Ha mort Ruth Bader Ginsburg, jutge del Suprem dels EUA i icona del feminisme

Ruth Bader Ginsburg, segona dona jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, ha mort a l'edat de 87 anys.

Progressista, Ginsburg s'ha convertit en una icona del feminisme, en especial per a les generacions més joves, un fet poc habitual.

Nominada el 1993 pel president demòcrata Bill Clinton, Ginsburg ha estat decisiva, durant els seus 27 anys de mandat, a l'hora de fer entendre als seus col·legues -majoritàriament homes- que la discriminació sexual que pateixen les dones és una qüestió cabdal que el Suprem havia d'abordar.

De fet, algunes veus l'han considerada la Thurgood Marshall dels drets de les dones, en referència al jutge que va ser un abanderat de la lluita pel reconeixement dels drets civils i contra la segregació racial.

En els últims anys, s'han fet samarretes i adhesius que fan referència a Ginsburg i fins i tot hi ha noies que s'han tatuat la seva imatge.

A més, ha fet fortuna el malnom Notorious R.B.G., joc de paraules a partir de les inicials de Ginsburg i del nom del raper Notorious B.I.G., nascut a Brooklyn, Nova York, com ella.

També han estat un èxit llibres i pel·lícules sobre la seva vida o alguns dels casos que va defensar.

Curiosament, quan Clinton va anunciar la seva nominació, algunes feministes van expressar els seus dubtes sobre la idoneïtat de Ginsburg, aleshores una jutge del Tribunal Federal d'Apel·lacions ben relacionada amb magistrats conservadors.

Des del 2010 era la jutge de més edat del Suprem. I tres anys més tard, quan feia vint anys que era en el càrrec, va rebutjar les veus partidàries que es retirés per permetre que el president Barack Obama pogués nomenar un altre jutge progressista.

Aquest mes de juliol, quan va anunciar que tornava a tenir càncer, Ginsburg va insistir a continuar fent la seva feina:

"He dit sovint que seguiré sent membre del tribunal mentre pugui fer la feina a tot vapor, i segueixo sent totalment capaç de fer-ho."

Ginsburg ha mort a causa de les complicacions en un càncer pancreàtic que havia fet metàstasi. Abans ja havia superat un altre càncer de pàncrees i un càncer de colon.

El president del Tribunal Suprem, John Roberts, ha declarat que "la nostra nació ha perdut una jurista d'estatura històrica" i que Ginsburg era "una infatigable i decidida campiona de la justícia".

Bill Clinton ha dit que "hem perdut un dels jutges més extraordinaris del Tribunal Suprem".

Hillary Clinton, esposa de l'home que va nomenar-la i candidata a la presidència que va perdre les eleccions contra Donald Trump, ha recordat que "va obrir el camí a tantes dones, inclosa jo" i que "mai n'hi haurà una altra com ella".

Trump, per la seva banda, ha qualificat Ginsburg de "tità de la llei" i ha assegurat, en un comunicat, que "les seves opinions han inspirat tots els americans".

El seu antecessor, Barack Obama, també ha emès un comunicat en què afirma que "va inspirar les generacions que la van seguir" i recorda com, pel fet de ser dona, Ginsburg va tenir problemes per trobar feina malgrat haver estudiat "a les millors facultats de dret i tenir excel·lents recomanacions" per part dels seus professors.

La batalla pel Suprem

La mort de Ginsburg, ocorreguda 46 dies abans de les eleccions presidencials del 3 novembre, dona l'oportunitat a Trump de nomenar, per tercera vegada, un jutge del Tribunal Suprem, cosa que acabaria de donar una majoria clarament conservadora a aquest òrgan, que és l'àrbitre definitiu de qüestions relatives als drets i les llibertats.

El grup republicà en el Senat, la cambra que ha d'aprovar el nomenament proposat pel president, ja s'ha mostrat partidari de fer-ho abans de les eleccions, malgrat que el termini de què es disposa és inferior a l'habitual per a l'elecció d'un jutge del Suprem.

Es dona la circumstància que el 2016, l'últim any del mandat del demòcrata Barack Obama, en canvi, els republicans van bloquejar un nomenament al Tribunal Suprem amb l'argument que era més just que se'n fes càrrec el president que guanyés les eleccions.

Ara, en canvi, els republicans argumenten que la coincidència d'un president republicà i d'una majoria republicana al Senat fan adient el nomenament.

Joe Biden, candidat demòcrata a la Casa Blanca, ja s'ha mostrat partidari que el nomenament el decideixi el guanyador de les eleccions. En un missatge a Twitter ha declarat:

"Els votants han d'elegir un president, i aquest president hauria d'elegir la persona que succeeixi la jutge Ginsburg."

Durant els vuit anys que va ser president, el demòcrata Barack Obama va nomenar dues dones al Suprem: Sonia Sotomayor, el 2009, i Elena Kagan el 2010.

En el seu primer mandat, Donald Trump ha nomenat dos homes, i fins a la mort de Ginsburg el Suprem estava integrat per cinc jutges conservadors i quatre de progressistes, un equilibri que ara està en perill i que pot marcar durant dècades decisions que afecten milers de ciutadans dels Estats Units i també de persones que aspiren a ser-ho.

El càrrec de jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units és vitalici: els nou integrants de l'alt tribunal només deixen de ser-ho quan moren o si renuncien.

Quan han sabut la notícia de la mort de Ginsburg, nombrosos ciutadans han volgut retre-li un últim homenatge al peu de les escales del Tribunal Suprem, a Washington.

També s'ha recordat Ginsburg en altres llocs, com la ciutat de Nova York, on la seva imatge ha estat projectada contra la façana d'un tribunal federal.