Héctor Ruíz: "S'ha actuat amb presses, però el canvi és necessari" (I)
Més de 29.000 alumnes de 402 centres de Catalunya estudien enguany amb els llibres digitals de Digital-Text. El seu director explica al 3cat24 què suposa la digitalització de l'ensenyament per a les famílies, els professors i el sector editorial tradicional.
Com és l'aprenentatge que proposa Digital-Text (DT)?
Som una empresa que fa llibres de text digitals i l'aprenentatge dels alumnes és tasca dels professors. El que fa Digital Text és una eina per ajudar-los a ensenyar i que els alumnes aprenguin. Els professors poden ensenyar amb eines molt obsoletes -com els llibres de text en paper- o totalment innovadores, com els llibres digitals.
Enguany, són la principal editorial que servirà llibres a 402 centres i més de 29.000 alumnes estudiaran amb ells. Per què creu que les editorials tradicionals no han arribat a temps per competir amb DT?
Fa temps que des de la comunitat educativa s'està demanant un canvi cap al digital, per tots els avantatges que comporta, tant pedagògics com econòmics. No obstant, la indústria del llibre de text compta amb una tradició molt arrelada i no és fàcil plantejar-s'hi un canvi de model de negoci, especialment quan el negoci va bé. És per això que crec que les editorials han preferit no fer el pas fins que ho vegin clar. També és cert que aquest negoci és molt diferent de l'anterior: els llibres digitals són molt més econòmics que els de paper. Per fi el sector editorial està obrint els ulls a la realitat i comença a apostar fort per aquest nou format. I és una sort que aquest canvi el lideri una empresa des de Catalunya. Imagineu què hauria passat si arriba a ser una editorial de fora i no hagués hagut temps de reaccionar a les nostres empreses.
Creu que el motiu d'aquest retard de les editorials tradicionals ha estat perquè han de fer un canvi de model de negoci com ja passa en sector musical i audiovisual?
Sí, a mi em recorda el que va passar amb Kodak quan van aparèixer les càmeres digitals. Per sort, Kodak va acceptar aquest canvi, finalment, i se'n va sortir. Com les càmeres digitals, els llibres de text digitals són molt més rics i fan millor la seva funció que els seus antecessors. I els dos casos són més econòmics els nous formats.
Quan de temps costa crear una matèria d'un curs?
Hi ha una primera part del disseny pedagògic i després ve la producció. Nosaltres vam començar al 2006 amb els primers capítols i els vam provar amb alumnes fa uns anys. Vam fer enquestes i el resultat va ser molt bo. L'octubre del 2007, vam començar la part tècnica, a crear les animacions, la plataforma i la interactivitat que es va estrenar el curs passat.
Amb el Pla Escola 2.0 ja no comprem llibres, sinó llicències. Qui les paga: Educació o les famílies? I s'han de renovar cada any?
El cost de les llicències dels llibres digitals és de 30 euros, la qual cosa dóna accés al paquet de totes les matèries en tres idiomes i a una plataforma educativa. Aquests 30 euros substitueixen els 300 - 400 euros que fins ara paguen les famílies cada setembre pels llibres de text de paper. Si els paga el departament o els pares i les mares dependrà si el centre escolar s'acull a la subvenció de gratuïtat que ofereix Educació. El centre escolar rep uns diners amb els quals pot adquirir els llibres digitals de l'editorial que desitgi. Com que nosaltres hem ajustat la nostra oferta a la quantitat que subvenciona Educació, els nostres llibres són gratuïts per a les famílies. Creiem que aquest model, no obstant, serà seguit per la resta d'editorials.
Creu que el professorat veu amb bons ulls aquest canvi de materials i la digitalització a les aules?
Estic absolutament d'acord amb el professorat que s'ha actuat en l'últim moment d'una forma molt precipitada, i que hauria estat millor preparar aquest projecte amb més temps, per part de la Generalitat. Nosaltres estem patint les conseqüències d'aquestes presses i de la desorganització que se'n deriva, però mirem d'ajudar tant com podem per aconseguir que aquesta primera experiència sigui un èxit. Crec que amb la voluntat de tots ho aconseguirem. Al cap i a la fi, penso que és millor fer-ho ara que no pas no fer-ho mai.
Rosa Cañadell, la portaveu de la USTEC, va dir al 3cat24: "El projecte 2.0 no ha donat temps suficient per preparar els materials digitals adients. Hi ha una sola versió dels continguts digitalitzats i el professorat ja s'ha queixat de la seva baixa qualitat." Què en pensa?
