Guerra oberta al Washington Post: trenca la tradició i no demana el vot per cap candidat
Fa més de 35 anys que el Washington Post, un dels diaris més prestigiosos dels Estats Units, dona suport a un dels candidats a la presidència durant la cursa electoral. Però en la campanya actual, malgrat ser la més ajustada de la història recent, la capçalera propietat del milmilionari Jeff Bezos ha optat per no posicionar-se.
L'anunci l'ha fet l'editor en cap i conseller delegat del Post, William Lewis, en un article d'opinió publicat aquest divendres. Lewis ha explicat que el consell editorial no farà costat a cap aspirant a la Casa Blanca, ni en aquestes eleccions presidencials ni en les futures.
"Estem tornant a les nostres arrels de no avalar cap candidat presidencial", ha indicat, recordant que és el que feia la capçalera abans del 1976, quan va demanar el vot per Jimmy Carter arran de l'escàndol Watergate.
Bezos hauria forçat la decisió
La decisió ha obert una guerra interna al diari i ha generat moltes crítiques de companys del sector.
Com a mínim, ja ha dimitit un dels editors, i l'exdirector Martin Baron, llegenda del periodisme als Estats Units, ho ha descrit com un acte de "covardia".
"Donald Trump ho veurà com una invitació a intimidar encara més el propietari, Jeff Bezos, i els altres. És preocupant la falta de caràcter d'una institució famosa per la seva valentia", ha escrit Baron a X.
El sindicat de treballadors s'ha mostrat "profundament preocupat" per la decisió, especialment onze dies abans d'unes eleccions que tindran unes conseqüències "immenses".
En un comunicat, acusen directament Bezos d'impedir el suport a Kamala Harris malgrat que l'aval "ja estava redactat":
"Ja estem veient cancel·lacions de lectors lleials. Aquesta decisió afebleix el treball dels nostres membres en un moment en què hauríem d'estar construint la confiança dels nostres lectors, no perdent-la", afegeix el sindicat.
"El diari en què m'ha encantat treballar durant 47 anys està morint en la foscor", ha valorat el periodista David Maraniss, guanyador de diversos premis Pulitzer, fent referència al lema de la capçalera, "Democracy dies in darkness" ('La democràcia mor en la foscor').
Amb tot, un grup de columnistes sota la mateixa capçalera ha publicat un breu article crític amb aquesta posició: "És un error terrible", lamenten.
Segons recull la ràdio pública NPR, més de 200.000 persones han cancel·lat la seva subscripció després de l'anunci. La xifra representa el 8% del total de subscriptors del Post --2,5 milions--, i el número continua creixent.
L'escriptor Stephen King és un d'ells:
Divisió entre les grans capçaleres
Tant a les eleccions del 2016 com a les del 2020, el Post va donar suport als rivals demòcrates de Trump, Hillary Clinton i Joe Biden. De fet, Trump ha criticat sovint la cobertura que li fa el diari i els seus periodistes.
Tot i això, aquest divendres, el candidat republicà va reunir-se amb executius de Blue Origin, la companyia d'exploració espacial de Jeff Bezos. La trobada ha provocat que alguns crítics especulin que l'objectiu del fundador d'Amazon és evitar un xoc amb Trump.
Sigui com sigui, el Washington Post és el segon gran diari del país que no es decanta per cap aspirant. Aquesta setmana, Los Angeles Times va generar reaccions similars quan el propietari, Patrick Shiong, va dir que no avalaria ni Harris ni Trump.
Shiong ha negat cap censura al consell editorial i ha dit que la posició del diari és perquè té por que un aval s'afegeixi a la divisió que ja pateix al país.
A l'altre cantó de la balança, el New York Times va fer costat a la candidata demòcrata fa un mes amb un article on assegurava que era "l'única opció patriòtica".