Els 9 consells dels experts per protegir els menors dels perills del mòbil i les xarxes

Educar, acompanyar i generar un clima de comunicació i confiança. Diversos experts en pedagogia, ciberseguretat i tecnologia consultats pel 324.cat coincideixen que aquestes són les millors eines per evitar els riscos que poden comportar per als menors l'ús del mòbil i d'altres dispositius amb accés a Internet.

D'acord, però... quina és la millor aplicació de control parental? És una pregunta recurrent que arriba al servei d'assessorament gratuït de l'institut estatal de ciberseguretat, l'Incibe, on atenen peticions a través de telèfon i missatgeria. La resposta:

"Has de començar amb parlar amb el teu fill, entendre les seves necessitats i saber quines són les seves preocupacions. I, si s'aplica un control parental, que sigui fruit d'un diàleg, no a mode de control o d'espia."

Ho explica el técnic de ciberseguretat per a menors d'aquest organisme, Carlos Puente. Per això, tant a l'Incibe com a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya --on també es poden fer consultes-- aposten per la mediació parental, més que pel control.  

1. Establir un contracte familiar d'ús de pantalles

Una opció per vehicular aquesta mediació és fer un pacte sobre l'ús de pantalles. No hi ha una fórmula màgica, dependrà de cada família. En tot cas, establir un contracte és ja una manera de començar a dialogar. 

"Millor poques normes i recordables que moltes normes", aconsella des de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya Tomas Moré. L'expert recorda que aquest contracte es pot anar revisant amb el temps.

Des de l'Incibe, proposen diversos models de contracte a les famílies per a l'ús del mòbil, les xarxes socials, les videoconsoles, les tauletes i altres dispositius. En el cas de les xarxes socials, per exemple, l'Incibe aconsella que els administradors del perfil siguin els tutors i que supervisin l'activitat del menor.

Això sí, el control no ha de ser mai d'esquenes a ell, sinó que cal mantenir-lo informat que hi haurà un control que es fa pel seu bé, perquè no caigui en algun perill. I fer-li saber també que, "si té algun problema, l'ajudarem", aconsella Carlos Puente. 

L'escriptora i assessora en tecnologies en la família Janell Burley Hofmann va saltar a la fama fa ja més d'una dècada amb el contracte de 18 punts que li va fer signar al seu fill de 13 anys quan li va donar el primer mòbil. La primera condició que li va imposar era que el mòbil era de la mare i, per tant, sempre n'havia de saber la contrasenya. 

2. Predicar amb l'exemple: els adults fem un ús abusiu del mòbil?

Part d'aquest contracte pot implicar els adults, perquè també tinguin cura de no passar massa hores enganxats a les pantalles. "Si els demanem que deixin el mòbil quan mengen, nosaltres també ho hem de fer", apunta el tècnic de l'Incibe.

I és que, com explica el pedagog i director d'escola Joan Gamero, donar exemple és essencial: "Si vols crear l'hàbit de fer un ús raonable del mòbil, no et poden veure fent-lo servir a totes hores", explica Gamero, que és membre del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. 

"Cal recuperar valors i comunicar-nos més cara a cara", sentencia Bruno Pérez Juncà, pèrit judicial informàtic forense. 

3. "Què has fet avui a Internet?" 

Un altre consell és preguntar als fills sobre la seva activitat a Internet, amb la mateixa naturalitat que les mares i els pares solen preguntar què han fet a l'escola o l'institut. 

Preguntar-los, per exemple: "Què tal pel TikTok? Hi ha alguna cosa que ho estigui petant?". Carlos Puente, de l'Incibe, suggereix que, amb aquesta actitud, es promouen la confiança i l'acompanyament alhora que se supervisa:

"És una manera de saber per on es mouen els nostres fills, com faríem en el món no virtual".  

En la mateixa línia, Tomàs Moré aconsella que, per exemple, quan els menors juguin a videojocs, els adults estiguin a prop per veure què fan, comentar la jugada i tenir l'oportunitat d'educar sobre quins continguts són adients i quins no. 

4. Ordinadors i videoconsoles, en un espai comú de la llar

Puente proposa posar els dispositius amb accés a Internet --com la smart TV, la consola o l'ordinador-- en espais d'ús comú de la llar, com pot ser el menjador o la sala d'estar. Pot servir de "metàfora" que el que fem a Internet és públic, assegura el tècnic de l'Incibe. 

