Jordi Bertomeu, el català escollit pel papa per perseguir la pederàstia i les sectes a l'Església

"Qui l'ha fet, que la pagui. No pot continuar com a bisbe algú que ha sigut negligent amb els abusos comesos a la seva diòcesi". D'aquesta manera s'expressa Jordi Bertomeu, membre de la cúria vaticana i enviat en missions especials del papa Francesc, mort aquest Dilluns de Pasqua. 

Té aquesta dedicació des que l'any 2018 el mateix Papa li va encomanar les primeres investigacions. Ha recorregut Xile, el Brasil, Mèxic, Bolívia, Polònia o l'Argentina, entre altres països, per identificar els culpables de pederàstia, abusos sexuals, físics o psicològics. 

I ara acaba de concloure el que segurament ha estat l'assumpte més complex que ha hagut d'afrontar: la dissolució del grup ultraconservador Sodalicio de Vida Cristiana i tres congregacions germanes més. 

"Han sigut una secta abusiva on hi havia un guru i tota una sèrie de gent al seu voltant que gairebé tots han resultat ser uns abusadors sexuals, de consciències...", sentencia Bertomeu. 

Fent tàndem d'investigadors amb l'arquebisbe de Malta, Charles J. Scicluna, han completat dos anys de recerca i d'entrevistes amb desenes de víctimes. I la seva conclusió és que no hi havia cap altra opció que el tancament de la congregació. 

"El grup havia nascut malalt des de l'arrel", conclou Bertomeu.

L'investigador català del papa Francesc

Alguns mitjans de comunicació l'han descrit com l'agent 007 del Vaticà o el James Bond del papa Francesc. Natural de Tortosa (1968), li preguntem a l'inici de l'entrevista que concedeix a TV3 com definiria la seva feina. "Som una mica com l'Audiència Nacional en temps de terrorisme a Espanya". 

Habitualment allunyat del focus mediàtic, admet que aquesta serà una de les últimes entrevistes que farà, poc abans de retornar a Roma, on resideix de manera habitual. "Els oficials treballem sempre per sota el radar". 

S'ocupa de missions categoritzades com a "especials", un qualificatiu que crida l'atenció. "Moltes vegades parlem de xarxes criminals multinacionals que superen molt, moltíssim, la capacitat del bisbe del lloc". 

Entre altres investigacions, Bertomeu s'ha encarregat, per exemple, de la que es va dur a terme a Bolívia per esclarir la implicació d'alguns jesuïtes en delictes de pederàstia. 

"On jo treballo, rebem notícies preocupants de molts llocs del món, de moltes associacions i grups", explica el religiós, tot i que lamenta que no arriben a poder investigar tot el que voldrien.

Durant la conversa reitera, amb diferents paraules, que "l'Església no pot continuar sent sorda a tanta víctima que hi ha al seu voltant". I recorda com va començar la darrera investigació, la del Sodalicio:

"Vaig anar a la residència del Papa a Santa Marta, i en una audiència privada amb el Sant Pare, ens va dir: vull que es faci una investigació al Sodalicio i vull que la facin vostès".

Abusadors dins l'Església

La llista de càstigs que les víctimes relaten patir dins el Sodalicio és extensa. Aguantar cera calenta damunt la pell, llançar-se al mar de nit entre roques, dormir un mes sencer en unes escales o haver d'engolir menjar després de llançar-lo al vàter. 

"Era un horror veure que allà s'havia establert una formació paramilitar", relata Bertomeu. "El que havia volgut el fundador, Luis Fernando Figari, era formar un partit filofalangista, una falange espanyola a la peruana l'any 1971".

L'investigador del Vaticà explica que de seguida va percebre la gravetat dels fets. "Recordo especialment tres víctimes del Sodalicio que eren zombis. Tenien la mirada completament perduda, eren gent profundament danyada". 

Fa servir el qualificatiu "esclaus de Figari", en referència al títol del llibre "Meitat monjos, meitat soldats", on els periodistes Pedro Salinas i Paola Ugaz recullen el testimoni d'una trentena de víctimes dels líders del Sodalicio. 

"Si tenien la desgràcia de trobar un superior que, a més d'estar ideologitzat i fanatitzat, era un sàdic, realment la seva vida estava en perill", relata Bertomeu. "Allà no hi havia la mà de Déu per enlloc". 

La cúpula actual del Sodalicio ha difós un comunicat en què demana perdó a tota l'Església i a la societat en general pel dolor causat. Fins ara, han reconegut i indemnitzat algunes de les víctimes.

Un possible frau de 1.000 milions de dòlars 

El capítol financer omple força pàgines en la història del Sodalicio i en la recerca que n'ha fet el Vaticà. Ha implicat, de fet, diversos dicasteris i especialistes en "tècnica financera elevada".

El punt de partida, uns cementiris privats vinculats als líders del grup, i que segons el relat de la investigació, van ser inscrits al Concordat del Perú perquè d'aquesta manera no paguessin impostos. 

"Comencen, presumptament, a blanquejar diners i a fer evasió fiscal", relata Bertomeu. "I van generant tants beneficis que necessiten constituir societats  "offshores"  a les Illes Verges britàniques, al Panamà... Fins que, justament després de la publicació dels Papers de Panamà, es veuen forçats a traslladar-les als Estats Units".

Per aquest motiu, ara el Vaticà vol traslladar tota la documentació que ha recopilat a la Justícia nord-americana. Quantifiquen el possible frau en 1.000 milions de dòlars, però creuen que aquests diners no es recuperaran. 

"Aquí hi ha molt de patrimoni, gairebé la totalitat, que s'ha generat de manera fraudulenta, presumptament insisteixo, i que està en mans privades. Això farà molt difícil ara poder recollir béns per poder pagar les víctimes".

"L'Església ha encobert delictes"

La carpeta del Sodalicio encara no s'ha tancat del tot per a Bertomeu. El papa Francesc li havia encomanat la tasca d'executar el tancament de la congregació principal, les dues branques femenines i un moviment que aplega més de 25.000 persones. 

"Fins ara he sigut investigador, ara he de ser liquidador... Sento que m'ha caigut un pes damunt bastant potent", admet el tortosí, que també constata el "neguit" que ha sentit durant aquests dos anys, "posant la mà dins de països perillosos en un grup mafiós".

Tot i la mort del Papa, però, Bertomeu explica que es veu amb forces per seguir amb aquestes missions. I que amb el nou Papat que pugui venir a partir d'ara, se segueixi amb la línia d'investigacions marcada per Francesc.

"Hem arribat tard, però em sento molt bé quan les víctimes s'atansen i et tracten com a amic". 

I reitera que l'Església ha de fer autocrítica. "Estem obligats a tenir uns estàndards de qualitat, de transparència, de prevenció molt més alts. Hi estem obligats i si no sabem fer-ho, n'aprenem. L'Església ha encobert i està encobrint delictes, i això ens ho hem de fer mirar".

Sobre més tancaments d'altres congregacions en el punt de mira, aventura a pronunciar-se: "Sí, és previsible que es puguin donar. Perquè la intuïció i les notícies que ens arriben són preocupants".