Habitacions per més de 500 euros al mes: es dispara l'habitatge per a estudiants a Barcelona

Endreça amb calma la seva habitació. És petita, assolellada i molt acollidora. Cristina Mauri Gelabert és menorquina i fa sis mesos que viu en aquest pis de la ronda General Mitre, a Barcelona, el tercer per on passa des que va començar a estudiar a Barcelona.

El primer estava a tocar de la Gran Via, i quan va acabar la pandèmia li van dir que marxés per tornar-lo a llogar a turistes. El segon li queia molt lluny de tot i era fosc, i per trobar aquest s'hi va passar mesos. Buscava per portals i les habitacions que s'anunciaven superaven els 600 euros, eren petites, fosques i a compartir amb molta gent.

"M'estava trobant pisos que havia de compartir amb més de set persones, amb microhabitacions, tan petites que per passar m'havia de posar de costat entre el llit i la paret, amb preus disparats de 600-700 euros. Sa cosa està impossible, els preus són descarats!"

Per viure al seu pis compartit paga gairebé 500 euros un cop comptats els subministraments, però quan va veure l'anunci no ho va dubtar. Era una gran oportunitat en comparació amb tot el que estava veient. En poca estona, la persona que havia posat l'anunci ja acumulava més de cinquanta sol·licituds. Finalment, ella va ser l'afortunada.

L'oferta de les agències està millor, però és més cara

Molts estudiants, però, no tenen mesos per buscar i si el que troben pels portals tradicionals no està en condicions, les famílies acaben recorrent a les agències especialitzades. Els pisos estan millor, i a les fotografies que pengen a la web es veuen habitacions modernes, diàfanes, lluminoses i cares. De fet, existeix l'opció de compartir el dormitori, com si fos una residència, per més de 500 euros per persona, i també n'hi ha d'individuals per més de 700 euros.

Una altra alternativa per trobar pis a Barcelona i l'Àrea Metropolitana és el portal del BCU Housing, un servei que ofereixen les universitats, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

Aquest programa està dirigit als estudiants, als doctorands i als professors universitaris, i el gran avantatge que es troben és que demostrant que pertanyen a la comunitat universitària només han de pagar la fiança, sense avals ni nòmines. Des d'aquesta oficina busquen propietaris que vulguin llogar el seu pis i comproven que tot estigui en condicions, com destaca la seva directora, Rosa Ceravalls:

"Els espais comuns i les habitacions han de complir unes mides i uns requisits mínims, com tenir armaris, taules de treball i llum, i més d'un lavabo en funció de la gent que hi hagi de viure. Als portals que hi ha per internet hi ha moltes fotos retocades d'habitacions que després no compleixen els requisits que ensenyen."

Des del portal, revisen els pisos que ofereixen perquè els futurs inquilins no s'emportin cap sorpresa: "Nosaltres hi anem, fem les fotos, mesurem les habitacions i mirem que estiguin ben equipats i que tot sigui correcte. El que els estudiants veuen anunciat és el que es trobaran".

Més demanda que oferta

Estan prohibides les festes, i si els estudiants fan soroll i molesten a la comunitat se'ls pot arribar a fer fora del programa.  El problema és que tenen més demanda que oferta. Per aquest curs només han aconseguit allotjament per 420 persones i reconeixen que si més propietaris els lloguessin el seu pis, en podrien llogar molts més als estudiants. Però prefereixen filtrar, ja que els han arribat a oferir pisos sense cèdula d'habitabilitat.

El mercat del lloguer d'habitacions és, ara per ara, un caramel per molts propietaris que veuen l'oportunitat de fer l'agost. Segons un estudi de l'Institut de Recerca Urbana IDRA, el 20% de la gent que viu a Barcelona ho fa en habitacions, perquè els preus dels pisos ja són inassumibles.

Aquesta necessitat creixent està fent que alguns propietaris decideixin triar aquest model de lloguer, perquè fent un càlcul dels preus disparats que hi ha actualment, veuen que poden treure més diners. I fins i tot, n'hi ha que fan obres per fer més dormitoris a costa de reduir els espais comuns.

