"Han fet molt tard": els supervivents de suïcidis reclamen concrecions al pla de govern

"Totes les morts per suïcidi podrien ser evitables. Això, a nosaltres ens fa mal, perquè amb els nostres familiars no hi hem sigut a temps".

Són les paraules de la Cecília Borràs. Va perdre el seu fill per suïcidi l'any 2009. Va ser una situació totalment imprevista.

Des d'aleshores, la seva lluita per visibilitzar el suïcidi, trencar tabús i aconseguir compromisos de les administracions ha estat incansable.

Ella i el seu equip de Després del Suïcidi Associació de Supervivents (DSAS), han ajudat més de 3.000 persones supervivents, un 64% derivades pels mateixos professionals de la salut. I ho han fet de manera totalment voluntària.

"Les entitats necessitem un reconeixement. No podem seguir funcionant a base del voluntariat. Cal plantejar una professionalització", reivindica.

Un pla de prevenció llargament esperat

"Està molt bé aquest pla, segurament està fet amb les millors intencions, però no vull que quedi en paper mullat".

És la por de la Míriam. La seva germana Anna va morir l'any passat per suïcidi. Durant aquest temps s'ha sentit molt sola.

"Hauria agraït que la psicòloga que em va atendre el primer dia m'hagués trucat al cap d'un temps. No vull culpar ningú, possiblement és un problema estructural".

Borràs assenyala que li arriben casos de persones a qui al centre de salut mental els dona hora a tres mesos vista.

"És molt difícil que una persona pugui tenir esperança en algun tipus d'ajuda quan veus que arribarà a tan llarg termini. Així no anem bé".

Des de l'entitat Després del Suïcidi, Borràs ha ajudat el Departament de Salut a elaborar un pla que defineix com a robust.

Però alerta que ara cal que les inversions es concretin amb contractacions de nous professionals i una potenciació de l'atenció comunitària, directa als domicilis.

Li pot passar a tothom

El 2020 van morir a Catalunya, per suïcidi, 548 persones. Aquest any, amb l'augment de temptatives sobretot en joves, han saltat totes les alarmes.

"Les persones quan venen a l'entitat em diuen: ‘Som una família normal!'", explica Borràs, que identifica que encara hi ha una percepció molt esbiaixada del suïcidi. "Sí, ho sé, els responc".

Des de Després del Suïcidi creuen que les persones mortes cada any en aquestes circumstàncies en són moltes més, i que en realitat la xifra arribaria a les 800, entre caigudes, ofegaments o sinistres que es computen com a accidents.

La Míriam posa en valor els grups de suport que han activat, des de fa anys, persones com la Cecília Borràs.

"M'agrada perquè no és un grup de dol. És un grup d'acompanyament on s'estableix un vincle. I aquest vincle et fa estar bé amb tu mateix".

Demana, però, que les accions vagin molt més enllà. No només donar suport econòmic a les entitats sinó activar tan de pressa com sigui possible campanyes de publicitat en ràdios i televisions com les que es fan amb els accidents de trànsit.

O més incidència en les escoles i instituts. Totes dues coincideixen a assenyalar que la majoria de les morts per suïcidi són evitables si s'hi dediquen els recursos necessaris i es millora la detecció de les conductes suïcides.

"Que s'executi bé i amb la seriositat que requereix", demana la Míriam sobre el nou pla del govern. "Han fet molt tard".