Haver tingut un virus del refredat comú reduiria la gravetat de la Covid i la mortalitat

Investigadors nord-americans demostren que en persones que els darrers anys han tingut altres coronavirus, com els del refredat, la Covid és més lleu i el percentatge de mortalitat és molt menor
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Haver patit un refredat comú podria estar relacionat amb una Covid més lleu i amb una menor mortalitat pel SARS-CoV-2. Així ho assenyala el primer estudi clínic que ha examinat aquesta hipòtesi.

L'ha dut a terme un equip de la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston liderat per Manish Sagar. S'ha publicat en el Journal of Clinical Investigation

Hi ha quatre coronavirus que provoquen el refredat comú. Algunes observacions clíniques havien fet pensar que haver-ne tingut algun preparava el sistema immunitari per fer front al SARS-CoV-2 i que la infecció fos més lleu.

Fins i tot era una de les hipòtesis per explicar per què els infants solen agafar la Covid més lleu. La raó podria ser que es refreden més sovint i això els doni certa protecció.


Creaur dades d'infeccions amb coronavirus

Per esbrinar-ho, els investigadors van analitzar els registres de pacients atesos en el Centre Mèdic de Boston entre el 2015 i el 2020. Buscaven persones que haguessin passat un test de PCR que detecta diversos bacteris i virus, inclosos els quatre coronavirus del refredat comú.

En total, van trobar 15.928 pacients que havien passat almenys un d'aquests tests. Entre aquests, només 875 havien donat positiu per algun coronavirus i als altres 15.053 no se'ls havia detectat. Com que es tracta de coronavirus endèmics -eCOV- als primers els van anomenar eCOV+ i als segons eCOV-.

El següent pas va ser buscar, dintre d'aquest gran grup, els que havien tornat a l'hospital i havien donat positiu per SARS-CoV-2. En van trobar 1.812 que havien donat positiu en una PCR entre el 12 de març i el 12 de juny.

Ara ja tenien un grup de persones que havien patit Covid i sabien quines havien estat infectades anteriorment per algun coronavirus i quines no.

Creuant les dades, van poder constatar que la taxa d'infecció no diferia entre els eCOV+ i els eCOV- i que, per tant, haver tingut un coronavirus anteriorment no protegia de la infecció amb l'actual.

On sí que hi havia diferències era en la progressió de la infecció. Així, el percentatge dels que van anar a unitats de cures intensives era molt més baix entre els eCOV+ que entre els eCOV-. I entre els primers també n'hi havia menys que necessitaven ventilació mecànica.

Finalment, també hi havia menys morts per Covid entre els primers. Dels eCOV+, que ja havien tingut algun coronavirus, en van morir el 4,8%. En canvi, entre els que no n'havien tingut mai, els eCOV-, el percentatge de morts va ser del 17,7%, gairebé quatre vegades més.

La conclusió dels investigadors és aquesta:

"Les nostres observacions suggereixen que la resposta immunitària preexistent contra coronavirus humans endèmics pot mitigar les manifestacions clíniques de la infecció per SARS-CoV-2".

 

Respostes pendents

Si els investigadors pensen en els coronavirus del refredat comú és perquè són molt usuals i també poden causar pneumònia. A més, comparteixen semblances amb algunes proteïnes del SARS-CoV-2.

L'estudi, doncs, confirma una hipòtesi, però també deixa moltes respostes pendents. En primer lloc, per quin mecanisme es produiria aquesta protecció?

Una causa podria ser la immunitat heterotípica. Es produeix quan infeccions en els pulmons o el nas deixen una memòria en el sistema de defensa que permet atacar altres coronavirus.

Es tracta d'una immunitat creuada –una infecció amb un coronavirus proporciona defenses contra altres coronavirus diferents. Falten més investigacions per comprovar-ho.

Investigadors alemanys ja havien descobert que una de cada tres persones sense exposició prèvia al SARS-CoV-2 tenien cèl·lules T auxiliars capaces de reconèixer el nou coronavirus, degut a que el SARS-CoV-2 comparteix similituds estructurals amb el coronavirus del refredat comú. El treball es va publicar a finals de juliol a la revista Nature.

Queden també altres qüestions per resoldre. Una és si tots els coronavirus del refredat aporten certa protecció o només ho fa algun o alguns. Una altre és saber quant pot durar aquesta protecció.

En tot cas, l'estudi és un pas més per esbrinar alguns detalls que no deixen de sorprendre en aquest virus de comportament tan especial com és el SARS-CoV-2.
 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut Recerca científica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut