Hàbitat3, una dècada treballant per facilitar habitatges de lloguer als més vulnerables

Cada matí la Roxana intenta encarar el dia amb optimisme. Es fa un cafè i comença a parlar amb la seva comunitat de TikTok mentre fa les rutines de cada dia. Entre ells es fan companyia.

Fa anys la van desnonar de casa seva amb dos fills petits, un d'ells amb autisme. Finalment, va entrar al pis on viu ara de la mà d'Hàbitat3, una fundació que busca pisos de particulars i els lloga a preus molt baixos a persones vulnerables. El propietari rep un preu de lloguer que estaria una mica per sota del preu de mercat, ja que l'Ajuntament de Barcelona paga la diferència.

La clau d'aquest programa és que els beneficiaris d'aquests pisos tenen un sostre i, a més, un acompanyament en el seu dia a dia. Com explica Roxana Torres: "Cada cop que els he necessitat han estat amb mi. Em van ajudar amb una escola especial per al nen o m'han derivat per a altres coses que he necessitat". I afegeix: 

"No és només que et donin l'habitatge, no, ells et donen suport. I jo he vist fruits de tota aquesta ajuda perquè, per exemple, la meva filla ja s'ha graduat i el meu fill està estudiant administració. Em sento tranquil·la i estic en el camí."

Un acompanyament i un sostre que el director de la Fundació Hàbitat3, Albert Ferrer, considera bàsics: "Què significa tenir un habitatge en el nostre dia a dia? Què significa tenir un lloc on pots arribar i endreçar la teva vida i construir-la al voltant d'un entorn segur? Sigui més gran, sigui més petit, però que sigui digne, que et permeti al final construir una vida al voltant d'això."
 

Cessió a canvi d'un lloguer segur

Al programa d'Hàbitat3 arriben els col·lectius amb més dificultats per accedir a un habitatge, sigui per un desnonament o derivats pels serveis socials o les entitats. El primer conveni el van signar amb l'Ajuntament de Barcelona l'any 2014, i arran d'això van fer una crida als propietaris perquè cedissin els seus pisos amb el compromís que estarien cuidats i que rebrien un lloguer mensual segur. A banda que, si calia, també els farien obres per actualitzar-los. Uns diners que descomptaven dels futurs ingressos per lloguer.

Una de les primeres propietàries que es va engrescar va ser l'Emi, que porta 10 anys amb la Fundació Hàbitat3. Havia heretat un pis de la seva mare a Sants i no sabia exactament què fer-ne. Quan li van parlar d'aquest programa tot va encaixar:

"El projecte em va semblar superinteressant i m'aporta ser coherent amb mi mateixa. Jo pel meu pis podria demanar uns 1.200 o 1.300 euros, però trobo que no seria just perquè si s'estan pagant els sous que s'estan pagant, no pots demanar aquests lloguers."

La Fundació ha anat creixent en aquests deu anys d'història. En total, gestiona més de cinc-cents pisos cedits per particulars, i cent més de l'administració pública, entre els quals hi ha la Casa Bloc, que van rehabilitar fa uns anys. Molt ràpidament van veure que havien de teixir el màxim d'aliances possibles amb administracions i entitats socials, i que també havien de buscar noves vies per ampliar el nombre de pisos.

1.300 habitatges de lloguer social

La Generalitat va obrir la via perquè les entitats socials poguessin accedir a la compra de pisos prioritària per la via del tanteig i retracte, i gràcies a aquesta eina han pogut comprar 301 pisos. Ara per ara ajuden 3.500 persones que viuen en 1.300 habitatges de lloguer social de tot Catalunya gestionats per ells en diverses modalitats. Uns casos en què gestionen els pisos i també fan el seguiment social dels usuaris. 

En aquest afany d'innovar, Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 des dels inicis, explica com ara han obert la via de la promoció de la mà d'altres fundacions i administracions locals.

"Nosaltres estem oberts a treballar en tots els fronts sempre que aquest habitatge sigui per a persones amb dificultats. Però, clar, també ens hem d'assegurar que des d'un punt de vista financer els números ens sortiran, tant per fer l'obra com per gestionar tots els ingressos i despeses que generaran aquests pisos mentre nosaltres en tinguem la cessió."

