Hipoteques amb IRPH: el TJUE les veu abusives si el banc no va donar tota la informació
El tribunal europeu assenyala que s'ha de veure cas per cas si les entitats financeres van ser prou transparents sobre com es calculava aquest índex, que va acabar sent molt més car que l'euríbor
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha obert la porta a considerar abusius els préstecs hipotecaris referenciats amb l'IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) en cas que la informació que el banc hagi proporcionat al client sigui insuficient.
En concret, el TJUE diu que l'entitat financera ha d'informar el client sobre com es calcula aquest índex, que va resultar ser molt més car que l'euríbor. Pot fer-ho directament o bé indicar expressament que el mètode de càlcul de l'IRPH està publicat al Butlletí Oficial de l'Estat.
I, sobretot, ha d'haver explicat al client que una circular del Banc d'Espanya del 1994 recull la necessitat d'aplicar un diferencial negatiu: l'índex IRPH menys un percentatge. Això és així perquè aquest índex està per sobre dels tipus de mercat. És a dir, sense l'aplicació d'aquest diferencial, els pagarien més per la seva hipoteca.
En canvi, en moltes de les hipoteques referenciades amb l'IRPH la informació no es dona de manera clara, tal com explica a Catalunya Ràdio l'expresidenta de la secció de Dret del Consum del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Paz Cano:
"Aquesta informació no ha estat mai inclosa a les escriptures, ni tampoc es va explicar correctament als clients. I és evident que el consumidor mitjà no consulta el BOE cada dia. Per tant, això obre la porta a seguir amb les reclamacions".
Esperança sí, però amb cautela
Tot i que considera que "gran part de les hipoteques amb IRPH són defectuoses en la contractació", l'advocada demana cautela als afectats, ja que en aquestes causes que tenen a veure amb la transparència, diu, s'ha de veure contracte per contracte, com assenyala el TJUE a la sentència.
I també perquè cal esperar com el Tribunal Suprem espanyol recollirà la sentència europea, que anteriorment ja ha sentenciat que les hipoteques referenciades amb l'IRPH no són abusives, fins i tot quan el banc no va ser prou transparent amb la informació donada al client.
En cas que les clàusules de les hipoteques amb IRPH s'acabessin declarant nul·les per la justícia espanyola, això implicaria devolucions milionàries als afectats, que fonts jurídiques estimen que han estat pagant de mitjana uns 200 euros de més al mes.
L'IRPH, doncs, és abusiu?
El TJUE considera que les hipoteques referenciades a l'IRPH en si mateixes no són abusives, però sí que ho són si es donen algunes condicions, com no haver aplicat el diferencial negatiu ordenat pel Banc d'Espanya per rebaixar el cost de la hipoteca o que el banc no hagi estat prou transparent amb el client.
El tribunal assenyala que cal avaluar cas per cas si les clàusules són abusives i, en particular, si hi va haver prou transparència per part del banc a l'hora de vendre la hipoteca al client.
Sigui com sigui, l'alt tribunal europeu considera que no es pot descartar mala fe per part del banc només pel fet que l'IRPH sigui un índex oficial establert per una autoritat administrativa i usat per les administracions públiques.
Val la pena continuar reclamant?
En la línia del que considera Cano, les associacions de clients bancaris Asufin i Adicae també animen els consumidors a continuar reclamant, ja que consideren que la sentència del TJUE obre la porta a declarar nul·les aquestes hipoteques.
Altres fonts jurídiques especialitzades en el sector financer remarquen que el pronunciament del TJUE reforça el que el mateix tribunal ja havia apuntat anteriorment: que la informació proporcionada al consumidor no era ni clara ni suficient per garantir que comprengués plenament l'abast i les conseqüències d'aquest índex.
Per què es torna a pronunciar ara el TJUE?
No és la primera vegada que el tribunal europeum amb seu a Luxemburgm es pronuncia sobre l'IRPH, un índex variable per calcular els interessos de la hipoteca que es va popularitzar en els anys de la bombolla immobiliària i que va resultar ser molt més car que l'euríbor.
Aquesta vegada, el TJUE es pronuncia a instàncies del jutjat de primera instància número 8 de Sant Sebastià, que va preguntar al tribunal europeu sobre la possible falta de transparència i abús d'aquest índex hipotecari, en relació amb el cas d'un client que havia contractat una hipoteca amb Kutxabank el 2006.
El TJUE assenyala que, en aquest cas, el contracte hipotecari sí que contenia una definició de l'IRPH, però "incompleta".
Per què? El contracte deia que l'IRPH es calcula fent la mitjana dels tipus d'interès d'hipoteques similars d'altres caixes d'estalvi, però obviava que aquesta mitjana es calculava en funció de la TAE. I la TAE (Taxa Anual Equivalent) sempre és més cara, perquè és la referència per saber el cost real del préstec, incloses les comissions.
Una de freda i una de calenta: què han dit els jutges sobre l'IRPH
Les reclamacions per la possibilitat de clàusules abusives van començar el 2016, quan l'euríbor es va situar en negatiu i, en canvi, l'IRPH rondava el 2%. De fet, l'euríbor va estar en negatiu fins al març del 2022, i l'IRPH no hi ha estat mai.
El cas va arribar per primer cop al TJUE arran de la demanda d'un grup d'hipotecats que consideraven que els bancs no van actuar amb transparència a l'hora d'informar-los sobre les condicions d'aquest índex.
En la seva primera sentència la justícia europea va validar l'ús d'aquest índex, alternatiu a l'euríbor i avalat pel Banc d'Espanya, però va deixar en mans dels tribunals espanyols l'anàlisi de la transparència de la clàusula que l'imposa. Això a la pràctica volia dir que s'ha de demostrar en cada cas si el client va ser ben informat. Així, s'obria la porta a poder reclamar les hipoteques referenciades a l'IRPH, sempre que no es tingués una sentència ferma en contra.
Però l'octubre del 2020 el Tribunal Suprem va considerar que les hipoteques referenciades amb aquest índex no eren abusives i donava poc marge a reclamar. L'alt tribunal espanyol va considerar que aquests contractes no es poden considerar "abusius", ni tan sols quan el client no va rebre informació de manera prou transparent.
I el novembre del 2021 la justícia europea ratificava la doctrina del Suprem, que considerava que l'IRPH no es pot considerar abusiu en tots els casos, tirant així una galleda d'aigua freda sobre els afectats per aquest índex, que va resultar ser molt més car que l'euríbor.
Ara bé, el juliol del 2023, el TJUE obria una nova via per a les reclamacions de les persones amb una hipoteca referenciada amb l'IRPH i estimava "pertinent" tenir en compte que els bancs haurien d'haver aplicat un diferencial negatiu a les hipoteques referenciades amb l'IRPH, cosa que hauria suposat unes quotes inferiors als clients. El cas és que moltes entitats no van aplicar-lo, tot i la circular del Banc d'Espanya que especificava que calia fer-ho.
Un índex ara gairebé en desús
L'IRPH s'aplica a Espanya des de fa més de 25 anys, tot i que actualment gairebé no s'utilitza. Tot i que també és un índex variable, es va fer popular durant els anys del boom immobiliari, quan les caixes d'estalvis l'oferien com una alternativa més estable a l'euríbor, que llavors estava disparat i aparentment imparable.
Tot i que no hi ha xifres oficials, es calcula que l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris suposa aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya.
A Espanya, hi pot haver més d'un milió d'aquest tipus d'hipoteques, de les quals unes 300.000 són a Catalunya.
- ARXIVAT A:
- Hipoteques