És el que deia abans: si es refereix al proppassat maig, en què es va llençar el Pla de Digitalització de l'ensenyament de forma molt precipitada, hi estaria d'acord. Però si es refereix als nostres materials, fa tres anys que estudiem, pensem, dissenyem i, finalment, produïm els llibres. I la nostra editorial mare (Omnis Cellula-UB) compta amb un gran prestigi en la comunitat científica i acadèmica catalana. No dubto de la qualitat de la nostra feina, perquè de les 137 escoles que l'any passat van provar els nostres continguts, 136 repeteixen ampliant assignatures i alumnes. I estem parlant d'escoles públiques, concertades i privades, molt respectables i modèliques.
I què trobem en els llibres digitals de DT?
Estan molt pensats per donar autonomia als alumnes, que és l'autoaprenentatge. A casa han de fer una part de l'estudi molt important. Tecnològicament, aprofitem al màxim els recursos multimèdia. Els llibres de paper estan limitats, perquè les imatges i els textos són estàtics. En un digital tens animacions, exercicis que es poden autoavaluar, a més de tot el potencial d'internet. D'altra banda, el professorat pot fer un seguiment personalitzat dels alumnes que amb els de paper és impossible.
Com és el seguiment nou que pot fer el professorat?
Els llibres digitals van acompanyats d'una plataforma virtual que permet als professors i alumnes estar en contacte fora de les hores de classe. És un fòrum de debat, per recollir opinions i assessorament personalitzat a més de disposar del calendari acadèmic on se'ls indica quan tenen exàmens o proves, etc. Els professors poden enviar els deures en línia i saben l'hàbit d'estudi de l'alumne: quant temps acostuma a dedicar-hi i quan els autocorregeix. El sistema també avisa si l'alumne té problemes en alguna matèria perquè el professor l'ajudi abans de l'examen. Evidentment, aquest sistema no serveix per a totes les assignatures ni pràctiques. Però sí per a les relacionades amb les matemàtiques, la física, l'ortografia etc.
Quin programari fan servir per a aquesta plataforma virtual?
La vam crear i dissenyar des de zero, a partir de les funcionalitats que vam demanar. Va ser una empresa catalana anomenada Conzentra.
El Moodle és una plataforma molt provada en ensenyament. Per què no hi van optar?
Té moltes funcions similars. Però creiem que la nostra és més intuïtiva i fàcil d'utilitzar. A més, contínuament l'estem millorant a partir del "feedback" que mantenim amb el professorat a través de correus-e o telèfon. Ens poden reportar suggeriments, errors, propostes, idees.
(Continua llegint PART 2. Següent pregunta: A Catalunya tenim pioners en l'aplicació de les TAC...).
Som una empresa que fa llibres de text digitals i l'aprenentatge dels alumnes és tasca dels professors. El que fa Digital Text és una eina per ajudar-los a ensenyar i que els alumnes aprenguin. Els professors poden ensenyar amb eines molt obsoletes -com els llibres de text en paper- o totalment innovadores, com els llibres digitals.
Enguany, són la principal editorial que servirà llibres a 402 centres i més de 29.000 alumnes estudiaran amb ells. Per què creu que les editorials tradicionals no han arribat a temps per competir amb DT?
Fa temps que des de la comunitat educativa s'està demanant un canvi cap al digital, per tots els avantatges que comporta, tant pedagògics com econòmics. No obstant, la indústria del llibre de text compta amb una tradició molt arrelada i no és fàcil plantejar-s'hi un canvi de model de negoci, especialment quan el negoci va bé. És per això que crec que les editorials han preferit no fer el pas fins que ho vegin clar. També és cert que aquest negoci és molt diferent de l'anterior: els llibres digitals són molt més econòmics que els de paper. Per fi el sector editorial està obrint els ulls a la realitat i comença a apostar fort per aquest nou format. I és una sort que aquest canvi el lideri una empresa des de Catalunya. Imagineu què hauria passat si arriba a ser una editorial de fora i no hagués hagut temps de reaccionar a les nostres empreses.
Creu que el motiu d'aquest retard de les editorials tradicionals ha estat perquè han de fer un canvi de model de negoci com ja passa en sector musical i audiovisual?
Sí, a mi em recorda el que va passar amb Kodak quan van aparèixer les càmeres digitals. Per sort, Kodak va acceptar aquest canvi, finalment, i se'n va sortir. Com les càmeres digitals, els llibres de text digitals són molt més rics i fan millor la seva funció que els seus antecessors. I els dos casos són més econòmics els nous formats.
Quan de temps costa crear una matèria d'un curs?
Hi ha una primera part del disseny pedagògic i després ve la producció. Nosaltres vam començar al 2006 amb els primers capítols i els vam provar amb alumnes fa uns anys. Vam fer enquestes i el resultat va ser molt bo. L'octubre del 2007, vam començar la part tècnica, a crear les animacions, la plataforma i la interactivitat que es va estrenar el curs passat.