5. Advertir que tot el que passa al món digital pot ser públic

I és que cal ser conscients que tot allò que es fa en el món digital és susceptible que ho acabi sabent tothom i cal poder-ho defensar ara i d'aquí a un temps.  

Ho sintetitza així Francesc Grau, emprenedor tecnològic i autor del llibre "Tot el que heu de saber sobre Internet abans que els vostres fills": 

"Si vols que alguna cosa no se sàpiga, no ho facis en digital"

En aquest sentit, Grau sosté que cal educar en què totes les interaccions i converses que es tenen a Internet s'han de poder mostrar sense problemes. I explica què els diu ell als seus fills:  "Tot el que es poseu en un whatsapp, en un snapchat, en una story d'Instagram o en un mail, ho hauríeu de poder imprimir i posar-ho a la plaça major del poble i que no passi res".

6. Preparar els menors per a tot tipus de contingut, també el porno

Tots els experts consultats coincideixen que no es pot fiar tot a aquestes eines de control parental: els adolescents poden trobar la manera de saltar-se els tallafocs o, simplement, consultar contingut inadequat des del dispositiu d'un amic.

És per això que una de les recomanacions passa per explicar, per exemple, que a la pornografia moltes vegades hi ha escenes que trenquen els límits del respecte, tal com s'incideix a la sèrie documental de 3Cat Generació Porno. 

7. Explicar el perill d'entrar en contacte amb certes persones

Algunes aplicacions de control parental eviten que es facin contactes nous per bloquejar contactes indesitjats, persones que puguin entrar en contacte a través d'un joc o de les xarxes socials i que els puguin amenaçar, extorsionar o demanar dades bancàries.

En aquest sentit, des de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré assenyala que el control parental pot ser una eina més per evitar aquestes situacions, però el que és essencial és advertir-los d'aquest perill i generar un clima de diàleg perquè el menor sàpiga que pot acudir a l'adult perquè el protegeixi en cas que s'hi trobi.

8. Control parental? En funció de l'edat 

"La nostra obligació és marcar uns límits perquè els menors estiguin tranquils dins d'aquests límits", és l'opinió del pedagog Joan Gamero. 

Però la intensitat del control no pot ser la mateixa sobre un menor de 9 anys que sobre un de 17, quan "ja hauríem d'haver deixat totes les eines de control parental", exposa Carlos Puente, de l'Incibe.

Ara bé, en les primeres etapes d'ús autònom de la tecnologia, hi ha eines que poden ser un suport a l'acompanyament de l'adult, "mai la base", insisteix Puente.

Hem consultat a experts per crear una guia sobre el control parental.

L'Incibe, de fet, té una guia en què s'especifica quin tipus de control és adient a cada edat. A grans trets, la idea és que la supervisió dels pares ha de ser total en les etapes més primerenques i anar-se relaxant a mida que van creixent: 

• De 0 a 3 anys: Els infants no haurien de tenir accés a pantalles. 
   
• De 3 a 5 anys: No haurien d'estar sols a Internet i cal posar límits en quant al temps i moments d'ús. 
   
• De 6 a 9 anys: Es recomana configurar una connexió a Internet limitada i l'ús de programes de control parental que limitin els continguts.
   
• De 10 a 13 anys: Anar ampliant la capacitat de decisió del menor pel que fa als continguts, adaptant els controls parentals existents. Establir normes consensuades. En cas que es decideixi donar-li un mòbil, parlar sobre normes d'ús.
   
• A partir de 14 anys: Poc a poc, les restriccions i controls parentals van perdent sentit i s'aconsella impulsar la responsabilitat sobre continguts violents, pornogràfics i modes o comunitats perilloses.

9. El mòbil, a partir de quina edat? 

En un moment en què aquesta pregunta està sobre la taula del debat públic, cap dels experts consultats pel 324.cat per fer aquest article es mulla amb una edat en concret.

"Més que establir una edat, el que cal veure és el nivell de maduresa i responsabilitat del menor", subratlla el tècnic de Menors de l'Incibe Carlos Puente. "Això ho ha de decidir cada família", apunta el pedagog Joan Gamero.

"No hi ha una edat, depèn de tu com a pare o mare. Tu ets conscient dels perills que hi ha? Li posaràs eines al teu fill perquè no s'estavelli? No li pots donar un telèfon a un nano sense un mínim control de continguts, perquè a Internet tens accés a tot arreu", opina el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez Juncà.