"Hem vist petjades i bolquers usats": Colòmbia busca els 4 germans desapareguts a la selva

La rotllana és gran, com quan una sardana la ballen molts. S'hi abracen militars i indígenes en uns minuts de silenci, precs i bons auguris. Els helicòpters esperen ja en marxa per portar aquest batalló de civils i militars a la recerca d'un miracle: trobar vius els quatre infants colombians perduts en la profunditat de l'Amazònia després de sobreviure a un accident d'avioneta el passat 1 de maig, quan viatjaven amb la seva mare i dos adults més.

Els adults van morir en l'accident, però els infants, d'11, 9, 4 anys i 11 mesos, no. O això volen creure les autoritats colombianes.

Tot Colòmbia viu minut a minut un rescat de pel·lícula, que va tenir un lamentable ingredient, també de pel·lícula de terror, quan per error i a través de les xarxes socials, el president de Colòmbia, Gustavo Petro, va anunciar el passat 17 de maig que els menors estaven vius.

Poques hores després, Petro es va haver de disculpar per una informació que va arribar de manera no oficial i sense contrastar al cap d'estat del país sud-americà. L'alegria del que podria ser un miracle va guanyar la responsabilitat d'un president.

100 militars i 70 indígenes estan desplegats sobre la selva colombiana, pentinant una zona molt complicada. "Els arbres tenen entre 40 i 50 metres d'alçada, hi ha molt poca llum, plou 16 hores al dia i no es veu més enllà de 20 metres", explica a la ràdio pública colombiana Pedro Arnulfo Sánchez Suárez, general de l'exèrcit colombià i comandant de les forces especials militars que lideren la recerca dels quatre nens.

El general Sánchez assegura que la seva obligació com a militars és "desafiar l'impossible i abraçar l'adversitat", i com a cap de l'operació Esperança, com s'ha batejat l'operatiu de rescat, no amaga que el terreny per on els soldats de les forces especials es mouen, és molt complicat:

"Està ple d'animals salvatges i de plantes verinoses. I els nostres soldats ja han caminat més de 1200?km per una selva on s'hi estan 16?hores al dia mullats pel que hi plou".

Els equips de rescat tenen esperances de trobar aquesta canalla en vida. "Si fossin morts ja els hauríem trobat", assegura el general Sánchez Suárez, que també a la ràdio pública colombiana confessava que els seus homes havien tingut els menors a tocar.

"Hem passat al costat de les seves petjades i també al costat de bolquers fets servir", detallava. També s'han trobat altres estris personals dels nens i un biberó.

Quan es fa de nit, entren en escena avions militars amb rastrejadors infrarojos mirant de localitzar els nens perduts a través de la seva calor corporal. També s'utilitzen satèl·lits durant el dia amb la capacitat de fotografiar la terra en fragments de 30 centímetres.

I tres helicòpters amb uns grans i potents altaveus sobrevolen la selva emetent un missatge enregistrat per l'àvia dels menors demanant-los que es quedin quiets a prop d'un riu.

"Des dels helicòpters els llancem fullets escrits per tal que sàpiguen que els busquem i els demanem que busquin zones obertes. També kits de supervivència amb menjar", detalla el comandant en cap dels equips de rescat.

Cada dia que passa, les possibilitats de trobar en vida aquests quatre nens és més remota. Se sap que s'han alimentat a base de fruita i que han pogut aixoplugar-se de manera rudimentària en alguns trams pels quals es creu que han caminat.

Els quatre formen part de la comunitat indígena huitoto, i en el moment de l'accident de l'avioneta en què viatjaven, volaven entre pobles amazònics per anar a veure un familiar.

Les autoritats colombianes investiguen com a possible causa de l'accident aeri un problema mecànic per un possible mal manteniment de l'aparell. Però, a banda d'això, es creu que per ser nens indígenes, la seva capacitat de sobreviure en una zona selvàtica és més gran que la dels nens que viuen en altres zones més urbanitzades.