Hi haurà seqüela Biden-Trump d'aquí a un any?

No ens hi jugarem res per una norma bàsica de prudència periodística i perquè fa anys que "Blade Runner" ens va ensenyar que hem vist coses que no crèiem possibles, però a un any exacte de les eleccions presidencials als Estats Units, les coses estan així:  

Joe Biden no sembla tenir competència real entre les files demòcrates. Un membre de la mítica família Kennedy, Robert Francis Kennedy Jr, finalment s'ha despenjat de les primàries i es presentarà com a independent i de moment només Dean Phillips, un congressista de Minneapolis desconegut, ha dit que intentarà batre's amb l'actual president. 

Però l'índex de popularitat de Biden continua baixíssim i la inflació continua alta. El seu esforç a base de tours pel país explicant les bondats dels seus plans de transició energètica lligada a llocs de treball o l'aposta per la fabricació de xips en territori nord-americà, el seu "made in America" versió demòcrata, no acaba de quallar, malgrat que les dades d'atur i de creixement no li són del tot adverses i que l'economia, malgrat tot, aguanta. 

Donald Trump sí que en té, de competència. Després que el seu exvicepresident, Mike Pence, també s'hagi despenjat de la cursa, encara queden 5 candidats vius a les primàries republicanes: Ron DeSantis, Nikki Haley, Tim Scott, Vivek Ramaswamy i Chris Christie.

Trump, però, se'ls treu de sobre sense despentinar-se (no ha anat a cap dels debats) tant a les enquestes (més de 30 punts davant del segon) com en els actes per recollir diners. I com? Doncs amb una lògica que només funciona si ets Donald Trump: 4 judicis pendents i més de 90 càrrecs per delictes tan greus com la interferència electoral, la conspiració o retenir documents classificats impulsen la seva campanya.

De fet, els seus processos judicials són la base de la seva campanya electoral amb un discurs victimista i de negació, encara, de la legitimitat de la victòria de Joe Biden el 2020. Ell no només seria un candidat a president, sinó també un expresident imputat.  

Fronts a dins i a fora de casa 

La crisi migratòria. La frontera amb Mèxic. La inflació. L'epidèmia de droga. El fentanil. El control de les armes. La delinqüència.  Els drets civils. La reforma de la policia. L'avortament. La defensa de la democràcia. La competència (i la tensió) amb la Xina. La guerra a Ucraïna. La guerra entre Israel i Hamas.  La censura de llibres.  

Es fa difícil saber quin d'aquests temes, i dels nous que vindran, pesaran més a l'hora d'anar a votar, però està clar que els dos probables candidats a la presidència tenen discrepàncies profundes en gairebé tots. Amb quin dels dos s'identificarà l'estat d'ànim del país d'aquí a un any? Dependrà de molts factors, però n'hi ha un que fa mesos que es consolida a totes les enquestes: els nord-americans comencen a qüestionar l'ajuda per a guerres a milers de quilòmetres de casa seva i reclamen més atenció al que passa a dins les seves fronteres. Això val sobretot per Ucraïna. L'altre factor que determinarà el resultat és la participació; les del 2020 que van donar la victòria a Biden van marcar un rècord.  

Les enquestes que a hores d'ara miren de projectar què passaria si Donald Trump i Joe Biden es tornen a enfrontar són poc fiables amb tanta antelació, però cap dels dos compta amb gran avantatge respecte a l'altre. A més, el sistema electoral nord-americà fa que el resultat s'acabi decidint en els estats on el resultat és més ajustat i incert perquè tant han votat demòcrata com republicà en anteriors conteses electorals: qui se'ls emporti (Nevada, Geòrgia, Wisconsin, Michigan, Pensilvània...) té molts números de ser el guanyador i els candidats hi dedicaran tots els esforços.   

Tant Trump com Biden tenen feina feta com a presidents i tots dos sotmetran el seu full de serveis al criteri dels votants. També tots dos tenen una edat, tot i que de la de Biden (gairebé 82 quan es presenti contra els 78 del republicà) se n'ha fet més qüestió de país. També tots dos comparteixen el fet que els seus respectius partits no semblen entusiasmats amb les seves candidatures, però o no troben alternativa (demòcrates) o no s'atreveixen ni a plantejar-la seriosament (republicans).  

I si Trump va a la presó?  

La Constitució nord-americana no l'impedeix ni presentar-se ni ser elegit president fins i tot havent estat condemnat. Però tampoc diu com s'hauria de resoldre la governabilitat del país tenint el president electe a la presó.  

Tornem al principi mentre esperem que arribi el 5 de novembre del 2024: prudència i "Blade Runner".