamas, les Brigades Al-Qassam, ha assegurat que ha disparat 20 coets des del Líban contra dos assentaments israelians. Alhora, la milícia libanesa Hezbollah també ha informat que ha atacat casernes a la ciutat israeliana de Hanita amb míssils guiats. Hezbollah ha assegurat que ha causat baixes "a les files enemigues".

El Ministeri de Salut palestí ha confirmat que almenys 2.450 persones han mort a Gaza en l'última setmana a causa dels bombardejos d'Israel al territori palestí.

L'última dada de víctimes mortals a la Franja era de 2.329 persones. El Ministeri de Salut també ha xifrat en més de 9.200 els ferits a Gaza des que es va iniciar el conflicte.

Segons l'últim balanç d'Israel, 1.400 persones van morir a Israel dissabte passat pels atacs de Hamas. En total, doncs, almenys 3.850 persones han mort en el conflicte entre Israel i Hamas en l'última setmana.

L'Iran ha insistit que no serà un simple "espectador" davant dels atacs d'Israel a Gaza. Segons ha alertat el ministre d'Exteriors de l'Iran, Hosein Amir Abdolahian, en una entrevista a Al Jazeera, la possibilitat que la guerra s'estengui en altres països "augmenta cada hora" si no es detenen les agressions a Gaza.

"Tots els escenaris estan sobre la taula", ha dit el ministre iranià, i ha avisat que si el conflicte arriba a més països "Estats Units també patirà grans pèrdues".

L'Iran, un dels grans aliats de Hamas, ha negat qualsevol implicació en els darrers atacs contra Israel.

Nou balanç de les víctimes mortals de l'atac de Hamas a Israel del passat 7 d'octubre. "Més de 1.400 persones van ser assassinades i més de 120 israelians van ser segrestats per terroristes de Hamas", ha afirmat el portaveu de Benjamin Netanyahu, Tal Heinrich, durant una roda de premsa. L'anterior informe parlava de més de 1.300 morts en aquesta ofensiva.

El nombre de morts a la Franja de Gaza s'eleva a un total de 2.329, segons l'últim balanç fet públic aquest diumenge pel Ministeri de Salut palestí.

L'assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha assegurat a la CNN que els funcionaris israelians han informat als Estats Units que les canonades d'aigua al sud de Gaza s'han tornat a obrir. Precisament, milers de palestins s'estan desplaçant cap al sud de Gaza després que l'exèrcit d'Israel ordenés divendres l'evacuació del nord de la Franja de Gaza. 

Aquesta notícia arriba després que l'agència de les Nacions Unides pels refugiats palestins (UNRWA) avisés que els dos milions d'habitants de la Franja es troben en una situació de "vida o mort" per la falta d'aigua. Fa sis dies que Israel va ordenar el setge complet a la Franja de Gaza i des de llavors no hi ha ni aigua ni electricitat. 

El ministre d'energia d'Israel ha explicat posteriorment que reobrir l'aigua ha estat una decisió acordada entre el president dels EUA, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu.

Al voltant d'un milió de persones han fugit de casa seva, a la Franja de Gaza, en una setmana arran de la guerra entre Hamas i Israel, segons ha informat aquest diumenge l'agència de l'ONU que treballa per als refugiats palestins (UNRWA).

Es tracta de la meitat de la població de la Franja de Gaza, que s'estima viuen 2,2 milions de persones.