Hisenda, cara a cara amb les comunitats: del finançament singular al perdó del deute

La reunió de la ministra d'Hisenda amb les comunitats autònomes havia de convertir-se en una nova escenificació de posicions molt allunyades al voltant de la reforma del sistema de finançament, amb la proposta de Catalunya sobre la taula. Però el pla per perdonar part del deute autonòmic s'endurà bona part del protagonisme.

De fet, hores abans de la reunió, aquesta condonació ja ha centrat la sessió de control al govern espanyol del Congrés dels Diputats, amb un encarament entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez. 

L'acord entre el PSOE i Esquerra preveia condonar el 20% del fons de liquiditat autonòmic, l'anomenat FLA, una eina que va crear el govern espanyol durant la crisi del deute a principis de la dècada passada per ajudar a finançar les comunitats autònomes.

En el moment del pacte, a finals del 2023, el ministeri d'Hisenda va aclarir que l'oferta valdria per a totes les comunitats i que havia de preparar el disseny de l'operació, que és complex. Els alts i baixos en la relació entre els partits, les eleccions a Catalunya i el joc d'equilibris al Congrés van dilatar aquest procés, que finalment s'ha concretat aquesta setmana.

En el cas de Catalunya, l'Estat condona 17.104 milions d'euros. En proporció, això vol dir el 19,9% de tot el deute viu de la Generalitat.

Per fer la fórmula, s'ha utilitzat la xifra oficial de deute de finals del 2023, que són 85.986 milions d'euros. L'última disponible, del tercer trimestre del 2024, eleva el deute total fins als 88.917 milions d'euros. Si es mesura d'acord amb el deute específic corresponent al FLA, a finals del 2023 la xifra supera lleugerament els 74.000 milions d'euros.
 

Què suposa la condonació per a la Generalitat?

El deute genera interessos, que s'han de pagar anualment. Descomptar-ne 17.000 milions, al voltant d'un 20%, vol dir que la Generalitat s'estalviarà entre 250 i 300 milions d'euros anuals, uns 1.500 milions en total.

L'estalvi és per a la Generalitat, que a efectes pràctics disposarà d'una injecció de diners per al seu pressupost amb què no podia comptar. Però el deute, com a tal, no desapareix, sinó que s'assigna al Tresor espanyol.

La proposta d'Hisenda té en compte tot el deute a l'hora de fer els números. La seva fórmula preveu diferents variables per fer els càlculs, tenint en compte la població i també quines comunitats han tingut pitjor finançament que la mitjana els últims anys.

A més, en una mesura que sembla dissenyada per a Catalunya, també beneficia les comunitats que hagin pujat el tram autonòmic de l'IRPF per compensar el menor finançament, "un reconeixement a l'esforç fiscals dels seus ciutadans", segons el ministeri.

Quines són les xifres de la condonació?

Els números donen per a moltes lectures i interpretacions, que aquest dimecres, a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, també tindran a veure amb el color polític de l'interlocutor. Si fem un rànquing de les més endeutades, l'encapçalen clarament Catalunya i el País Valencià. Amb el pla presentat pel ministeri, les dues comunitats que rebaixen més el deute en quantitats absolutes són Catalunya i Andalusia.
 

Però una altra manera de mirar-ho és fixar-se en la proporció de deute que se li perdona a cada comunitat. En aquest cas, a Andalusia en desapareix gairebé la meitat i a Madrid una quarta part. En el cas de Catalunya i el País Valencià, el deute perdonat és un 20% de tot el que tenen.
 

La proposta d'Hisenda ha topat amb el rebuig frontal del Partit Popular. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ho considera una "trampa injusta", que "incentiva la mala gestió i la pujada d'impostos". I recorda que l'Estat (i això vol dir els contribuents) l'han de continuar pagant. D'altres comunitats com Madrid, Galícia o Múrcia, beneficiades per la mesura, també han rebutjat frontalment la fórmula.
 

Sánchez demana a Feijóo que s'ho repensi

En la sessió de control al govern espanyol d'aquest dimecres, Feijóo ha deixat clara la posició contrària del seu partit a la mesura: "Demanen per catàleg els independentistes i paguem tots els espanyols". 

Davant d'això, Sánchez ha pronosticat que el PP acabarà "atrapat en les seves pròpies contradiccions", com en la pujada de les pensions. També ha demanat al líder popular que es "pensi millor" la seva posició: "De debò ho ha pensat? Ho dic perquè són 83.000 milions que deixaran de pagar les comunitats autònomes". 

Junts també critica el repartiment, perquè assegura que és un nou "cafè per a tothom". La formació fins i tot deixa en dubte quin serà el seu vot quan la condonació arribi al Congrés.
 

Les comunitats s'hauran de "retratar"

Previsiblement, les comunitats del Partit Popular votaran "no" a la proposta del ministeri. A la pràctica, però, s'aprovarà igualment, perquè el ministeri disposa de la meitat dels vots i només necessita el suport d'una comunitat més.

Aquest sistema, que a la pràctica converteix el Consell de Política Fiscal en un "escenari" on el ministeri comunica la seva decisió, ha estat molt criticat per consellers d'Economia de diverses èpoques, començant per Andreu Mas-Colell.

Ara bé, més enllà de poder votar en contra, encara que sigui simbòlicament, el ministeri obligarà les comunitats a "retratar-se" si volen beneficiar-se del perdó del deute. Perquè és una condonació "voluntària", que s'ha de sol·licitar formalment.

Un cop passat el tràmit del Consell de Política Fiscal, s'haurà d'iniciar un procés que pot durar tot aquest any. La condonació ha de prendre la forma d'una llei orgànica, que s'haurà de sotmetre a votació al Congrés i al Senat, on el Partit Popular té majoria. Com que és una llei orgànica, el govern espanyol necessita majories absolutes per aprovar-la.