EN DIRECTE | Eleccions Estats Units 2024: Harris o Trump, el dilema dels estatunidencs per als pròxims quatre anys
Amb màxima igualtat a les enquestes, 244 milions de persones han de decidir si prefereixen fer Kamala Harris la primera presidenta de la història del país o si tornen a confiar en el lideratge de Donald Trump
Kamala Harris o Donald Trump. L'obertura dels primers col·legis electorals marca l'inici d'una jornada electoral als Estats Units en què 244 milions de persones han de decidir qui viurà a la Casa Blanca els pròxims quatre anys.
Els comicis arriben després de setmanes de màxima igualtat a les enquestes. A hores d'ara no és clar qui arribarà als 270 delegats necessaris per ser elegit president: si la vicepresidenta demòcrata o l'expresident republicà. 270 és la xifra clau perquè al Col·legi Electoral hi ha 538 compromissaris i el guanyador n'ha d'aconseguir més de la meitat.
Donald Trump ha votat aquest dimarts de forma presencial en un recinte electoral de Palm Beach, a Florida, acompanyat de la seva dona Melania. L'aspirant republicà ha afirmat que aquesta nit serà "una gran victòria" i, segons ha avançat el New York Times, seguirà l'escrutini amb Elon Musk, propietari d'SpaceX i Tesla.
Kamala Harris, en canvi, ja va votar fa dos dies per correu, enviant la papereta a Califòrnia. La vicepresidenta ha concedit durant aquest dimarts diverses entrevistes a emissores de ràdio locals de Pensilvània i Geòrgia, estats clau en aquestes eleccions.
Segons la seva agenda oficial, passarà la nit electoral a la Universitat de Howard, institució històrica per a estudiants afroamericans on va estudiar.
Incidents durant la jornada
Des de l'obertura dels primers col·legis electorals, el flux de votants ha estat constant. Tot i que a la majoria d'estats la jornada electoral s'està desenvolupant amb normalitat, s'han registrat alguns incidents.
A Geòrgia hi ha hagut diverses amenaces de bomba contra almenys dos centres de votació. Poques hores després, el govern de l'estat ha dit que eren falses i obra d'un "actor estatal estranger", concretament de Rússia.
En un altre estat clau, Pensilvània, hi ha hagut problemes en el programari de les màquines que llegeixen les paperetes, cosa que ha obligat a allargar dues hores la votació al comtat de Cambria.
Els primers col·legis tancaran a les 18.00 hora local a Indiana i Kentucky, i la resta d'estats els seguiran de manera esglaonada.
Quan sabrem qui ha guanyat les eleccions?
Aquest dimarts a la nit, els mitjans de comunicació nord-americans no mostraran resultats definitius, sinó unes estimacions de vots a partir d'enquestes a peu d'urna i el recompte de vots.
Tot i que les projeccions acostumen a encertar el resultat i s'acaba la nit sabent qui és el nou president dels EUA, enguany les enquestes pronostiquen uns resultats molt ajustats. Tan ajustats que fins i tot es contempla l'escenari d'un empat.
Per tot plegat, és probable que calgui esperar fins al final del recompte definitiu per saber del cert qui serà el pròxim president. Fa quatre anys, per exemple, es va trigar 48 hores.
Unes eleccions insòlites
En cas que l'escollida sigui Harris, seria la primera dona que arriba a la Casa Blanca, després que 45 homes hagin ocupat el càrrec. En canvi, si el vencedor és Trump, per primera vegada un expresident tornaria a ser escollit després d'haver deixat el càrrec; un president --recordem-ho-- que ha estat envoltat d'escàndols, condemnes i processos judicials.
Aquí podràs seguir com avança l'escrutini i quin dels dos candidats obté més suports:
I aquí qui serà el guanyador a cada estat:
La batalla pels "swing states"
Dels 50 estats, a molts no hi ha gens d'incertesa i ja és clar qui hi guanyarà. La partida, doncs, es decidirà en els anomenats "swing states", un concepte que es podria traduir per "estats frontissa" o "estats pèndol". Són els més disputats i acaben decantant la balança per un candidat o l'altre. En aquestes eleccions, bàsicament, són set: Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin.
Durant molts anys, el "swing state" per excel·lència va ser Ohio: qui hi guanyava, arribava a la Casa Blanca. De fet, entre el 1964 i el 2016, el candidat que s'imposava en aquest estat de la regió dels Grans Llacs era el president.
Aquesta tradició es va trencar fa quatre anys, quan hi va guanyar Trump però qui va ser escollit va ser Biden. Quatre anys després, ningú l'assenyala com a "swing state" i sembla clar que Ohio tornarà a votar republicà.
De la repetició de les últimes presidencials a la retirada de Biden
La cursa fins a la jornada electoral no ha estat gens habitual. En un principi, Biden i Trump havien de repetir el duel de fa quatre anys perquè tots dos es van imposar en les primàries dels respectius partits. Però finalment no ha estat així.
Després del primer debat entre tots dos, en què el candidat republicà va guanyar clarament, diverses veus van començar a demanar a Biden que es retirés. El 21 de juliol, mentre estava confinat per covid, Biden va anunciar que es retirava quan faltaven pràcticament cent dies per a les eleccions.
Des d'un primer moment, Biden va apostar per Kamala Harris com a candidata, però l'actual vicepresidenta va necessitar reunir els suports necessaris per ser nominada candidata, en la convenció demòcrata que es va fer a Chicago a finals d'agost.
