Gràcia és micòleg i doctor en Biologia (3Cat/Irina Vañó)

Hi haurà bolets? Les claus d'una temporada prometedora, però que costarà que arrenqui

El micòleg Enric Gràcia ens dona les claus d'una temporada prometedora després d'anys amb els boscos secs, però que no ha acabat d'arrencar per culpa de les ventades
Ferran Vila Cabanas / Laura Galán Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

Si mai un boletaire ens diu que serà una bona temporada, senyal que no és tan boletaire com aparentava.

En el món dels bolets, com en tants altres àmbits que depenen de la meteorologia, és realment complicat que plogui a gust de tothom, però aquest any molts factors com la saó del terra s'havien alineat per facilitar que els cistells quedessin ben plens.

"Semblava que aniria molt bé; la humitat era molt bona, per fi, després de tres o quatre anys hi havia les característiques necessàries, però els últims dies ha fet vent i ens ho ha malmès tot una mica", explica el doctor en Biologia Enric Gràcia i Barba, el micòleg de capçalera del mític "Caçadors de bolets".

Per Gràcia, les ventades generalitzades de la setmana passada arreu del país han fet que el que podia ser una bona arrencada de temporada s'hagi acabat estroncant:

"No cal perdre les esperances, però no crec que sigui una temporada molt bona. Ho havia semblat, però el vent ens retardarà com a mínim tres o quatre setmanes l'aparició, un altre cop, de bolets. En aquell moment veurem què passa."

Això, malgrat que a principis de mes ja havien començat a córrer les fotografies de cistells ben plens. "L'altre dia vaig sortir i vaig trobar 12 rovellons... secs, totalment secs, i això és molt rar de veure", recorda el micòleg, que molts dies surt al bosc per comprovar l'estat de la qüestió.


Com actuen l'aigua, el fred i el vent

Hi ha dos grans factors que regulen la sortida dels bolets: la temperatura i la humitat. El més determinant és la temperatura, perquè, si no fa fred, els bolets no surten.

Per a la majoria d'espècies, el terra ha de tenir entre 5 i 8 graus i perquè això passi cal que la temperatura ambient baixi fins als 3 o 4 graus.

"A 1.400 o 1.600 metres, ja fa una temperatura baixa a les nits. El problema és que falta la humitat, perquè els bolets són un 90% d'aigua" i, com recorda Gràcia, "no tenen una superfície que els faci parcialment impermeables, a diferència de les fulles dels arbres".

"Els pots sucar amb aigua i veus com surten bombolles, perquè s'omplen. A l'inrevés, quan fa vent, un bolet no té protecció contra la pèrdua de la humitat i s'asseca molt fàcilment", explica.

Per tant, després de les últimes ventades toca esperar que la regada d'aquests dies faci la feina i el bosc reviscoli.

El vent ha rebaixat les expectatives d'una temporada molt bona (iStock/Jorgefontestad)

Una tardor més càlida i seca

Fer-se una idea de com serà la tardor és possible fent un cop d'ull als mapes estacionals, encara que ens els hem d'agafar amb pinces perquè tan sols mostren tendències i no són mai tan fiables com els pronòstics diaris.

Pel que fa a la temperatura, els mapes marquen una tardor amb temperatures més altes del que tocaria per a l'època de l'any, sobretot a l'octubre i el novembre. Sembla que el desembre tindríem més o menys la temperatura que toca.

Pel que fa a la precipitació, els mapes ens mostren un octubre més sec del que seria normal, cosa que tampoc no aniria gaire bé per als bolets, però sí que al novembre i el desembre, tret del Pirineu, tindrem uns nivells de precipitació habituals per a l'època.


El truc de pujar o baixar 100 metres

Hi ha una regla que no sol fallar, explica Gràcia: cada setmana es redueix uns 120 metres l'alçada òptima perquè els bolets fructifiquin.

Aquesta setmana, la cota més profitosa ha estat entre els 1.600 i els 1.400 metres i això voldria dir que la setmana vinent baixarà una mica per sota dels 1.300. A la cota 0, arran de mar, hi arribaríem aproximadament la primera setmana de desembre.

Aquesta regla, vista des d'un altre punt de vista, significa que, si anem al bosc i trobem una zona on els bolets tot just comencen a aparèixer, podem pujar uns 100 o 120 metres i trobarem els que van florir la setmana anterior.

"Si vas pujant, vas enrere en el temps. Si vas baixant, vas endavant. I quan trobis el primer, ves per la muntanya en horitzontal", recomana el micòleg.

Un altre truc: la cogomella o apagallums és el primer bolet que surt després de les pluges, es veu a distància i sol créixer a prop dels camins.

"Si la veus passant amb el cotxe, saps que podràs pujar uns 100 metres i trobaràs mollerics al voltant dels pins, perquè apareixen una setmana després". I si encara puges 100 metres més? La cuagra i el rovelló.

Els apagallums són un bon indicador que ens poden ajudar a descobrir on trobarem bolets comestibles (iStock/Zbynek Pospisil)

El canvi climàtic escurça la temporada

Com hem dit, el factor clau perquè surtin bolets és el fred, però l'efecte del canvi climàtic fa que la temperatura sigui cada cop més alta. "Això, a la llarga, voldrà dir que ens anirem quedant cada cop amb menys bolets", remarca Gràcia.

Ell mateix solia collir bolets al Pirineu la tercera setmana de juliol i, aquest any, ha hagut d'esperar a la primera de setembre. La temporada s'ha escurçat per l'inici, però no pel final: 

"Curiosament, les nevades arriben pel pont de la Puríssima, o just abans. I això, amb el canvi climàtic, encara no ha variat. Per tant, anem començant més tard i segueix acabant en la mateixa època."

Aquest canvi de temperatura, recorda Gràcia, és pràcticament inofensiu per als bolets que viuen sobre fusta morta o entre fulles, però afecta molt la resta, que són la gran majoria: el rovelló, el rossinyol, el cep o la tòfona són bolets de fongs que depenen molt de què passa a les arrels dels arbres.

ARXIVAT A:
Medi ambient
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut