Drets Socials reclama el retorn de 7.500 euros de mitjana a milers de beneficiaris d'ajudes
Drets Socials xifra en unes 8.500 les persones a les quals s'ha reclamat per carta que retornin una part de la renda garantida que haurien rebut indegudament.
Un cas que ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio" i que fins a finals d'any podria afectar un miler de persones més a Catalunya.
El secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha avançat que els imports per retornar, de mitjana, són d'uns 7.500 euros, i ha detallat que la reclamació es produeix "fonamentalment per dos errors".
El primer, que hi ha persones beneficiàries que van comunicar un canvi en la seva situació personal i econòmica i la Generalitat ha trigat uns mesos a certificar-ho, motiu pel qual ara reclama el retorn dels pagaments que s'han fet aquests mesos.
Per altra banda, també hi ha casos de beneficiaris que no van comunicar el seu canvi de situació personal i econòmica, i per això ara se'ls reclamen els diners que no els corresponien.
Segons Moreno, la Generalitat treballa per solucionar aquest problema i que en un futur no s'hagi de "carregar sobre l'esquena de les famílies vulnerables el pes d'una administració que no ha actuat amb celeritat".
Això, a la pràctica, voldria dir que el ciutadà no hagi de presentar la documentació i que les administracions disposin del mecanisme necessari per detectar els canvis dels beneficiaris.
Tal com ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio", la sindicatura de greuges té oberts un centenar d'expedients sobre aquesta qüestió i la síndica ha obert una actuació d'ofici per aclarir els fets i determinar quina responsabilitat hi té l'administració.
L'actuació encara no s'ha conclòs, però la síndica ja avança que tot es podria deure a una mala praxi de l'administració. "Hi ha decisions errònies de l'administració, a causa de no haver utilitzat tota la informació al seu abast per definir el pagament", explica el responsable de serveis socials de l'ens, Jordi Sánchez.
El cas de la Maria
El cas l'ha destapat "El matí de Catalunya Ràdio" a través de la denúncia de la Maria, que s'ha posat en contacte amb la bústia del programa, al telèfon 636 360 609.
"Fa unes setmanes vaig rebre una carta de la Generalitat on em demanaven que havia de tornar 4.200 euros de l'ajuda que cobro", explicava sobre el seu cas.
El Departament de Drets Socials li reclama aquest import per, suposadament, haver cobrat més diners dels que li pertocaven a través de la renda garantida de ciutadania.
La Maria va rebre una comunicació prèvia en què li asseguraven que, a causa d'un desajust, havia rebut més diners dels corresponents. Des d'aleshores, cada mes tornava una petita quantitat, fins que fa unes setmanes va rebre la notificació reclamant-li els 4.200 euros. La Generalitat li donava només 10 dies de marge per fer al·legacions.
En aquest escenari, la Maria va contactar amb la síndica de greuges de Catalunya, que ja havia rebut altres queixes similars.
Un problema de comunicació?
Per Jordi Sánchez, situacions com aquesta poden deixar la ciutadania totalment indefensa.
"Les administracions es comuniquen entre elles de manera deficitària. La informació d'un departament no és necessàriament compartida amb l'altre"
Una incomunicació que es podria donar entre departaments de la mateixa Generalitat o també amb l'administració central, per la compatibilitat entre la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital, per exemple.
La Maria ho ha patit en primera persona: "El primer que vaig fer va ser contactar amb la Generalitat. Quan em van atendre, no em deien res. Era com si a l'altre costat no hi hagués ningú", resumeix. Sánchez, per la seva banda, assenyala que es tracta d'un perjudici considerable per a persones que estan en situació de vulnerabilitat.
"Les quantitats que es poden haver cobrat de més poden ser baixes, però de manera acumulada es poden convertir en milers d'euros."
Doctrina europea i marc legislatiu vigent
Fons oficials del departament de Drets Socials reconeixen que són conscients del malestar i inconvenients que aquestes cartes poden comportar a famílies vulnerables, però recorden que segons el marc legislatiu vigent les administracions estan obligades a reclamar les devolucions quan es detecten.
Assenyalen que el cas afecta beneficiaris de diverses prestacions i que estan treballant per no provocar més perjudicis als afectats. El Departament, a més, reconeix que la voluntat és explorar totes les vies administratives i legislatives per pal·liar aquesta situació i assegurar que es deixi de produir.
Malgrat treballar-hi amb determinació recorden que els tràmits administratius han de continuar. Paral·lelament, l'actuació d'ofici de la síndica continua el seu curs i Jordi Sánchez recorda què diu la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en casos similars: "Hi ha sentències que de manera molt clara estableixen que les quantitats no es tornin, sempre que els ciutadans hagin actuat de bona fe."