"Hi ha menys vergonya per utilitzar el català": els catalatubers es fan un lloc a les xarxes

El Julen va començar a penjar cançons plenes d'humor en què imitava l'estil de grups catalans com Txarango, Els Catarres o Manel. Els temes de les cançons els hi proposaven els seus seguidors. La fórmula "m'heu dit que faci una cançó sobre… a l'estil de…" va triomfar a les xarxes arran del confinament. Un moment amb joves aïllats, tancats a casa, que va propiciar que molts es llancessin a crear continguts en la seva llengua. Hi ha coincidència. Va resultar tot un revulsiu i des d'aleshores la situació del català a les xarxes ha millorat.

"Hi ha menys vergonya per utilitzar el català", diu el Julen, que creu que durant molt temps sí que tenia a veure amb un tipus de vergonya o sentiment: "'No, no és el que està de moda, el que està de moda és parlar en castellà', es pensava."

El cantant assegura que això mateix ha passat en el món de la música. Fins fa no gaire hi havia gent que s'esgarrifava si es feia una cançó en reggaeton o un trap en català: "Què estan fent?, això és... vergonya aliena total." Pel Julen la producció de continguts en català a les xarxes socials "està en auge i és una cosa superpositiva".

"Durant la pandèmia el català es va posar les piles a les xarxes perquè la gent estava avorrida a casa. No perquè pensés a tenir molts seguidors. I com que també hi havia molta gent avorrida a casa, de sobte hi va haver un boom del català a les xarxes socials. Es va demostrar que el català podia cridar moltes persones i tenir 1 milió de visualitzacions o potser més i es va posar de moda entre persones que fins aleshores no havien fet contingut a les xarxes en català, però que sí que sabien català." Qui ho diu és l'Aida Roca, la Filòloga de Guàrdia a YouTube, Instagram i TikTok.
 

Oportunitats i deures pendents 

L'Aida es dedica, com diu ella, a fer "txapes divertides" sobre el català. Etimologia, sociolingüística i correcció de castellanismes són algunes de les qüestions que aborda. Però defensa que al català a les xarxes li cal sobretot diversitat, continguts seriosos i també banals, perquè aquest seria un signe de bona salut de la llengua:

"La intenció és alimentar tots els braços, els que donen prestigi a la llengua, i els que no n'hi donen tant. És que, al cap i a la fi, si no els hi donem en català ho consumiran en una altra llengua." 

Sobre què fer perquè cada cop més persones se sumin a fer i consumir vídeos en català, el Julen també pensa que una cosa que ja funciona és no ser tan estrictes amb el català que es parla a les xarxes socials:

"És un espai molt lliure, com una cafeteria. Potser cal dir ‘bueno' tres vegades perquè aquell vídeo arribi a 800.000 joves."

"Potser sí que hem de reduir el nivell, perquè si els nanos parlen menys català tenen menys nivell de català i tot això frena un sistema que potser abans era més àgil. Si el català s'ha de salvar així, amb bastants castellanismes, doncs que se salvi!", sentencia l'Aida Roca. 

"Cal que hi hagi contingut divers, que hi hagi contingut més professional i menys professional, perquè al final si només ens emmirallem en els grans influencers o els comptes amb milions de seguidors molta gent no començaria", conclou el Julen.

Se'n pot viure?

El Norman López és el creador en català amb més seguidors a Twitch. Es dedica a un camp tan especialitzat com el Simracing, competeix i retransmet curses d'automobilisme que juga en videojoc en un simulador de conducció. És un nínxol molt petit, però que li ha permès professionalitzar-se gràcies als patrocinadors, les marques i les col·laboracions.

"Jo, si fes el contingut en castellà, em veuria més gent, però no m'hi podria dedicar, n'estic completament segur", afirma. Com el Julen, coincideix que en català les xarxes són un meravellós aparador. 

"És evident que el castellà t'obre portes, però també podria ser que te les tanqués. Perquè de vegades vols anar més lluny, vols enfrontar-te a un públic molt més ampli, però ets encara més petit perquè el mar és molt més gran." 

Tots dos coincideixen que ara la xarxa va de nínxols. "És molt important tenir seguidors, però no és el més important. L'important és tenir un públic molt fidel. Avui dia això dels grans influencers que es dediquen una mica a tot que són famosos perquè són famosos ja no s'estila sinó que ara el que hi ha són famosos de nínxol. Al final dedicar-se a les xarxes socials no és una tasca fàcil només de les visites sinó que el que s'ha de buscar és suport, sigui privat o públic o fent formació o fent qualsevol altra història per poder-s'hi dedicar", exposa el Julen, que va engegar el seu projecte a Twitch com una aposta empresarial després de treballar-se molt el projecte. 

El camí difícil de la professionalització

L'Aida Roca va viure exclusivament de les xarxes socials i les col·laboracions durant un any, però va deixar-ho cansada de la precarietat i ara és professora de català en una aula d'acollida. Ella creu que el català s'ha fet un lloc necessari, però que continua competint amb una llengua, el castellà, que té molt més poder polític i econòmic, i per tant el repte és la professionalització. 

"La gent veu l'Ibai Llanos petant-ho moltíssim i penses que és ell sol, però l'Ibai Llanos no és ell sol. Té un equip immens que li edita vídeos, que busca temes, que parla amb gent que li envia correus. Però els creadors de continguts en català que viuen d'això, o que ho intenten, fan totes aquestes feines ells sols molts cops. Què passa? Que la creació de contingut en català no genera prou ingressos per mantenir tot un equip de persones. I, al principi, quan arrenques un projecte estàs boig i hi dediques més hores que un ventilador i el tires endavant, però, quan t'adones que allò és massa difícil de sostenir en el temps, o ho acabes deixant o acabes passant al castellà, o altres coses."

El Julen diu que quan va als instituts a fer-los formació sobre les xarxes socials té "dies d'optimisme i dies de pessimisme". "Jo crec que la situació en ple 2024 és bastant millor que quan jo vaig començar el 2020. Així i tot, crec que el camí que ens queda per recórrer és immens i estem molt lluny de dir que el català a les xarxes està normalitzat. Jo crec que hi estem molt més a prop ara que el 2020, però que encara ens queda molt camí per córrer."