"Hi ha molts testimonis del 17A que no han tornat a la Rambla ni a Barcelona"

Sara Bosch és una de psicòlogues amb més experiència del país tractant víctimes de terrorisme. Va començar treballant amb pacients que havien patit el terrorisme d'ETA i ara és la principal responsable de la Unitat de Víctimes i Afectats dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Perquè, els afectats, no ho són només els morts i ferits.

"Hi va haver molta gent que sortia del metro i es va trobar gent morta, molta gent amagada en una botiga... Això és una percepció de perill i d'amenaça que no cal que te l'expliquin."

Són persones, diu, que potser no han estat ateses, però que continuen tenint les seqüeles ben vives.

"Com que aquesta ferida psíquica no sagna, molts d'ells se'n va anar a casa seva pensant que el temps ho curaria. Però això no és un ensurt; és una experiència traumàtica de les pitjors de viure, veure, sentir, olorar... Hi ha un milió d'estímuls que se't graven i el cervell els va repetint."

Les conseqüències psíquiques els acaben afectant físicament.

"És un estat de por continuat, d'alerta, que a nivell químic el cos està patint contínuament. Aquestes substàncies químiques s'han de metabolitzar i han de baixar. I no sempre ho fa el temps."

Els pensaments els porten a reviure sempre el que vas sentir.

"Cada vegada que pensen, no recorden, reexperimenten. No poden discernir que no estan allà tot i no ser a la Rambla o al passeig Marítim."

El que es treballa, a nivell psicològic, és que la persona pugui conviure amb el record, que no desapareixerà mai.

"Cerebralment, parlem de processar aquesta vivència. Que quedi com un record que sempre tindrà i que sempre serà molt dur, però que ja no reexperimenti. Que sigui capaç d'explicar que hi va ser, però que les reaccions emocionals no surtin."

Sara Bosch assegura que el primer aniversari és un dels moments més durs tant per als afectats com per als familiars de les víctimes dels atemptats.

"El primer any és especialment dur. És el primer homenatge, primers Nadals, primera vegada tot sense aquesta persona."

El treball és anar-ho paint de mica en mica.

"Molts no han tornat ni a la Rambla ni a Barcelona. Aquestes persones, amb un ajut psicològic, un dels objectius seria aquest, que tornessin si volen però no perquè no puguin."

Diu que no es tracta tant de superar el fet, com de ser capaços de continuar malgrat l'impacte traumàtic que s'ha viscut o la pèrdua d'una persona estimada.

"Parlem que, al final, som capaços de continuar malgrat aquesta pèrdua. Hi ha un grau de dolor, no de dany, que els acompanyarà sempre."