"Haití s'enfonsa en el caos": l'ONU alerta de l'escalada de violència entre bandes armades

La situació a Haití és cada vegada més cruenta i políticament més inestable. La violència de les bandes armades ha deixat enguany ja més de 4.500 víctimes mortals i més de 2.000 ferits. El cap de drets humans de les Nacions Unides, Volker Turk, considera que la xifra real és molt més elevada i que només la setmana passada, a la capital, Port-au-Prince, van morir més de 150 persones, també en barris fins ara considerats segurs. En un comunicat, adverteix que la inestabilitat del país va en augment:

"L'últim empitjorament de la violència a la capital haitiana és un presagi del pitjor que ha de venir"

"Cal posar fi ràpidament a la violència de les bandes. No s'ha de permetre que Haití s'enfonsi encara més al caos", explica Turk, que assegura que la majoria de les morts a la capital es deuen als atacs simultanis i aparentment coordinats de les bandes i els tirotejos amb la policia. Denuncia que han augmentat també els linxaments col·lectius.
 

Port-au-Prince, assetjat

La situació s'ha intensificat dràsticament des de l'11 de novembre per la lluita d'una aliança de bandes, Viv Ansanm, liderada per Jimmy Cherizier, conegut com a Barbecue. Després d'ajudar a derrocar al febrer l'exprimer ministre, Ariel Henry, al febrer, intenten ara controlar la capital haitiana. En aquests moments, es considera que ja tenen sota el seu poder més del 80% de la ciutat.

La Força Multinacional de Suport, liderada per tropes de Kènia, està al país des del juny per reforçar la policia haitiana i ajudar a restablir l'ordre, però és incapaç de protegir la població civil, objectiu de la violència.

Moltes zones de la capital es troben deshabitades després que la gent hagi hagut de fugir de casa seva. Només en una setmana han marxat 20.000 persones i des de gener, més de 700.000 persones s'han convertit en desplaçats. Turk alerta que Port-au-Prince es troba ara aïllat:

"Els 4 milions d'habitants de Port-au-Prince són pràcticament hostatges, perquè les bandes controlen ja totes les carreteres principals d'entada i sortida a la capital".

S'han tancat també totes les fronteres amb l'únic país amb què limita, la República Dominicana. 

Precisament el govern dominicà ha anunciat que ja està gairebé acabada la primera fase de la construcció del mur fronterer entre els dos països que comparteixen l'illa d'Hispaniola.

El Ministeri de Defensa de la República Dominicana justifica el projecte per seguretat i com una manera de frenar la migració irregular i de controlar el tràfic de drogues i armes.

Des de l'octubre, el govern ha activat un programa de deportació massiva d'haitians en situació irregular.   

El veto de la Xina i Rússia  

Les autoritats d'Haití reclamen que les Nacions Unides transformin l'actual missió internacional de seguretat en una missió oficial de manteniment de la pau de l'ONU, que permetria aportar més recursos per fer front a l'escalada del conflicte. Monica Juma, assessora presidencial de seguretat nacional de Kènia que dona suport a la petició, al·lega que en la missió actual només s'ha desplegat una part de les tropes compromeses i menys de 100 milions de dòlars. De fet, va arribar al país caribeny amb retard, al juny, i infradotada de recursos.

És l'argument de diversos diplomàtics en el Consell de Seguretat de l'ONU, al qual s'oposen Rússia i la Xina, potències amb poder de veto. Ho justifiquen perquè consideren que per a la conversió de la missió, Haití hauria de gaudir actualment d'una "pau més consolidada".   

Falta d'aigua i aliments

Les Nacions Unides adverteixen també que s'agreuja la crisi humanitària al país, per la falta d'aliments, aigua i la perillosa propagació de malalties infeccioses, precisament en un moment en què el sistema sanitari ja està al límit. Els treballadors humanitaris són també, segons l'ONU, objectius dels atacs i les amenaces de les bandes.

L'Organització Metges Sense Fronteres ha anunciat que suspèn l'activitat a l'àrea metropolitana de Port-au-Prince per la violència i les amenaces de les forces policials haitianes contra els pacients i el personal sanitari.

Als cinc centres que té a la capital, Metges Sense Fronteres atén setmanalment més d'un miler de pacients ambulatoris i una cinquantena d'infants en situació d'emergència, a més de víctimes de violència sexual. L'ONG lamenta en un comunicat haver hagut d'aturar l'assistència per falta de seguretat:

"Som a Haití des de fa més de 30 anys i lamentem profundament prendre aquesta decisió, en un moment en què els serveis de salut mai no havien estat tan limitats per a la població haitiana."

Experts en sanitat, com l'assessor haitià Jean "Bill" Pape, adverteix al Consell de Seguretat  les Nacions Unides que si la situació no canvia, la població serà massacrada.

"Si no es feu res, l'alternativa serà un genocidi massiu que ja ha començat i que només vostès són capaços de prevenir".

Tornen els vols al nord d'Haití

L'Administració Federal d'Aviació dels Estats Units ha modificat la prohibició de volar cap a Haití a les aerolínies dels Estats Units, però només a certes destinacions del nord del país. La setmana passada van quedar anul·lats després que les bandes armades ataquessin a trets tres avions comercials.

L'agència nord-americana ha informat que mantindrà la prohibició de volar a la capital des dels Estats Units fins el 12 de desembre.

Si voleu més informació sobre Haití podeu recuperar el Mapamundi "Haití, un país en guerra":