Santi Vila: "Tots podríem haver estat més responsables"

Aquest dijous la sisena jornada del judici del procés ha començat a les 10 del matí amb la declaració de l'exconseller d'Empresa i Coneixement Santi Vila.

La declaració ha començat amb puntualitat amb l'interrogatori del fiscal Fidel Cadena després que Vila confirmés que se sotmetria a les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, però no de Vox.

Responent a preguntes de Cadena, Vila ha explicat que el govern encapçalat per Carles Puigdemont va tenir molta pressió perquè es prenguessin decisions unilaterals.

Aquesta pressió, ha dit, es va incrementar l'estiu del 2016 i Puigdemont va anunciar, "per sorpresa de molta gent", que es faria un referèndum, amb la fórmula: "Referèndum o referèndum".

El fiscal Fidel Cadena, aquest dijous durant el judici al Tribunal Suprem

Vila ha dit que ell va considerar que això significava que "s'intentaria acordar algun tipus de consulta que permetés donar sortida" a les aspiracions dels ciutadans partidaris de la independència.

"El referèndum muta en mobilització política"

Però ha afegit que, un cop ja s'havia firmat el decret de convocatòria del referèndum, el 6 de setembre del 2017, i el Tribunal Constitucional va suspendre'l, ell ja no el va considerar un referèndum:

"A partir del moment que el TC suspèn, el govern pren les decisions que es corresponen amb aquesta suspensió, perquè fixin-se que a partir del moment en què el TC suspèn la llei de referèndum i els decrets, cau immediatament la Sindicatura Electoral, cauen, com han recordat en les seves declaracions meus antics companys de govern, totes les iniciatives que es poguessin haver pres, i el referèndum muta clarament de referèndum a una gran mobilització política, que va tenir un gran sentit, però que personalment mai més vaig reconèixer com a referèndum."

Les acusacions al judici del procés, aquest dijous al Tribunal Suprem

L'1-O "2 milions i mig de catalans es van quedar a casa"

Pel que fa al que va passar el dia 1 d'octubre, Vila ha assegurat que ell en cap moment va considerar que el resultat fos cap mandat democràtic.

L'exconseller ha assegurat que aquest "sentiment" era "majoritari" al si del govern encapçalat per Puigdemont:

"Alguns reconeixen l'1 d'octubre com un referèndum, una mobilització que obliga i que els interpel·la. D'altres, però, estem convençuts que el que ha passat l'1 d'octubre és una mobilització molt important, de més de 2 milions de ciutadans a favor de la independència, però que també hi ha hagut més de 2 milions i mig de catalans, igualment catalans, que s'han quedat a casa i que han contemplat com es produïa una mobilització política en què ells no se sentien per res interpel·lats, al contrari. Alguns consideràvem que era obligació del govern ser el govern de tots."

"Crec honestament que aquest sentiment era majoritari al si del govern."

Segons ha explicat, en les setmanes posteriors a l'1 d'octubre, ell va dedicar-se a buscar una solució per evitar el conflicte:

"En aquestes circumstàncies, vam començar... seria excessiu dir una negociació, però crec ser molt precís si dic que es va iniciar una aproximació amb interlocutors polítics, amb interlocutors religiosos, amb interlocutors del món de l'empresa, amb interlocutors institucionals que, de bona fe, sense cap interès, volien evitar el despropòsit que això acabés malament."

"Jo vaig formar part d'això i vull dir amb orgull que crec que el dimecres 25 d'octubre ho havíem aconseguit. I ens en vam anar a dormir, i ho podrà acreditar molta gent durant la fase de testimonis."

"No em vull atorgar l'exclusivitat, mai sabré quins altres actors van participar en aquell moment en l'intent de conciliació, però jo vaig formar dels polítics que van parlar contínuament amb alts dirigents del PSOE i amb alts dirigents del PSC i amb altres alts dirigents, fins i tot amb responsables del govern d'Espanya, que, en contra del que de vegades es publica, també tenien un alt interès en la conciliació, a evitar el xoc institucional i a anar desescalant la tensió."

Vila, que s'ha definit com "un animal molt poc gregari" i "molt poc amant de les manifestacions", ha afirmat que va dimitir el 26 d'octubre perquè va considerar que les seves gestions no havien tingut èxit.

"Tots podríem haver estat més responsables"

L'exconseller ha assegurat que va dimitir "frustrat", i ha afegit que aquells dies va trobar a faltar que els líders es fessin responsables de la situació:

"Tots podríem haver estat més responsables. Estic d'acord, però el rellevant és que durant aquelles setmanes d'octubre molts ens vam comprometre per intentar evitar, en primer lloc, la suspensió de l'autogovern."

"Que ja era l'amenaça amb què inevitablement les Corts, des del Congrés i el Senat, també des del govern d'Espanya, se'ns advertia: 'No segueixin per aquí, perquè els suspendrem l'autogovern, i alguns prometien la independència i es quedaran sense autonomia.'"

"Vaig dimitir frustrat per haver intentat canalitzar aquest conflicte i haver fracassat i, a més, tenir la impressió que els que fallàvem érem nosaltres per no ser capaços d'asserenar l'ànim dels nostres entorns."

Vila ha afegit que la falta de responsabilitat no es va limitar als polítics independentistes, sinó també al govern espanyol.

Interactiu relacionat: Les claus del judici

Un calendari atapeït

Després de la declaració de Santi Vila, ha començat la de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. En la llista d'acusats pendents de declarar ja només queden el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

L'objectiu del president del tribunal, Manuel Marchena, és començar dimarts que ve amb la declaració dels primers testimonis, entre els quals hi ha el de Mariano Rajoy. Per complir aquest calendari, Sànchez, Cuixart i Forcadell haurien de declarar abans.

Com que Marchena ja ha assegurat que aquest divendres no hi haurà sessió, només queda l'opció que s'habiliti dilluns que ve perquè Sànchez, Cuixart o Forcadell declarin a temps perquè pugui començar l'interrogatori dels testimonis el dimarts 26.

Acusacions i peticions de penes

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat acusen Santi Vila de malversació i desobediència. La Fiscalia demana 7 anys de presó i 30.000 euros de multa i l'Advocacia de l'Estat demana els 7 anys de presó però no exigeix cap multa econòmica.