"Hem tingut sort": el mapa que mostra com acaba l'any per la sequera, encara amb zones en alerta

Amb reserves per sota del 20%. Així començàvem el 2024, un any marcat per la sequera. Tot i que encara no ens trobem en situació de normalitat, a ningú se li escapa la situació és millor que al mes de gener. De fet, acabem l'any amb uns pantans al terç de la seva capacitat.

La situació a principis d'any era crítica i feia preveure que les restriccions de l'estiu serien molt severes, però les pluges de la primavera ho van capgirar tot: no ha calgut ni portar aigua en vaixells ni dessaladores flotants al port de Barcelona. 

El professor d'Hidrologia de la Universitat de Barcelona Joaquim Farguell apunta que hem estat afortunats. "Hem tingut sort. Les pluges inesperades de la primavera, sobretot a la capçalera dels rius i freqüents, van tranquil·litzar tothom."

"A més, hem tingut una tardor activa, amb episodis de precipitació abundosos que ens ha permès recuperar-nos de l'estiu", apunta Farguell.

"No podem abaixar la guàrdia. Estem millor que l'any passat, però tenir un terç de les reserves disponibles no és per poder dir que ja no tenim alarma", alerta Josep Lluís Armenter, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Quin és l'estat actual dels embassaments?

Durant les últimes setmanes, algunes unitats de les conques internes han millorat la situació. En són un exemple els municipis que es nodreixen de l'aqüífer Carme-Capellades i dels sistemes Anoia-Gaià i Prades-Llaberia han passat de situació d'excepcionalitat a situació d'alerta. Encara és millor la situació a la capçalera del riu Llobregat: de la prealerta es passa a la normalitat.

El vermell de l'emergència --i, per tant, les restriccions-- es manté a Riudecanyes i a la Costa Brava Nord. La raó és que a l'embassament de Darnius-Boadella començarà l'any pràcticament igual que fa dotze mesos. 

També Vallirana i Sant Feliu de Codines estan en situació d'emergència, però en aquest cas perquè els municipis ho han sol·licitat a l'ACA.

En aquest sentit, els experts demanen que es mantingui l'estalvi d'aigua i totes les inversions previstes. Un dels projectes que s'ha de definir en els mesos vinents és l'emplaçament definitiu de la dessaladora de la costa brava nord.

Farguell apunta que a Catalunya "ja vivim en una situació permanent de sequera. Ara el que fem és viure períodes de menys intensitat de sequera".

Tenint en compte aquesta situació, Farguell assenyala que és necessari repensar la manera com consumim aigua: "No podem dependre només de les precipitacions, el nostre sistema d'abastament és el del segle XX."

Què cal fer? Segons el professor d'Hidrologia de la Universitat de Barcelona, és necessari construir noves infraestructures, però també un canvi en el nostre consum d'aigua: "Potser hem d'anar cap a activitats agrícoles i turístiques que consumeixin menys aigua."