Amb el Pla Escola 2.0 ja no comprem llibres, sinó llicències. Qui les paga: Educació o les famílies? I s'han de renovar cada any?
El cost de les llicències dels llibres digitals és de 30 euros, la qual cosa dóna accés al paquet de totes les matèries en tres idiomes i a una plataforma educativa. Aquests 30 euros substitueixen els 300 - 400 euros que fins ara paguen les famílies cada setembre pels llibres de text de paper. Si els paga el departament o els pares i les mares dependrà si el centre escolar s'acull a la subvenció de gratuïtat que ofereix Educació. El centre escolar rep uns diners amb els quals pot adquirir els llibres digitals de l'editorial que desitgi. Com que nosaltres hem ajustat la nostra oferta a la quantitat que subvenciona Educació, els nostres llibres són gratuïts per a les famílies. Creiem que aquest model, no obstant, serà seguit per la resta d'editorials.
Creu que el professorat veu amb bons ulls aquest canvi de materials i la digitalització a les aules?
Estic absolutament d'acord amb el professorat que s'ha actuat en l'últim moment d'una forma molt precipitada, i que hauria estat millor preparar aquest projecte amb més temps, per part de la Generalitat. Nosaltres estem patint les conseqüències d'aquestes presses i de la desorganització que se'n deriva, però mirem d'ajudar tant com podem per aconseguir que aquesta primera experiència sigui un èxit. Crec que amb la voluntat de tots ho aconseguirem. Al cap i a la fi, penso que és millor fer-ho ara que no pas no fer-ho mai.
Rosa Cañadell, la portaveu de la USTEC, va dir al 3cat24: "El projecte 2.0 no ha donat temps suficient per preparar els materials digitals adients. Hi ha una sola versió dels continguts digitalitzats i el professorat ja s'ha queixat de la seva baixa qualitat." Què en pensa?
És el que deia abans: si es refereix al proppassat maig, en què es va llençar el Pla de Digitalització de l'ensenyament de forma molt precipitada, hi estaria d'acord. Però si es refereix als nostres materials, fa tres anys que estudiem, pensem, dissenyem i, finalment, produïm els llibres. I la nostra editorial mare (Omnis Cellula-UB) compta amb un gran prestigi en la comunitat científica i acadèmica catalana. No dubto de la qualitat de la nostra feina, perquè de les 137 escoles que l'any passat van provar els nostres continguts, 136 repeteixen ampliant assignatures i alumnes. I estem parlant d'escoles públiques, concertades i privades, molt respectables i modèliques.
I què trobem en els llibres digitals de DT?
Estan molt pensats per donar autonomia als alumnes, que és l'autoaprenentatge. A casa han de fer una part de l'estudi molt important. Tecnològicament, aprofitem al màxim els recursos multimèdia. Els llibres de paper estan limitats, perquè les imatges i els textos són estàtics. En un digital tens animacions, exercicis que es poden autoavaluar, a més de tot el potencial d'internet. D'altra banda, el professorat pot fer un seguiment personalitzat dels alumnes que amb els de paper és impossible.
Com és el seguiment nou que pot fer el professorat?
Els llibres digitals van acompanyats d'una plataforma virtual que permet als professors i alumnes estar en contacte fora de les hores de classe. És un fòrum de debat, per recollir opinions i assessorament personalitzat a més de disposar del calendari acadèmic on se'ls indica quan tenen exàmens o proves, etc. Els professors poden enviar els deures en línia i saben l'hàbit d'estudi de l'alumne: quant temps acostuma a dedicar-hi i quan els autocorregeix. El sistema també avisa si l'alumne té problemes en alguna matèria perquè el professor l'ajudi abans de l'examen. Evidentment, aquest sistema no serveix per a totes les assignatures ni pràctiques. Però sí per a les relacionades amb les matemàtiques, la física, l'ortografia etc.
Quin programari fan servir per a aquesta plataforma virtual?
La vam crear i dissenyar des de zero, a partir de les funcionalitats que vam demanar. Va ser una empresa catalana anomenada Conzentra.
El Moodle és una plataforma molt provada en ensenyament. Per què no hi van optar?
Té moltes funcions similars. Però creiem que la nostra és més intuïtiva i fàcil d'utilitzar. A més, contínuament l'estem millorant a partir del "feedback" que mantenim amb el professorat a través de correus-e o telèfon. Ens poden reportar suggeriments, errors, propostes, idees.
(Continua llegint PART 2. Següent pregunta: A Catalunya tenim pioners en l'aplicació de les TAC...).
