Glorificats al front, maltractadors a casa: la violència masclista s'acarnissa a Rússia

"Hem obert la capsa de Pandora i no sabem com seran de greus les conseqüències." És l'alerta que fa Iúlia Arnautova, portaveu de Nasiliu, una organització que ofereix assistència a les supervivents de violència masclista a Rússia. Adverteixen de l'augment de la brutalitat dels soldats que tornen del front, especialment entre els que van sortir de la presó a canvi d'anar a la guerra.

I preveuen que la situació empitjori quan el retorn d'homes que van marxar, en molts casos de manera forçosa, sigui massiu. La situació és especialment greu perquè a Rússia hi falta una legislació específica que protegeixi les dones contra aquest tipus de violència:

"Per això sovint la Policia no pot ajudar les donen que ho necessiten, perquè no tenim aquesta llei", laments. "Malauradament, al meu país no hi veiem cap senyal que el govern vulgui protegir realment les dones."

"La situació ja era preocupant abans de la guerra. El problema és que no tenim una llei que protegeixi les dones contra la violència de gènere. Ni tan sols existeixen conceptes com l'assetjament"

Sensació de poder i d'impunitat

Les víctimes expliquen que els agressors se senten "intocables", després d'haver servit al front i consideren que gaudeixen d'impunitat, en tornar a la llar.

Sota el nom fictici de Nadejda, una supervivent de violència masclista per part del seu marit, tornat de la guerra, explica que el seu cas no és aïllat: "Sempre tenia la sensació que podia aparèixer amb un ganivet. No m'ho trec del cap, però els meus fills sembla que estan bé".

"Els homes s'han tornat més agressius. Al front han estat sempre armats i senten poder i impunitat. Hi ha molts casos així, però no es fa públic. Les donen estem espantades."

Sofia Rusova, advocada del grup Consortium, adverteix que el nombre de casos augmentarà molt quan torni el gran nombre de soldats que encara estan combatent. "El pitjor encara ha d'arribar", assegura.

"Moltes dones ens expliquen les seves parelles consideren que ningú els pot castigar i es vanaglorien del seu estatus de veterans davant elles", diu Rusova.

"Com que el sistema no les ha protegit abans, se senten abandonades davant els seus agressors"

La legislació russa no està adaptada per combatre a la violència masclista. "El nostre Codi Penal no té en compte la naturalesa d'aquests delictes i no preveu conceptes com la violència sexualitzada ni de gènere. És un gran obstacle", argumenta l'advocada.
 

Més brutalitat entre els expresidiaris

L'increment que més perceben les organitzacions és en la brutalitat de les agressions, especialment entre el col·lectiu de soldats que van marxar al front després de sortir de la presó, amb la condició de poder tornar al cap de sis mesos i en llibertat. També entre els exmercenaris del Grup Wagner.

Iúlia Arnàutova, de l'ONG Nasiliu, assegura que s'ha disparat la cruesa de les agressions, perquè eren persones ja violentes abans de la guerra, amb antecedents delictius: "Van sortir de la presó per marxar a la guerra. Ja eren violents abans d'anar-hi, però a sobre han rebut entrenament militar. Ara hi ha molts casos d'aquesta gent i són molt terribles. Com ara violacions i assassinats de dones i fins i tot d'infants."

Un còctel perillós

A la manca de legislació s'hi ha d'afegir la crisi econòmica i la falta d'un sistema d'atenció psicològica per als combatents que tornin del front amb problemes mentals o dificultats per readaptar-se a la societat.

Iúlia Arnàutova critica que caldria oferir ajuda als homes que tornin traumatitzats, en comptes d'alimentar el mite de l'"heroi de guerra":

"No es parla en cap àmbit dels preparatius per al retorn massiu de soldats"

"Si el govern els va enviar a la guerra, sovint sense munició, roba ni medicaments, no podem esperar que, quan tornin, totalment ensorrats, se'ls ofereixi un tractament psicològic", explica.

Un exèrcit "gloriós" o un risc per a la societat

Com en altres àrees, les organitzacions que lluiten pels drets humans a Rússia treballen des de l'estranger i denuncien que no es disposa d'estadístiques oficials per comptabilitzar casos, estudiar tendències i tenir una visió general de la situació. 

"El govern rus glorifica els combatents, intenta normalitzar la situació i atreure més homes per allistar-se", assegura Arnàutova.

"No és rendible posar en relleu el comportament destructiu i perillós dels veterans. És molt difícil, ara com ara, avaluar la dimensió del desastre" 

Des de l'ONG Nasiliu recorden com l'augment de la violència de gènere ja es va patir amb altres guerres, després del retorn de les tropes. Ho van comprovar als anys 80, a l'aleshores Unió Soviètica, després de la invasió de l'Afganistan.

"També augmenten els intents de suïcidi, les conductes addictives i els casos d'estrès posttraumàtic, com s'ha viscut entre els veterans de l'Iraq als Estats Units", argumenten.

"La guerra és probablement el pitjor que li pot passar a un ésser humà. Et pot canviar completament el teu sistema de valors", conclou Arnàutova.

Alerta també des d'Ucraïna

Activistes contra la violència de gènere a Ucraïna també denuncien que les agressions estan augmentant entre els veterans de guerra. La falta de combatents, a més a més, ara empeny el govern de Kíiv a buscar soldats a les presons.

A començaments de maig, el Parlament ucraïnès va aprovar un projecte de llei que permetria a alguns condemnats allistar-se a l'exèrcit voluntàriament a canvi de la llibertat.

Una nota adjunta al projecte de llei admet que el recurs de mobilització de Rússia és enorme i argumenta que cal aprofitar "totes les oportunitats disponibles per lluitar".

Ucraïna, que ja ha rebaixat l'edat de mobilització de 27 a 25 anys, espera que amb la mesura puguin reclutar fins a 20.000 condemnats. En queden exclosos, per ara, els presos que hagin comès els delictes més greus.