Guia de les eleccions a Alemanya: candidats, sondejos, sistema electoral i calendari

Alemanya vota en unes eleccions generals anticipades aquest diumenge, 23 de febrer. Uns comicis que venen marcats pel fracàs del govern tripartit de l'actual canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, i l'auge de l'extrema dreta. 

Un total de set formacions polítiques concorren en aquests comicis. Segons els sondejos, el líder del bloc conservador (CDU/CSU), Friedrich Merz, del partit de l'antiga cancellera Angela Merkel, parteix com a favorit.
 

Els candidats a canceller

• Olaf Scholz: és l'actual canceller alemany, càrrec que ocupa des del 2021, i es presenta a la reelecció al capdavant del Partit Socialdemòcrata SPD. Té 66 anys, està casat i no té fills. Advocat de professió, va ser vicecanceller i ministre de Finances durant el govern de coalició en el quart mandat d'Angela Merkel, del 2018 al 2021. Anteriorment, va ser alcalde d'Hamburg del 2011 al 2018.

• Friedrich Merz: líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), partit d'Angela Merkel, tot i que ell exhibeix un perfil més liberal i conservador. Té 69 anys, està casat i té tres fills. Va ser president del grup parlamentari de la CDU fins al 2002, quan va substituir-lo Merkel. El 2009 va deixar la política per exercir d'advocat de grans corporacions. El 2018 va tornar al partit i el lidera des del 2022. 

• Alice Weidel, candidata de l'extrema dreta Alternativa per Alemanya, AfD. Té 46 anys, ha estudiat Economia i Administració d'Empreses i ha treballat per grans corporacions com Goldman Sachs o el Banc de la Xina. És obertament homosexual i està casada amb una cineasta suïssa, amb qui té dos fills adoptats. Defensa el model de família tradicional, fa crides a les deportacions massives d'immigrants i considera que els parcs eòlics són una vergonya que promet desmantellar. 

• Robert Habeck, líder dels Verds, ha estat, des del 2021, el vicecanceller federal alemany i ministre federal d'Economia i Protecció del Clima. Escriptor i guionista de 55 anys, la seva popularitat política s'ha vist molt erosionada per l'acció de govern, especialment per la gestió dels talls de subministrament de gas rus arran de la guerra a Ucraïna. Anteriorment, va ser ministre de Transició Energètica, Agricultura, Medi Ambient i Territoris rurals del 2012 al 2018.

Quan es vota?

Les eleccions generals anticipades estan convocades per a aquest diumenge, 23 de febrer. 

59,2 milions d'alemanys estan cridats a les urnes per escollir els 630 diputats que té el Bundestag. 

Els col·legis electorals obriran a les vuit del matí i tancaran a les sis de la tarda, quan es publicaran els primers sondejos. 

Els candidats continuaran fent campanya fins a l'últim moment, ja que a Alemanya no existeix la jornada de reflexió.
 

Què pronostiquen els sondejos?

Ja fa mesos que les enquestes pronostiquen que Alemanya està a punt de fer un gir a la dreta. Els darrers sondejos apunten a una victòria contundent del bloc conservador. Els cristianodemòcrates de la CDU, que es presenta junt amb la Unió Socialcristiana CSU, obtindrien el 27% dels vots. 

Per darrere seu, l'extrema dreta Alternativa per Alemanya obtindria els millors resultats de la seva història amb un 21% de les paperetes. 

El gran perdedor de la jornada seria l'actual canceller, Olaf Scholz, ja que, segons els pronòstics, l'SPD cauria a la tercera posició amb el 15% dels vots. 

Els Verds, en canvi, es mantindrien amb el 13% i l'Esquerra de Die Linke salvaria la trencadissa obtenint el suport d'un 8% dels electors i, per tant, mantindria la representació parlamentària. 

En canvi, qui lluita per mantenir la seva representació al Bundestag és el Partit Lliberal (FDP), que fins ara tenia 90 diputats i que ara està al límit de quedar fora del parlament perquè obtindria només el 5% dels vots. Tampoc té bon pronòstic l'Aliança Sahra Wagenknecht, una escissió de l'Esquerra que obtindria només el 3% de les paperetes i perdria la seva representativitat. 

Els sondejos apunten també que encara hi ha un 27% d'indecisos, que podrien modificar aquests percentatges.  

Com funciona el sistema electoral alemany?

El Bundestag, o parlament alemany, estarà format per 630 diputats que s'escullen un cop cada quatre anys. Fins ara en tenia 733.

Aquesta és la composició fins ara del Parlament, amb l'SPD d'OlaF Scholz com a primera força.

Als col·legis electorals els electors han d'emetre dos vots. El primer serveix per elegir un candidat del districte electoral de cada votant. Hi ha un total de 299 districtes. Els candidats de districte més votats passaran a encapçalar la llista del seu partit en aquell districte electoral. 

Amb el segon vot, els electors han de triar una de les formacions polítiques que es presenten. Aquest resultat és el que determinarà la composició de l'arc parlamentari, ja que assignarà un nombre d'escons a cada partit. Els escons els ocuparan els candidats de districte més votats de cada formació. 

El nou parlament ha de celebrar la seva sessió constitutiva en un termini de 30 dies després de les eleccions.  

A continuació hi ha un període sense temps limitat de negociacions entre el president federal i els grups parlamentaris. És el Bundestag qui escull el canceller federal, a proposta del president federal.

El candidat és escollit pels diputats sense debat previ i mitjançant vot secret. Per ser escollit en primera volta cal que tingui majoria absoluta de la cambra, és a dir, 316 vots. 

Si no aconsegueix la majoria, encara hi ha la possibilitat de dues votacions més. 

Un cop escollit, si és per majoria absoluta, hi ha un termini de set dies per nomenar-lo.