Hasél a la presó: ressò internacional d'un cas excepcional en altres països europeus

La detenció i empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél per enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia ha trobat ressò a la premsa internacional.

Un cas com el del cantant, condemnat pel contingut de les seves cançons i tuits, seria improbable o, fins i tot, excepcional en alguns països del nostre entorn. No n'hi ha gaires precedents a Alemanya ni al Regne Unit, mentre que a França va desaparèixer el delicte d'ofensa al cap de l'Estat i, als Estats Units, la llibertat d'expressió és sagrada i està molt protegida.

Reuters i France-Presse, dues de les principals agències de notícies mundials, han recollit la notícia. La primera incideix en el fet que desenes de policies han entrat a la Universitat per endur-se'l, mentre que AFP explica que el músic s'hi havia fet fort després d'una sentència controvertida:

Dozens of Spanish police stormed a university and arrested a rapper who had barricaded himself inside after being sentenced to jail on charges of glorifying terrorism and insulting royalty in his lyrics https://t.co/m1Lt3wT4Wr

— Reuters (@Reuters) February 16, 2021

Spanish police have arrested rapper Pablo Hasel, who barricaded himself inside a university after he was controversially sentenced to nine months in jail over a string of tweetshttps://t.co/uljbF0Mafb pic.twitter.com/5sE3eXeLRR

— AFP News Agency (@AFP) February 16, 2021

Al Regne Unit, el diari The Guardian ha inclòs la notícia a la portada de l'edició digital i explica que el 2018 ja es va condemnar Hasél per cançons i tuits que vinculaven jutges amb els nazis o que es referien al rei Joan Carles I com a "cap de la màfia".

Spanish police storm university in Lleida and arrest fugitive rapper https://t.co/ybvk8tzowa

— The Guardian (@guardian) February 16, 2021

La cadena Sky News, que també ho recull en portada, comenta que se l'ha detingut després d'aquestes 24 hores de tancament a la Universitat:

Pablo Hasel: Spanish rapper arrested after 24-hour police standoff for evading prison https://t.co/tb0csyevry

— Sky News (@SkyNews) February 16, 2021

La BBC dedica un petit espai a Hasél a la portada. A la notícia hi comenta que el raper ha passat un dia tancat a la Universitat amb un grup de seguidors i, dues hores després de l'entrada dels Mossos d'Esquadra per la força, la policia s'ha endut Hasél cridant "mort a l'estat feixista".

Al Jazeera segueix un patró similar i destaca en el titular que es tracta d'un "cas sobre la llibertat d'expressió".

I a l'italià La Repubblica, la detenció de Hasél obre la secció d'internacional i recull que 200 personalitats del món de la cultura, com ara Pedro Almodóvar, Javier Bardem o Fernando Trueba, van sortir en defensa del raper.

A Alemanya, condemnes entre bandes neonazis

A Alemanya, els límits de la llibertat d'expressió i d'opinió topen amb delictes relacionats amb les amenaces contra la integritat física de les persones, l'apologia de l'odi o la vulneració del dret a la intimitat. Aquesta va ser la raó per la qual el cantant neonazi alemany Michael Regener va entrar a la presó el 2003, per exemple.

Més recentment, però, fa dos anys, dos rapers alemanys d'arrels àrabs van utilitzar frases com "Estic preparant un altre Holocaust amb un còctel Molotov" o "Tenim els cossos més definits que un presoner d'Auschwitz." Es van suspendre uns premis en senyal de protesta i es van cursar denúncies, però res més.

Al Regne Unit no existeix el delicte

Al Regne Unit no hi ha tipificat cap delicte en concret en relació amb la llibertat d'expressió i l'honor de la família reial. L'any 1977, els Sex Pistols van publicar la seva cançó "God Save the Queen" ("Déu salvi la reina"), parlant de feixisme i afirmant que la monarca no era un ésser humà. Tot i que la BBC va censurar-la, el grup no va haver de passar pels tribunals.

Pel que fa al terrorisme, des dels atemptats de Londres del 2005, la llei britànica preveu com a delicte la glorificació d'actes terroristes. Puntualitza que les afirmacions que es qüestionin han de recollir aquests actes com a conductes per imitar. En el seu moment, organitzacions de defensa dels drets fonamentals van denunciar que això representava un atac a la llibertat d'expressió.

A França no existeix l'ofensa al cap d'estat

A França, diversos juristes coincideixen que una condemna per injúries a un mandatari estatal és improbable. El delicte d'ofensa –no d'injúria– al cap d'estat va caure del Codi Penal el 2013, després d'una sentència d'Estrasburg que el considerava contrari als drets humans, si bé és cert que en aquest país, d'ençà el 1992, 15 rapers han estat condemnats per altres raons relacionades amb la transgressió de la llibertat d'expressió, cinc d'ells després de la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans. L'últim cas va ser el novembre passat, amb pena de presó inclosa.

A França es preveu la presó per a casos greus, com. per exemple. per missatges a les xarxes socials que atemptin contra la integritat d'una persona o afirmacions considerades apologia del terrorisme. Tot i que, en alguns casos, aquest tipus de delictes prescriuen un any després d'haver-se comès.

A finals de novembre, un jove raper de 18 anys de Seine-et-Marne, a una hora de París en cotxe, va ser condemnat a 15 mesos de presó per afirmar en un vídeo musical "esquarterem com a Samuel Paty, sense empatia", davant d'una munió de matxets i serres. Paty era un professor francès decapitat l'octubre passat per mostrar unes caricatures de Mahoma a classe.

La llibertat d'expressió, sagrada als Estats Units

Fora d'Europa, un cas paradigmàtic és el dels Estats Units. Si un dret és especialment sagrat allà és el de la llibertat d'expressió i opinió. Garantit per la Constitució i reforçat per nombroses sentències del Tribunal Suprem, en aquest país es pot dir pràcticament de tot sense por de les represàlies o conseqüències per part de l'Estat o la justícia. I això permet, per exemple, fer en públic comentaris racistes, masclistes, falsos o, per descomptat, ofensius amb el poder; i aquí els artistes estan especialment protegits.

Hi ha unes quantes excepcions a la llibertat d'expressió; la més important, la que prohibeix que algú provoqui o inciti a la violència de manera explícita i immediata.