"Hi serem a temps?" Creuant els dits pel clima davant la cimera convocada per Biden

El 22 i 23 d'abril se celebra, virtualment, la Cimera internacional de Líders sobre el Clima, una cimera que Joe Biden va anunciar només arribar a la presidència dels Estats Units.

Que té de nou aquesta cimera?

La nova administració nord-americana començarà a mostrar obertament el seu nivell de lideratge climàtic i la seva aproximació a l'emergència climàtica des d'una perspectiva científica.

El primer punt de l'ordre del dia és el mateix que reclama la ciència: cal una caiguda brusca de les emissions, aquesta mateixa dècada, per evitar els 1,5 ºC d'escalfament. Es planteja que cal galvanitzar els esforços de les principals economies mundials per reduir les emissions durant aquesta dècada crítica per mantenir l'objectiu de limitar l'escalfament a 1,5 graus centígrads.

Els 1,5 ºC d'escalfament són –segons coneixements científics– el llindar de seguretat climàtica, i les tendències actuals porten a superar-lo a finals d'aquesta dècada. Ara l'escalfament és de 1,2 ºC.

Qui està convidat a la cimera?

Els dirigents de 40 països, entre els quals tots els grans emissors i que junts representen el 80% de les emissions mundials i el 80 % del PIB mundial: els Estats Units, la Xina, la Unió Europea, Rússia, l'Índia...

També hi haurà països petits especialment vulnerables als impactes climàtics, com les illes Marshall; n'hi haurà d'innovadors, com Dinamarca; països destacats de tots els continents, i tots ells molt significatius, com Alemanya, el Regne Unit, França, Espanya, l'Aràbia Saudita, el Brasil, el Vietnam, etc.

De què tractarà la cimera?

Principalment dels compromisos dels estats per reduir les seves emissions, i de com fer-ho.

Els Estats Units ja ha fet públic el nou compromís climàtic, que, com s'esperava, és molt ambiciós: reduir els nivells de gasos d'hivernacle entre un 50 i un 52% per al 2030 en relació al 2005. A més, conviden la resta de països a utilitzar la Cimera per anunciar també nous compromisos, més ambiciosos, de reducció d'emissions.

Els compromisos dels països ("contribució determinada nacionalment" o "NDC") és l'estructura bàsica de l'Acord de París, que és l'únic acord que existeix per intentar aturar l'escalfament global.

Com que la reducció d'emissions no es pot imposar, l'acord planteja que cada estat es comprometi voluntàriament al que vulgui, però amb compromisos creixents, cada vegada més grans i amb transparència pel que fa al compliment, revisables per la comunitat científica.

Aquesta arquitectura de l'Acord de París la va començar a apuntar Barack Obama el 2009, a Copenhagen; la van pactar el 2014 Obama i el president xinès Xi Jinping, i és el que va fer possible l'Acord de París del 2015. Des d'aleshores, bàsicament no s'ha fet res a nivell polític per al clima.

La dècada passada, les emissions i l'escalfament han seguit creixent, impulsats per un sistema econòmic global basat en el creixement sense límit del consum d'energia i de materials, i animat per un expresident negacionista de l'escalfament global als Estats Units, Donald Trump.

Actualment els compromisos dels països són extremadament insuficients. El febrer, l'ONU alertava que en cas que tots els països arribessin a complir els seus compromisos per al 2030, les emissions globals només es reduirien un 0,5%, en comptes del 45% que reclamen els científics.

Un nou lideratge nord-americà?

Per entendre l'impuls de l'actual administració nord-americana i per valorar la seva credibilitat, és interessant fixar-se en John Kerry, a qui Joe Biden ha nomenat enviat especial dels EUA pel clima.

John Kerry ha estat senador durant gairebé tres dècades, però els qui el coneixen bé el defineixen com un activista. Amb 25 anys va anar a la guerra del Vietnam, va patir tres ferides en combat i quan va tornar va liderar els Excombatents contra la guerra.

Una dècada i mitja més tard, el 1988, Kerry ja era senador quan, des del Senat, el director de clima de la NASA, James Hansen, va llançar la gran alerta mundial sobre l'escalfament global.

Tres dècades després, el 2015, sent secretari d'Estat amb Barack Obama, John Kerry va ser l'artífex de l'Acord Nuclear Iranià i de l'Acord de París.

Ara, amb 77 anys, com a enviat especial dels EUA pel clima, es proposa reforçar l'Acord de París, i remarca que tots els països han de multiplicar per cinc els seus compromisos per eliminar el carboni.

Complir les promeses electorals?

És el que fins ara està fent Joe Biden, complir les promeses que va fer en campanya. I ho fa amb objectius climàtics i esforç econòmic al nivell que reclama la ciència.

Fa dues setmanes, Biden va presentar el seu pla d'infraestructures per al clima, amb la inversió verda més gran mai plantejada enlloc, tal com va prometre en campanya: 2 bilions de dòlars (2 milions de milions) en 4 anys.

Uns plans molt superiors als de la Unió Europea. Per al 2021-2024, Biden planteja invertir 500.000 milions de dòlars l'any, un 2,34% del PIB dels Estats Units, mentre que el Consell d'Europa per al 2021-2023 va aprovar invertir 136.000 milions d'euros l'any, un 0,98% del PIB de la UE, menys de la meitat que els Estats Units.

A més, els plans nord-americans es finançaran amb impostos a les grans corporacions, que veuran pujar l'impost de societats del 21% al 28%, i "demanant als nord-americans més rics que paguin una quota raonable".

El moment és ara

Després de més de tres dècades d'intentar aturar l'escalfament global sembla que, per fi, tot quadra. Hi ha una estructura diplomàtica acceptada mundialment, l'Acord de París.

L'administració nord-americana de Joe Biden no posa la crisi climàtica com un tema més de l'agenda, sinó que la posa al centre de l'agenda política. I l'equip climàtic nord-americà és, en gran part, el mateix que va "cuinar" l'Acord de París, ara reforçat científicament i socialment.

Pressió extra just abans de la cimera.

Aquest dissabte, des de Xangai, John Kerry i Xie Zhenhua –enviat especial de la Xina pel canvi climàtic– van fer una declaració conjunta amb la qual els dos països "es comprometen a cooperar per fer front a la crisi climàtica, una crisi que s'ha d'abordar amb la serietat i la urgència que exigeix".

Dilluns, des de Maryland, Antony Blinken, secretari d'Estat dels EUA, va declarar: "Els Estats Units desafiaran els països que facin noves inversions en carbó o que per inacció fan retrocedir el món".

Difícil?

Sí, molt. El dijous 22 d'abril començarem a veure on som, quan comenci la Cimera de Líders sobre el Clima. La data triada per Biden per celebrar aquesta cimera és especial: el 22 d'abril se celebra el Dia de la Terra.

Tot i que els Estats Units ja han fet públic el compromís de reducció d'emissions més ambiciós fins ara, som en temps de descompte. Les tendències actuals porten a superar el llindar de seguretat dels 1,5 ºC a finals d'aquesta dècada. Per això, al desembre, en una entrevista a la televisió, John Kerry va dir: "La qüestió és: hi serem a temps?"