La Fundació Hàbitat3 ha aportat una manera de fer que era molt nova a tot l'Estat i que té molta tradició a molts països com França o el Regne Unit, on les Housing Associations o gestores privades sense ànim de lucre ja fa molts anys que gestionen els parcs públics amb molta proximitat amb els llogaters.

Carme Trilla assegura que aquesta manera de fer és molt necessària i que fa temps que parlen amb el ministeri i amb la Generalitat perquè copiïn aquest model, ja que descarrega pressió sobre el sector públic i dona molta agilitat i proximitat. La presidenta d'Hàbitat3 creu que aquest tipus de gestores de pisos socials haurien de tenir facilitats des d'un punt de vista fiscal, d'accés al sòl i de finançament. 

Construcció i rehabilitació d'habitatges

Ara tenen en marxa la construcció de més de 150 nous habitatges a diferents punts de Catalunya: una promoció a Tortosa per fer vint habitatges, una altra al Prat de Llobregat en què es faran 134 pisos, la rehabilitació de tot un bloc a la Barceloneta, al passeig Joan de Borbó, i dos blocs d'Horta-Guinardó on continuaran vivint les famílies que hi ha ara.

A més, també a Horta, demoliran un tercer bloc i faran una casa per a dones amb infants a càrrec. Una història amb un final feliç, ja que els tres edificis els va comprar l'Ajuntament després de saber que un fons d'inversió se'ls volia quedar i expulsar-ne els veïns. 

Per créixer més, es troben amb el problema del sòl i del finançament. Per aconseguir la viabilitat econòmica, necessiten que els ajuntaments els cedeixin el sòl amb dret a superfície, de manera que el terreny sempre serà municipal mentre que l'edifici serà de la fundació a vuitanta o noranta anys.

I per assumir els costos de comprar pisos o fer obres, compten amb l'Institut Català de Finances i amb les subvencions públiques, que han anat sortint dels Fons Next Generation i de la mateixa Generalitat.

Inversió en projectes d'Hàbitat3

També creuen que s'han d'explorar nous camins, com els fons d'impacte social. Una via molt desconeguda a l'Estat, però que ja està finançant diversos projectes a altres països com el Regne Unit. Segons Albert Ferrer, director de la Fundació, estan buscant empreses i entitats que vulguin fer una inversió en projectes d'Hàbitat3 sense buscar només una rendibilitat econòmica sinó també una rendibilitat social dels diners que inverteixen.

De fet, dos projectes que estan en marxa a Barcelona es podran fer gràcies a un inversor privat que ha volgut apostar per aquest tipus de projectes. Són els 36 habitatges de lloguer social que es faran a l'antic gimnàs Sant Pau, i els 47 que es faran a l'antiga fàbrica de La Sibèria al Poblenou. 

Tots dos terrenys són de l'Ajuntament de Barcelona, mentre que la gestió dels pisos la farà Hàbitat3. Més de vuitanta pisos es faran gràcies a un inversor privat que ha confiat en la viabilitat del projecte i que accepta rebre menys rendiment a canvi de contribuir a solucionar el problema de l'habitatge.

Com explica el director d'Hàbitat3, més inversió en prevenció estalviaria molts i molts diners a la llarga: 

"Al final, per cada euro que dediques a l'habitatge, te n'estalvies molts en sanitat, en habitatge transitori, com pensions. En tots aquests costos ocults que no es veuen, però que existeixen i que són molt més elevats que invertir en solucions sòlides en habitatge."

Segons Carme Trilla, aquesta prevenció seria la clau. "No estudiar aquest problema des del començament fins al final i veure que es podria fer d'una altra manera és aberrant". 

"Estem creant malestar en els propietaris, en els inquilins, en les persones que es queden al carrer, en els serveis socials municipals i les entitats que, finalment, han de resoldre un problema dels ajuntaments, i amb uns recursos públics que segurament s'utilitzarien molt més racionalment si talléssim el problema d'origen i no després de no sé quants anys de periple. Això no respon a cap racionalitat social ni econòmica."

També es troben un altre coll d'ampolla, i és que després d'ajudar moltes famílies a remuntar gràcies al seu acompanyament es troben que no poden marxar perquè no hi ha pisos assequibles al mercat. Un obstacle perquè hi hagi rotació als seus pisos: "Nosaltres ajudem a pujar un primer esglaó, però és que el segon ja no existeix," diu Trilla.