Hi ha superaliments? La pasta engreixa? Tres mites de l'alimentació amb fonament i tres sense

Hi ha superaliments que hauríem d'incloure en la dieta? És saludable, prendre un got de vi al dia? En el món de l'alimentació hi ha moltes creences. En repassem tres que tenen fonament i tres que no amb la dietista-nutricionista Mercè Gonzalo Méndez, portaveu del CoDiNuCat, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.
 

L'esmorzar és l'àpat més important del dia?

La resposta és que no. "Està molt relacionat amb la persona i la seva activitat. N'hi ha que s'aixequen i tenen gana i és fantàstic que mengin, altres que no, i no passa res perquè s'esperin 1, 2 hores o el temps que sigui fins que realment tinguin gana", exposa Gonzalo.

No hi ha un àpat més important que un altre, remarca, i la idea clau és que és recomanable esperar a tenir gana per menjar i fixar-nos en el que esmorzem.

Partint del mite, de vegades ens obliguem a menjar alguna cosa encara que no tinguem gana, "sobretot a les criatures, i se'ls donen aliments malsans perquè són més atractius i és l'únic que la família aconsegueix que mengin malgrat que no tinguin gana", apunta l'experta.

Com ha de ser, un bon primer àpat del dia? "En realitat, podem esmorzar qualsevol aliment que sigui saludable", indica Gonzalo.

La combinació de cereals (en forma de pa), fruita i un iogurt és una bona idea. "Però també poden ser mongetes seques, verdures i fruita o, per exemple, una truita. Si és saludable, no hi ha cap aliment que no hi puguem incloure", afegeix.

Gonzalo explica que en els últims anys "s'han popularitzat certs aliments específics per l'hora d'esmorzar que són absolutament prescindibles".

Existeixen els superaliments?

Si fem una cerca a internet, apareixen etiquetats com a superaliments la quinoa, la col kale, les llavors de xia, l'alvocat o les baies de Goji, per exemple.

Per moltes propietats que tinguin, però, no n'hi ha cap que es mereixi el títol perquè no n'hi ha cap de màgic.

"Aquest concepte respon més aviat a estratègies de màrqueting. Sí que són aliments molt interessants nutricionalment, però no podem pretendre aconseguir resultats màgics amb cap aliment", explica la dietista nutricionista i també tecnòloga alimentària i psicopedagoga.

"Se'ls dona una aura perquè són exòtics, ens criden l'atenció i és una manera de vendre-ho com una cosa especial", afirma.

Hi ha altres aliments, però, que fa temps que tenim a les lleixes de casa que poden tenir la mateixa funció. "Amb la quinoa, per exemple, hi ha els cigrons, que, tot i que no són gaire similars, en el pla nutricional sí que s'assemblen bastant."

"La quinoa és molt rica en proteïnes i és veritat que els cereals o altres pseudocereals no ho són tant, però aquestes proteïnes les podem prendre igual amb fesols o cigrons", destaca.

Un got de vi al dia és saludable?

És un mite molt arrelat, però que no té fonament. Llavors, com és que està tan estès?

Segons explica Gonzalo, fa anys es va estudiar la influència del vi dins de l'àmbit de la cultura mediterrània.

"Van veure que hi ha població amb un consum molt moderat de vi que tenia menys risc cardiovascular que altres grups de persones, tant les de consum més elevat com les que no en consumien", diu.

D'aquí va sorgir el missatge que beure vi era saludable per al cor. "Però en aquests estudis no es va analitzar el perfil de la població que no bevia vi. Podien ser persones que no en bevien perquè tenien problemes de salut de base o perquè eren exalcohòliques", comenta.

"En els estudis que van concloure que el fet de beure'n moderadament era millor que no beure'n hi ha errors importants", destaca.

Quina és l'evidència científica avui en dia? "Ara tenim molt clar que és millor no beure, perquè el consum de vi "té clars efectes negatius" i els possibles efectes positius del vi s'atribueixen als polifenols, que són al raïm. Quan mengem raïm n'estem ingerint. Per tant, molt millor menjar raïm i no beure vi".

Podem menjar més de 3 o 4 ous per setmana?

