"Ha buscat solucions dialogades", la clau de l'indult a Junqueras

"L'aposta d'Oriol Junqueras i Vies per la via del diàleg sembla a dia d'avui decidida." L'escrit del ministre de Justícia per justificar l'indult al president d'Esquerra destaca "la cerca de solucions dialogades per millorar la convivència de Catalunya", el "recent abandó públic de la via unilateral" i el "mínim risc de reincidència" com les claus per a la mesura de gràcia aprovada aquest dimarts pel govern espanyol.

En aquest sentit, enumera diversos articles en què Junqueras "es pronuncia nítidament sobre l'abandonament de la via unilateral", posant èmfasi en l'escrit del 7 de juny, en què admet "el fracàs de la via unilateral", "reconeix errors" i "accepta l'indult com una solució parcial", segons el document.

"Ha experimentat una evolució que l'ha portat a advocar pel diàleg i la negociació com a úniques vies possibles per a la consecució dels seus objectius polítics."

L'expedient apunta que el Consell de Ministres ha de "ponderar" si la concessió de l'indult "pot contribuir" a la convivència entre espanyols i conclou que "la resposta ha de ser necessàriament afirmativa".

"Un clar obstacle per a la normalització"

El fet que Junqueras sigui "un dels principals actors polítics en l'escena catalana" fa que, segons el govern espanyol, el seu empresonament estigui "condicionant negativament les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya i obstaculitzant la superació del conflicte existent".

També assenyala que mantenir-lo a la presó suposa "un clar obstacle per a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i les de l'Estat, així com un escull per a la superació del conflicte que ha protagonitzat la política catalana en l'última dècada".

L'expedient apunta que el líder d'Esquerra "no ha tornat a instigar ni a cometre cap altre acte" similar als que van portar a la condemna del Suprem. A més, destaca que ni Junqueras ni "cap dels referents socials del moviment independentista" han tingut comportaments "semblants" als de la tardor de 2017:

"Des de l'octubre del 2017, a Catalunya, les institucions compleixen les lleis."

Segons el document, els objectius independentistes "són legítims", però insisteix que Junqueras "no va ser condemnat per les seves idees", sinó que ho va ser "per la comissió d'uns actes contraris a l'ordenament jurídic". Tanmateix, remarca que ha complert "tres anys i set mesos de pena de privació de llibertat" i indultar-lo "satisfà millor el bé comú d'Espanya".

"Incomprensió en bona part de la societat espanyola"

A la part final del document, s'explica que l'indult és "una opció buscada i desitjada per una gran majoria de la societat catalana", però admet que "genera incomprensió" en una altra part de la societat "i en bona part de la resta de la societat espanyola".

És per això que aposta per explicar a aquesta part de la societat que la mesura de gràcia "és una decisió difícil que el govern pren amb responsabilitat i convicció".

Campo assegura que "possiblement seria més senzill per al govern no concedir" l'indult, però suposaria estar-se "de braços creuats davant el problema polític més gran que té Espanya" i perdre "una oportunitat per al retrobament i la reconciliació".

La presó de Sànchez i Cuixart "no contribueix a rebaixar la tensió"

En els arguments de l'indult a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, el govern espanyol considera que "el manteniment a la presó dels referents socials i líders de les principals formacions independentistes no contribueix positivament a rebaixar la tensió existent". De Sànchez diu que "és reconegut per gran part de la societat catalana com a activista i defensor dels drets humans".

Pel que fa al president d'Òmnium Cultural, assenyala que, "malgrat algunes manifestacions públiques, no ha tornat a instigar o cometre actes delictius". L'expedient indica que Cuixart ha tingut una "actitud contumaç" que podria suposar que no es mereixi l'indult per raons de justícia o equitat, però que "no es poden anteposar a l'interès públic superior que inspira la concessió de l'indult".

"Restaurar la convivència entre les persones"

En l'expedient, el ministre de Justícia afirma que "el govern té l'obligació ineludible de restaurar la convivència entre les persones" i que, en aquest sentit, l'indult és "un gest de distensió" que persegueix "una convivència pacífica o ordenada dins del marc constitucional":

"El manteniment a la presó dels líders de les principals formacions independentistes no contribueix positivament a rebaixar la tensió existent."

