Has estat víctima d'una estafa? Com pots desgravar les pèrdues a la declaració de la renda

Cada any, milers de ciutadans són víctimes d'estafes, especialment telefòniques i en línia. Aquestes pèrdues de capital es poden incloure en la declaració de la renda com a "pèrdues patrimonials deduïbles", però cal tenir en compte diversos supòsits.

Segons la llei de l'IRPF, es consideren pèrdues patrimonials les que suposen una disminució real del patrimoni del contribuent. Per tant, les pèrdues provocades per una estafa hi encaixen sempre que s'acreditin correctament, justificant el robatori i la quantitat sostreta.

Miguel Angel Mayo, tècnic d'Hisenda a Catalunya, recomana recopilar tota la documentació relacionada amb l'estafa. En el cas de les digitals, això pot incloure correus, missatges de text o altres tipus de comunicacions a més dels extractes bancaris on es detalli l'import i el destinatari de les transaccions.

Un altre dels requisits per poder desgravar les pèrdues és que la persona estafada hagi interposat una denúncia i, si ha derivat en un procés judicial, que aquest hagi acabat. Moltes vegades, especialment quan no es coneix l'autor de l'estafa, no s'arriba a iniciar cap procés. En aquests casos, presentar la denúncia és suficient.

Quin tipus d'estafes puc desgravar?

Segons Mayo, es pot desgravar tot allò que suposi una pèrdua de patrimoni: des d'un robatori o un incendi a casa o al cotxe, fins a qualsevol mena d'estafa. Cada any es denuncien milers de casos en què els estafadors obtenen dades personals de les víctimes a través de trucades o missatges de text.

Un altre exemple molt comú són les suplantacions d'identitat, com l'ús fraudulent de targetes bancàries, sempre que el banc no ens hagi retornat els diners. 

Les inversions en plataformes falses o les criptoestafes es poden reclamar si després de la denúncia no hem pogut recuperar els diners. Els fraus en compravendes o les compres fantasma també computen com a pèrdues patrimonials. És, per exemple, quan comprem un producte que no arriba mai perquè l'empresa no existeix o ha tancat. 

Soc a temps de reclamar?

La pèrdua s'ha d'imputar durant l'exercici fiscal en què ha passat l'estafa. És a dir, si es va produir el 2024, s'ha d'incloure en la declaració de la renda del 2025.

Cal tenir en compte que les declaracions tributàries prescriuen al cap de quatre anys. Per tant, no podem desgravar cap estafa produïda abans del 2020.

En cas que hagi passat, per exemple, el 2022, ho podem reclamar mitjançant una declaració complementària a la declaració de la renda del 2023. 
 

Em tornaran tots els diners?

Si bé no hi ha cap límit de la quantitat que una persona pot reclamar, Hisenda no retorna els diners d'una estafa. Les pèrdues patrimonials només poden compensar-se amb guanys patrimonials obtinguts durant el mateix exercici fiscal. 

Això vol dir que, si no tenim beneficis patrimonials --obtinguts, per exemple, per la venda d'un pis o per inversions en borsa o criptomonedes--, no ens serveix de res desgravar-nos aquests diners. 

Tot i així, és important que registrem la pèrdua perquè, encara que no la puguem desgravar, es mantindrà a la declaració durant quatre anys. Per tant, si en alguna de les tres declaracions següents tenim guanys, podrem compensar-los amb les pèrdues anteriors.