Hezbollah admet que ha perdut el contacte amb Hashem Safieddine, suposat hereu de Hassan Nasrallah

Hezbollah reconeix que ha perdut "el contacte" amb Hashem Safieddine, considerat el candidat més probable per situar-se com a màxim responsable de l'organització xiïta libanesa en substitució del seu cosí, Hassan Nasrallah, mort en un atac israelià ara fa una setmana.

Una font que ha volgut mantenir-se en l'anonimat ha dit a l'agència francesa AFP que el contacte amb Safieddine s'ha perdut, i ha afegit: "No sabem si estava en el lloc que han atacat ni qui podria ser allà amb ell".

Per tant, no es pot confirmar si Safieddine és viu o mort. La seguretat libanesa assegura que els atacs continuats de l'exèrcit israelià als suburbis del sud de Beirut impedeixen als equips de rescat actuar en la zona on van caure els míssils que se sospita van impactar on hi havia l'alt càrrec de Hezbollah, un quarter general subterrani. En el moment de l'atac, Safieddine estaria acompanyat del cap d'intel·ligència de Hezbollah, segons algunes fonts.

A diferència de Hassan Nasrallah, que vivia amagat i feia comptades aparicions públiques, Hashem Safieddine és una de les cares més visibles de Hezbollah, protagonista de molts dels actes polítics i religiosos de l'organització. Membre del consell de la Xura, és potser ara la figura de més autoritat en la formació.

Israel continuarà els atacs al Líban "sense treva"

El cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià, el general Herzi Halevi, assegura que seguiran "colpejant sense treva" Hezbollah amb bombardejos constants. "Hem de seguir pressionant Hezbollah i infligir més mal a l'enemic, sense concessions i sense treva".

Israel assegura que ha matat uns 440 milicians de Hezbollah en les incursions terrestres al sud del Líban, que van començar la matinada de dimarts. Entre els morts hi hauria una trentena de comandaments.

Més de 2.000 morts i 9.500 ferits al Líban

El govern libanès ha fet públic aquest divendres un nou balanç de víctimes dels atacs israelians sobre el país en els enfrontaments amb Hezbollah. Des de la incursió sense precedents de Hamas en territori d'Israel el 7 d'octubre, fa gairebé un any, més de 2.000 persones han perdut la vida al Líban, i més de 9.500 han resultat ferides per l'ofensiva israeliana. De tota manera, la majoria de les víctimes han estat durant les dues últimes setmanes, arran de l'escalada dels bombardejos.

L'informe de la Presidència del Consell de Ministres libanesa detalla que hi ha hagut 153 atacs contra diferents punts del Líban, la majoria dels quals es concentren al sud i l'est del país i a Dahieh, la part de la perifèria al sud de la capital, Beirut, en mans de Hezbollah.

Els bombardejos israelians, a més, han convertit més d'1,2 milions de persones en desplaçades. Això, en un país amb 5,5 milions d'habitants. Gairebé un de cada quatre libanesos, per tant, s'han vist forçats a marxar de casa per l'ofensiva israeliana. La majoria han pogut allotjar-se en cases de familiars o en pisos de lloguer i hotels; a més, uns 172.100 libanesos han trobat sostre en els 931 albergs habilitats pel govern --la majoria dels quals ja estan plens-- i d'altres han sortit del país.

En concret, l'Organització Internacional per les Migracions (OIM) ha calculat que uns 235.000 ciutadans libanesos i sirians residents al Líban han fugit a Síria per la carretera que uneix Beirut amb Damasc, tallada al trànsit de vehicles la matinada de divendres per un bombardeig israelià. Des d'aleshores, s'ha pogut veure com diverses persones abandonaven vehicles i continuaven a peu carregant les seves pertinences.

Aquest dissabte, Stephane Dujarric, portaveu de l'ONU, ha denunciat que la xifra de civils morts al Líban és "completament inacceptable".

Entre els morts al Líban, aquesta setmana s'ha sabut que hi ha un ciutadà dels Estats Units. Es tracta de Kamel Ahmad Jawad, de Dearborn, a l'estat de Michigan, que va perdre la vida en un atac aeri israelià de dimarts. Matthew Miller, portaveu del Departament d'Estat, s'ha mostrat "alarmat" per aquest fet, que ja investiguen.

Miller ha instat Israel a prendre mesures: "És un imperatiu moral i estratègic que Israel prengui totes les precaucions possibles per mitigar els danys a civils."

Pel que fa a la guerra a Gaza, el conflicte ha causat almenys 41.825 morts, segons l'últim balanç de les autoritats sanitàries de la Franja, i 96.910 ferits. A la xifra de víctimes mortals, cal afegir-hi els 10.000 cadàvers que es calcula que han quedat colgats sota la runa.