"Hi ha homes que no accepten ser manats per una dona": la polarització que genera Kamala Harris

Kamala Harris genera opinions molt contraposades. De "molt intel·ligent" a "estúpida", ens han arribat a dir persones que l'han tractat. I sense sortir del seu estat natal, Califòrnia.

Harris se sol presentar com la filla d'una família de classe mitjana, però passejar pels carrers on va créixer obliga a fer un matís. La vicepresidenta no ve d'un barri ric com podria ser Beverly Hills, però tampoc ens hem d'imaginar un barri obrer.

Harris va anar a una escola pública de Berkeley envoltada de casetes unifamiliars. És una zona residencial que avui és d'alt poder adquisitiu, per bé que, en efecte, és gent treballadora, no multimilionaris.

A Califòrnia els demòcrates hi guanyaran còmodament. La mateixa Harris ja va ser elegida senadora d'aquest estat, i abans, fiscal general. D'aquesta primera època, hem parlat amb dos vells coneguts seus.

D'una banda, Steve Cooley. El republicà que va perdre contra ella per la Fiscalia General de l'Estat el 2010. És molt dur amb Harris. Fins i tot despectiu:

"És molt atractiva per fora i molt poc per dins. Calculadora i maquinadora. Però també poc intel·ligent. No és capaç de pensar de manera crítica. És tan estúpida que no s'adona que fa propostes comunistes. Quan Trump la descriu com a tonta, no s'equivoca."

I per què ha arribat a un lloc de tant poder, li preguntem. "Per què és dona i negra. No hi ha arribat per mèrits: hi ha arribat per quota d'igualtat i inclusió", opina Cooley.

Aquestes paraules enfurismen Nancy O'Malley. Va ser la primera dona fiscal del districte d'Alameda, a prop de san Francisco, i coneix bé Harris des de la Univeristat:

"Destacava. Sobretot per la seva capacitat d'entendre les coses. És treballadora i exigent, però sobretot molt intel·ligent."

Com s'explica aquesta disparitat d'opinions amb Cooley? O'Malley ho té clar: "Hi ha homes que no estan preparats perquè els mani una dona":

"Quan jo era fiscal del districte, molts homes em preguntaven on era el meu cap. A Cooley encara li cou que una dona el derrotés a les eleccions, i ho treu insultant."

La percepció general pocs dies abans de les eleccions presidencials és que els nord-americans estan clarament polaritzats.

Al costat demòcrata es veu Harris com la candidata del canvi, una dona preparada i amb experiència. Al republicà, com una incapaç que no té qualificacions. I entremig, molts indecisos que no han acabat de quedar convençuts.

Que vingui d'un estat tan liberal i obert com Califòrnia li pot donar una imatge elitista que allunya alguns votants de zones rurals. El 5 de novembre veurem si ha aconseguit guanyar-se aquests vots penjats, que al final són els que decidiran uns comicis tan ajustats.