Segons el govern espanyol, denegar l'indult als líders condemnats pel Suprem "portaria sens dubte l'agreujament i cronificació del conflicte":

"Gran part de la societat catalana, fins i tot no independentista, no entendria, en un moment com l'actual quan s'inicia una nova etapa política a Catalunya, que el govern espanyol romangués inactiu."

A més, també recorda la votació al Congrés i els pronunciaments dels sindicats UGT i CCOO, el Cercle d'Economia i els bisbes catalans a favor dels indults.

"Acte de clemència"

La Moncloa creu que els ciutadans independentistes, amb la llibertat dels polítics empresonats, "comprendran que la democràcia espanyola els dona camins per expressar les opinions en llibertat i per defensar les seves idees amb normalitat".

L'expedient admet que "l'indult, per si sol, no resoldrà el conflicte polític a Catalunya", però afegeix que pot "facilitar un clima habitable per anar avançant en solucions".

"És un acte de clemència d'un Estat fort que apel·la als qui han actuat fora del marc constitucional. L'alternativa és coneguda i l'estat de dret, implacable, com ja ha demostrat."

A la part final de l'escrit, reitera la idea dels indults com l'obertura d'un temps nou i assegura que, a partir d'ara, el futur es mira "amb més optimisme":

"Mirem enrere i veiem fractura i distanciament. Mirem endavant i veiem esperança i reconciliació. Espanya estima Catalunya i li ofereix un projecte europeu de convivència, prosperitat i solidaritat. Avui mirem al futur amb més optimisme. Catalunya i Espanya s'ho mereixen."

La situació dels indultats

Dels 9 líders del procés empresonats, la pena més alta va ser per a Oriol Junqueras: 13 anys de presó i d'inhabilitació per sedició i malversació. Ha estat en diferents centres penitenciaris 3 anys i 7 mesos.

I amb l'indult parcial, ja no haurà de complir la resta de la condemna, aquests 9 anys i 5 mesos. En canvi, la inhabilitació no es toca. Per tant, Junqueras no podrà tenir un càrrec públic fins al juliol del 2031.

Jordi Turull va ser condemnat a 12 anys de presó i inhabilitació, també per sedició i malversació. Ha passat 3 anys i 4 mesos a la presó. I amb l'indult, se li eximeix de complir la resta, aquests 8 anys i 8 mesos.

Exactament la mateixa situació que Raül Romeva. Com en el cas de Turull, tots dos continuaran inhabilitats per a càrrec públic fins al juliol del 2030.

Pel que fa a Dolors Bassa, també està en la mateixa situació. Amb l'indult, deixarà de complir 8 anys i 8 mesos de presó, però queda inhabilitada un any més, fins a l'octubre del 2031.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ser condemnada a 11 anys i mig de presó i d'inhabilitació per sedició. Ha estat en centres penitenciaris 3 anys i 3 mesos. I amb l'indult, no haurà de complir la resta: 8 anys i 3 mesos. Forcadell, però, continuarà inhabilitada per a càrrecs públics fins a l'abril del 2031.

La condemna de Joaquim Forn va ser de 10 anys i mig de presó i inhabilitació per sedició. Forn ha estat a la presó 3 anys i 7 mesos i li quedarien per complir 6 anys i 11 mesos, que ja no els farà amb l'indult. Seguirà inhabilitat fins a l'abril del 2030.

Josep Rull va tenir la mateixa condemna, però va passar menys temps en preventiva. Per això, l'indult l'eximeix de més temps de presó pendent: 7 anys i 2 mesos. Continuarà inhabilitat fins al gener del 2029.

Pel que fa a Jordi Sànchez, va ser condemnat a 9 anys de presó i inhabilitació per sedició. Ha complert 3 anys i 8 mesos.

El mateix, exactament, que Jordi Cuixart. Són els presos del procés que més temps han passat a la presó. L'indult els condona la pena de presó pendent: 5 anys i 4 mesos. Tots dos continuaran inhabilitats fins al juliol del 2027.