Hillary Clinton crida tots els països a reconèixer la independència de Kosovo
Els Estats Units no han trigat ni un minut a donar suport a la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la legalitat de la independència de Kosovo. La secretària d'Estat, Hillary Clinton, ha fet una crida perquè tots els països reconeguin la independència de Kosovo. Hores abans de fer-se pública la sentència, el vicepresident nord-americà, Joe Biden, ha trucat al president serbi, Boris Tadic, per refermar-li la posició de Washington de suport total a un Kosovo democràtic i multiètnic. Biden ha reiterat el compromís "indestructible" dels EUA amb la sobirania i la integritat territorial de Kosovo, i ha demanat al govern serbi que actuï de manera constructiva.
Les reaccions no han trigat després de la sentència. Kosovo ha advertit Sèrbia que haurà de tenir-hi tractes com a estat sobirà, segons el ministre d'Afers Estrangers kosovar, Skender Hyseni. La resposta de Sèrbia, en paraules del seu ministre d'Afers Estrangers, Vuk Jeremic, ha estat contundent: "Belgrad no reconeixerà mai, en cap circumstància, la independència kosovar".
La UE s'ofereix a facilitar el diàleg i el Parlament Europeu insta a respectar la independència de Kosovo
La Unió Europea s'ha ofert a facilitar un diàleg entre Belgrad i Pristina en la "nova fase" que ha obert el dictamen favorable del tribunal de l'ONU sobre la independència de Kosovo. En un comunicat, l'alta representant de la UE, Catherine Ashton, recorda que el futur tant de Kosovo com de Sèrbia "és a la Unió Europea" i que la Unió es basa en "relacions de bon veïnatge, cooperació regional i diàleg".
Per la seva banda, el president del Parlament Europeu, el conservador polonès Jerzy Buzek, ha saludat la sentència, ha reclamat "respecte" per part de la comunitat internacional a la decisió del tribunal i ha confiat que serbis i kosovars la interpretin com un "instrument de reconciliació" i no com un "pretext" per perllongar la seva disputa.
"El Tribunal Internacional de Justícia ha mostrat el seu compromís per promoure la pau i l'estabilitat respecte al que la UE percep com un cas 'sui generis'", diu Buzek en un comunicat en el què admet, però, que la reconciliació no s'aconseguirà plenament amb sentències judicials sinó quan la gent dels Balcans sigui capaç de "viure, moure's i comerciar amb llibertat i pacíficament".
Pel president de l'Eurocambra, els líders de les dues parts necessiten acordar una solució "factible i duradora" en interès de la seva pròpia gent, la dels Balcans Occidentals i la de la Unió Europea en conjunt, així com en interès de la comunitat internacional.
Rússia manté invariable la seva posició de no reconèixer la independència kosovar
Rússia ha anunciat que manté invariable la seva posició de no reconèixer la independència de Kosovo i ha demanat que es reprenguin les negociacions entre Belgrad i Pristina, d'acord amb la resolució 1244 de l'ONU. "Considerem que la solució del problema de Kosovo només és possible per mitjà de la represa de les negociacions entre les parts interessades", ha dit Andrei Nesterenko, portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus, en un comunicat.
El portaveu ha insistit que la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l'ONU, "com ratifica el mateix Tribunal Internacional de Justícia, segueix sent la mundialment reconeguda base legal internacional per a l'arranjament". També ha matisat que "és molt important que el tribunal només ha valorat la declaració, sense estudiar més àmpliament el dret de Kosovo a separar-se unilateralment de Sèrbia". "En les seves conclusions, el tribunal tampoc s'ha pronunciat sobre les conseqüències de l'adopció d'aquest document, en particular sobre si Kosovo és un Estat i sobre la legitimitat del seu reconeixement per una sèrie de països".
Rússia sempre s'ha oposat a la independència de Kosovo perquè considera que alimentaria els separatismes a Europa, i per això va defensar a l'ONU la integritat territorial de Sèrbia. Això no obstant, sis mesos després de la proclamació kosovar, el president rus, Dmitri Medvédev, va reconèixer la independència de les regions separatistes georgianes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud. Des d'aleshores, la independència de Kosovo ha estat reconeguda per 69 països, mentre que la d'Abkhàzia i Ossètia del Sud només han tingut el suport de Rússia, Nicaragua, Veneçuela i l'atol micronesi de Nauru.
La UE s'ofereix a facilitar el diàleg i el Parlament Europeu insta a respectar la independència de Kosovo
La Unió Europea s'ha ofert a facilitar un diàleg entre Belgrad i Pristina en la "nova fase" que ha obert el dictamen favorable del tribunal de l'ONU sobre la independència de Kosovo. En un comunicat, l'alta representant de la UE, Catherine Ashton, recorda que el futur tant de Kosovo com de Sèrbia "és a la Unió Europea" i que la Unió es basa en "relacions de bon veïnatge, cooperació regional i diàleg".
Per la seva banda, el president del Parlament Europeu, el conservador polonès Jerzy Buzek, ha saludat la sentència, ha reclamat "respecte" per part de la comunitat internacional a la decisió del tribunal i ha confiat que serbis i kosovars la interpretin com un "instrument de reconciliació" i no com un "pretext" per perllongar la seva disputa.
"El Tribunal Internacional de Justícia ha mostrat el seu compromís per promoure la pau i l'estabilitat respecte al que la UE percep com un cas 'sui generis'", diu Buzek en un comunicat en el què admet, però, que la reconciliació no s'aconseguirà plenament amb sentències judicials sinó quan la gent dels Balcans sigui capaç de "viure, moure's i comerciar amb llibertat i pacíficament".
Pel president de l'Eurocambra, els líders de les dues parts necessiten acordar una solució "factible i duradora" en interès de la seva pròpia gent, la dels Balcans Occidentals i la de la Unió Europea en conjunt, així com en interès de la comunitat internacional.
Rússia manté invariable la seva posició de no reconèixer la independència kosovar
Rússia ha anunciat que manté invariable la seva posició de no reconèixer la independència de Kosovo i ha demanat que es reprenguin les negociacions entre Belgrad i Pristina, d'acord amb la resolució 1244 de l'ONU. "Considerem que la solució del problema de Kosovo només és possible per mitjà de la represa de les negociacions entre les parts interessades", ha dit Andrei Nesterenko, portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus, en un comunicat.
El portaveu ha insistit que la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l'ONU, "com ratifica el mateix Tribunal Internacional de Justícia, segueix sent la mundialment reconeguda base legal internacional per a l'arranjament". També ha matisat que "és molt important que el tribunal només ha valorat la declaració, sense estudiar més àmpliament el dret de Kosovo a separar-se unilateralment de Sèrbia". "En les seves conclusions, el tribunal tampoc s'ha pronunciat sobre les conseqüències de l'adopció d'aquest document, en particular sobre si Kosovo és un Estat i sobre la legitimitat del seu reconeixement per una sèrie de països".
Rússia sempre s'ha oposat a la independència de Kosovo perquè considera que alimentaria els separatismes a Europa, i per això va defensar a l'ONU la integritat territorial de Sèrbia. Això no obstant, sis mesos després de la proclamació kosovar, el president rus, Dmitri Medvédev, va reconèixer la independència de les regions separatistes georgianes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud. Des d'aleshores, la independència de Kosovo ha estat reconeguda per 69 països, mentre que la d'Abkhàzia i Ossètia del Sud només han tingut el suport de Rússia, Nicaragua, Veneçuela i l'atol micronesi de Nauru.
