Guia de la violència masclista digital: què és, com evitar-la i on denunciar-la

Les xarxes socials, les aplicacions i els xats, tan habituals avui en dia, sobretot entre la gent més jove, integren un entorn digital que multiplica la violència contra les dones perquè s'afegeixen al risc de patir violència masclista en l'àmbit presencial.

També en l'entorn digital les dones tenen més risc de ser víctimes de ciberdelictes de tipus sexual, segons les estadístiques i els resultats de diversos estudis que ha recollit la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) recentment, amb motiu del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, el 25 de novembre.

Les adolescents, per exemple, pateixen més agressions en l'àmbit de la ciberviolència de parella.

Aquest any, els Mossos d'Esquadra han volgut posar l'accent en aquesta violència masclista digital, que malgrat desenvolupar-se en un entorn virtual pot tenir conseqüències igual de devastadores que l'exercida presencialment.

Per ajudar a prevenir-la, i a combatre-la, els Mossos han presentat la guia "Violències masclistes digitals: quines són i què hi podem fer?", elaborada per ALIA, Associació Cultural de Dones per la Recerca i l'Acció, en col·laboració amb la policia catalana.
 

Què és la violència masclista digital?

La modificació de la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista aprovada pel Parlament afegeix la violència digital a les formes de violència masclista i la defineix com:

"Els actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l'ús de tecnologies de la informació i de la comunicació (...) que afectin la dignitat i els drets de les dones".

Explica que "aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d'obrar de la dona; li causen pèrdues econòmiques i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d'expressió".

Formes de violència masclista digital

• Els insults i les injúries a la xarxa per raó de sexe, gènere i/o orientació sexual

• El discurs d'odi i d'agressivitat contra les dones a la xarxa

• La prohibició d'accés a internet i d'ús de dispositius

• El seguiment i la vigilància dels moviments a la xarxa amb programes espia

• El crackeig de comptes i perfils digitals d'una dona per perjudicar-la

• La suplantació d'identitat per perjudicar una dona o per fer-se passar per dona a la xarxa

• El silenciament: atacs informàtics a servidors, webs o perfils de dones o entitats feministes per invisibilitzar-les

• La difamació a través d'internet: comentaris negatius, de vegades sobre el suposat comportament sexual de la dona, amb la finalitat de desprestigiar-la

• El ciberassetjament: enviar missatges de manera massiva

• El ciberassetjament sexual: enviar missatges de contingut sexual o mirar d'aconseguir una cita per mitjà de terceres persones

• L'exhibicionisme digital: enviar imatges de contingut sexual sense demanar permís ni tenir consentiment

• La pornografia no consentida: distribuir sense consentiment imatges íntimes, de vegades obtingudes també sense consentiment

• La sextorsió: amenaçar de distribuir sense consentiment imatges íntimes per obtenir diners o favors sexuals o d'altra mena

• El grooming o ciberassetjament pedòfil: captar menors per abusar-ne o explotar-les sexualment

• La difusió d'imatges d'una violació: enregistrar i compartir a la xarxa imatges d'una violació

• La inducció al feminicidi: pressionar una dona perquè acabi suïcidant-se

• Les amenaces a través d'internet: amenaçar de fer mal o de matar una persona o els seus fills
   

​En la majoria dels casos, com passa en l'àmbit presencial, els ciberagressors són parelles o exparelles, però l'àmbit digital, per les seves característiques, permet actuar des de l'anonimat o mirar d'accedir a algú mitjançant terceres persones.

Les víctimes de la violència masclista digital, per tant, acostumen a ser parelles o exparelles dels agressors, però també, de manera genèrica, les dones joves, que tenen més presència a les xarxes.
 

Correspondència amb el Codi Penal

Moltes formes de violència masclista digital encaixen amb delictes recollits pel Codi Penal.

• El delicte d'amenaces

• El delicte contra la integritat moral

• ​El delicte d'injúries o calúmnies

• El delicte d'extorsió

• El delicte de coaccions

• El delicte d'assetjament o stalking

• El delicte de revelació de secrets o accés inconsentit als dispositius de la dona

• El delicte de sexspreading (mal anomenat "sexting" o "porn revenge") o divulgació de continguts íntims

• El delicte d'incitació a l'odi misogin

• El delicte de trencament de condemna (inclou l'incompliment de l'ordre de no apropament i/o comunicació a través de terceres persones i mitjans informàtics o telemàtics)

• El delicte d'assetjament laboral sexual o per raó de sexe

• El delicte d'engany a menors per assolir contactes sexuals o material sexual

• El delicte de danys a fitxers o equips informàtics
   

On denunciar la violència masclista digital

Quan s'ha patit alguna forma de violència masclista digital és important, a l'hora de fer la denúncia, tenir en compte el tipus d'agressió. Si és de l'àmbit laboral, per exemple, es pot denunciar a Inspecció de Treball o als jutjats socials. La divulgació no consentida de continguts, en canvi, pot denunciar-se davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). 

En tots els casos, de tota manera, si pensem que s'ha comès un delicte sempre es pot denunciar als Mossos d'Esquadra i davant del jutjat de guàrdia.

La guia també remarca que les xarxes socials, plataformes i aplicacions acostumen a disposar de mecanismes per informar de vulneracions de la privacitat o de continguts inapropiats.

A més, aquests són els principals serveis d'atenció a les víctimes de violències masclistes:

• el 112, telèfon d'emergències que funciona tots els dies de l'any, les 24 hores

• el Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) que hi ha a totes les comissaries dels Mossos d'Esquadra

• el correu electrònic mossos.atenciovictimes@gencat.cat, de la bústia d'informació i assessorament sobre violències masclistes dels Mossos

• el telèfon 900 12 18 84, del Servei d'Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes, que funciona de 8.00 a 20.00.

• el telèfon 900 900 120, de la Línia d'Atenció de l'Institut Català de les Dones

Documentació per aportar en una denúncia

A l'hora de denunciar, en qualsevol cas, és important recollir totes les proves possibles. Cal, per tant, fer captures de pantalla de webs, fòrums i xarxes socials que incloguin el nom i l'adreça URL, i el pseudònim, el telèfon o algun altre identificador en el cas dels xats; també imprimir correus electrònics amb la capçalera tècnica inclosa. 

A més, si és possible, és recomanable no esborrar cap contingut i preservar-lo des del mateix moment en què tenim coneixement de la seva existència.

La guia recorda que en el sistema judicial espanyol és la persona denunciant qui té el deure de provar els fets denunciats i que el 2015 el Tribunal Suprem va establir que proves digitals com documents impresos o descarregats només seran vàlides si cap de les parts les impugna.

Per això és important poder certificar les proves, per a la qual cosa la guia explica que "existeixen diverses empreses privades de certificació de continguts digitals, fàcils de gestionar i de baix cost".

La guia també adverteix, però, que en alguns casos, "si l'avaluació tècnica no l'assumeix el jutjat i ha de ser aportada per la part denunciant, poden encarir-se molt els procediments, degut al cost d'aquest tipus d'informes pericials".
 

Com evitar la violència masclista digital

La guia remarca que, davant la violència masclista digital, "és important que no abandonem les xarxes socials ni ens aïllem encara més, sinó que ens centrem a cuidar-nos i a minimitzar riscos en les nostres pràctiques digitals".

El primer que cal fer és "revisar quina informació personal identificable estem compartint en línia" i "quina informació personal sensible està disponible" sobre nosaltres.

També recomana "la navegació anònima o d'alta seguretat" i "aplicar mesures de comunicació encriptada, utilitzar servidors anònims o una xarxa segura a la llar".