És el que es va trobar Gerard Pujol, de Valls, que està estudiant a Barcelona enginyeria tècnica i també la carrera musical al Liceu. Portava dos anys vivint a una residència d'estudiants al Raval i volia buscar un pis compartit per estalviar-li diners als seus pares. També va buscar pel Raval per continuar a prop del Liceu, i va veure uns quants pisos minúsculs amb dormitoris petitíssims pels quals li feien pagar gairebé 400 euros, a compartir amb tres estudiants més.
 

Un negoci a l'alça

Com va constatar, els menjadors els havien fet més petits per encabir-hi més habitacions, i els pisos tenien humitats i desperfectes. Pisos pels quals el propietari estava guanyant uns 1.500 euros al mes. Per aquest motiu, els seus pares li van dir que continués a la residència d'estudiants on ja feia dos anys que vivia.

"Jo crec que compensa. Aquí pagues una mica més, uns 700 euros, però tens la teva habitació individual, amb llum exterior, una cuina compartida amb una altra persona, i després estan les zones comunes amb els altres estudiants, el gimnàs. És cert que és més car, però tinc amics que estan pagant 600 euros per una habitació, patint per espais petits, foscos, i compartint lavabo amb quatre persones. A més, aquí paguem de setembre a juny, i en un pis et fan pagar tot l'any per no perdre la plaça."

La seva residència és de RESA, el grup empresarial líder d'aquest sector. En pocs anys han passat de tenir 33 residències a 43 a tot l'estat, quinze de les quals són a Catalunya. Un negoci a l'alça, tant, que l'any passat els va comprar l'important fons holandès PGGM en una transacció seguida de prop per tots els principals mitjans econòmics.

Com explica Joan Mira, un dels responsables regionals del departament d'operacions de RESA, la compra d'aquest grup els permetrà tenir més múscul financer per obrir més residències. A Barcelona ja en tenen vuit.

"Aquest és un mercat que puja i no baixarà. Cada cop hi ha més màsters, més dobles graus, més estudiants estrangers que volen venir a Barcelona, i es troben que aquí llogar un pis és la llei de la selva, amb pisos molt cars, i que altres residències també són la llei de la selva."

La residència que RESA té al Raval té un conveni amb la Universitat Pompeu Fabra i l'habitació individual surt a uns 700 euros. Una mica més que d'altres residències que el mateix grup té a Barcelona també en conveni amb la UPF, com la de la del Campus Mar o la Ciutadella. En aquests dos últims casos l'habitació individual surt per uns 500 euros.

El criteri per entrar és la nota dels estudiants, i tenen llista d'espera. També tenen d'altres residències sense conveni, com la de la Diagonal, amb piscina i tots els àpats inclosos, que surt per uns 1.000 €.

L'única pública, la de la UAB

L'única residència pràcticament pública que hi ha és la de la Vila Universitària, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí tenen gairebé 1.700 places per a estudiants i unes 400 per a professors. El preu de l'habitació compartida no arriba als 300 euros, i tenen prioritat per entrar els alumnes amb millors notes i que viuen més lluny.

Aquest any s'han quedat fora gairebé uns 400 estudiants que hauran de buscar pis compartit. I malgrat que els preus per aquesta zona no estan tan enfilats com a Barcelona, també queden exposats als preus del mercat.

Una realitat que obliga moltes famílies a fer molts sacrificis perquè els seus fills estudiïn, com la de la menorquina Cristina Mauri Gelabert, que coneix casos de companyes que, directament, no poden estudiar. 

"Tinc una amiga de Ciutadella que està treballant perquè vol venir a estudiar a Barcelona però no s'ho pot permetre, i porta posposant marxar de Menorca tres anys."

La família del Gerard també fa un esforç, perquè són quatre germans, alguns dels quals pugen i baixen en tren cada dia des de Valls per estudiar. Ell no pot perquè estudia dues carreres alhora, però se sent un privilegiat.

"Cada cop conec més gent que puja i baixa en tren cada dia fent un total de quatre hores, per estudiar,  perquè no es poden pagar un pis. O d'altres que fan això un quadrimestre mentre estudien i treballen, per tenir diners i el segon quadrimestre poder llogar un pis. Realment, no tenen les mateixes oportunitats que jo."

De fet, ja hi ha estudis internacionals que demostren que la manca d'habitatge assequible per estudiants repercuteix negativament en els resultats acadèmics. Un mur més que posa en pitjors condicions els estudiants que, tot i provenir de famílies amb menys recursos, havien aconseguit arribar a la universitat.