Un exemple clàssic dels mites de l'alimentació. Durant anys el missatge va ser que calia restringir-ne el consum. Actualment, en canvi, se sap que no passa res per menjar-ne un cada dia.

"Abans teníem por de menjar-ne més quantitat perquè l'ou, especialment el rovell, té una quantitat bastant elevada de colesterol. Avui sabem que aquesta quantitat no es relaciona directament amb l'increment de colesterol a la sang ni, sobretot, amb el risc cardiovascular, que és el que és important", assegura l'especialista.

Per això, diu, "podem estar tranquils, fins i tot les persones amb problemes cardiovasculars, i menjar ous sencers, perquè hi havia gent que es menjava només les clares".

Podem menjar hidrats de carboni i no engreixar-nos?

En aquest cas la resposta és que sí, tot i la mala fama que arrosseguen el pa o els macarrons. "Hi ha la creença que els hidrats de carboni ens engreixen, però no són tan energètics. Ho són més els greixos", indica.

Què justifica, doncs, la imatge negativa d'aquests aliments? D'una banda, hi ha els hidrats de carboni simples, els sucres.

"Tenen una potència addictiva i afavoreixen el consum elevat. Si en prenem en excés, n'acabem menjant una quantitat important i això acaba sumant molt", explica Mercè Gonzalo Méndez.

L'altre factor és que, sovint, trobem hidrats o en prenem en aliments en combinació amb greixos. És el que passa, per exemple, amb la brioixeria o la rebosteria. "A part que no són gaire saludables, per la quantitat de sucre i tipus de greix que porten, acaben sent molt energètics", apunta.

És el mateix que si fem un plat de pasta amb una carbonara "però no la de veritat, sinó les que porten nata. En donem la culpa als espaguetis, quan el que engreixa és la nata", remarca.

I què passa amb el pa i la idea que engreixa molt? "Passa si en mengem de manera exagerada perquè piquem i ens costa mesurar el que ingerim, o bé perquè el fem servir per sucar l'oli que queda al plat o acabar-nos la salsa. Això són greixos i és molt més energètic", subratlla Gonzalo.

Conclusió: en determinades preparacions o aliments pot haver-hi aquest risc, però els hidrats de carboni per si mateixos "no són especialment energètics i en podem menjar sense patir per engreixar-nos perquè són perfectament saludables".

Això sí, hem d'optar pels que trobem de forma natural als aliments com els cereals integrals, els llegums o la fruita.

I encara una pregunta: ens en podem menjar per sopar? La resposta és que sí. Dependrà de la gana que tinguem i de l'activitat que fem abans i després de l'àpat, entre altres coses.

Els hidrats de carboni "no estan prohibits" i en podem menjar a qualsevol hora.

És possible menjar sa sense menjar de tot?

Un dels mantres que més sentim és que hem de seguir una dieta variada. Doncs bé, no cal prendre's del tot al peu de la lletra aquesta idea, perquè es pot menjar saludablement sense una àmplia varietat.

"Només que mengem alguns aliments del grup de les verdures, alguns de les fruites, alguns dels cereals, alguns de llegums... ja estaríem fent una bona dieta", assegura. Si seguim els productes de temporada, la varietat serà més gran.

La idea és que podem prescindir, fins i tot, d'un grup d'aliments si escollim bé.

Passa amb les persones amb al·lèrgies o intoleràncies. "Si no menjo tubercles, o no menjo carn, o peix, ni menjo mai ous, he d'agafar els nutrients d'un altre lloc. La qüestió és escollir bé", afirma.

L'exemple més clar d'això és la dieta mediterrània de fa anys, amb un plat de cullera cada dia que incloïa llegums i verdura i un tros de pa.

Podia ser més restrictiva pel que fa al nombre d'aliments, però també més saludable que la que ara fan moltes persones del nostre entorn.

"Ara al supermercat trobem molts aliments que són molt poc recomanables i haurien de ser de consum molt esporàdic. No és bo incloure'ls de manera habitual a la dieta", recalca. Dit d'una altra manera, "si no fem bones eleccions, la varietat no ens aporta cap solució".